Deinococcus radiodurans és una espècie de bacteri gramnegatiu del regne dels termotogats (Thermotogati). És un bacteri extremòfil, un dels organismes més resistents a la radiació que es coneixen. Pot sobreviure al fred, a la deshidratació, al buit i als àcids i, per tant, se'l classifica com poliextremòfil i en el llibre Guinness del Rècords està registrat com el bacteri més resistent.
Nom i classificació El nom científic de Deinococcus radiodurans deriva del grec antic δεινός (deinos) i kokkos que significa "gra terrible" i del llatí radius i durare que significa "supervivent a la radiació". Abans es deia Micrococcus radiodurans. Té el mal nom de "Conan el Bàrbar".
D. radiodurans és l'espècie tipus del gènere i l'espècie més estudiada. També se sap que són resistents a la radiació les espècies: D. proteolyticus, D. radiopugnans, D. radiophilus, D. grandis, D. indicus, D. frigens, D. saxicola, D. marmoris, D. deserti, D. geothermalis i D. murrayi; aquesta darrera també és termòfila.
Història D. radiodurans va ser descobert l'any 1956 per Arthur W. Anderson de l'Oregon Agricultural Experiment Station a Corvallis, Oregon. Es van fer experiments per veure si es podia esterilitzar llaunes d'aliments amb altes dosis de raigs gamma i en una mostra sotmesa a radiació es va aïllar D. radiodurans.
Deinococcus radiodurans té la qualitat única de poder reparar ADN de simple i doble cadena.Clark, D.P, Dunlap, P.V., Madigan, M.T., Martinko, J.M. Brock Biology of Microorganisms. San Francisco: Pearson; 2009. 481 p
Descripció D. radiodurans és més aviat esfèric amb un diàmetre d'1,5 a 3,5 µm. Quatre cèl·lules formen una tètrada. És de cultiu fàcil i no sembla que causi malalties.
Aplicacions Deinococcus s'ha modificat genèticament per usar-lo en bioremediació per consumir i digerir solvents i metalls pesants, fins i tot en llocs molt radioactius. El Craig Venter Institute ha usat el seu sistema de reparació d'ADN per produir un organisme sintètic anomenat Mycoplasma laboratorium.Craig Venter's TED talk (February 2005) mentions D. radiodurans as the ultimate genome assembly machine
L'any 2003, es va demostrar que D. radiodurans com a sistema d'emmagatzemar informació que seria resistent als efectes d'una catàstrofe nuclear.
Vegeu també Reparació de l'ADN
Referències
Enllaços externs
Deinococcus-Thermus: Adaptations to "nearly out of this world" environments -- Tree of Life project
Categoria:Termotogats