La piràmide de Quefrè és la segona gran piràmide de la zona de Guiza. Fou construïda pel faraó Quefrè. A la mort de Quèops, el faraó de la gran piràmide, el seu fill i successor, Djedefre, va establir la necròpolis a Abu Rawash, a uns 8 km més al nord, però el seu germà Quefrè va retornar a Guiza. La seva piràmide segueix una línia diagonal perfecta amb la del seu pare, que és al nord-est de la de Quefrè. A primera vista la piràmide sembla més grossa que la de Quèops perquè és en un lloc més aixecat però tot i que el vèrtex conserva el recobriment calcari, és tres metres més petita (136 metres, per 139 la de Quèops).
A l'est de la piràmide hi ha el temple de la Vall amb un llac artificial connectat amb el temple funerari. Les capelles emprat per Snofru a Dashur eren temples petits amb Quèops però amb Quefrè va esdevenir una gran construcció que després fou tradicionalment incorporada a les piràmides. Al sud hi ha una petita piràmide subsidiària però no correspon a la reina. Segurament l'esfinx, al nord de la calçada del temple de la vall, tenia una part rellevant en el culte funerari del rei.
El complex funerari
miniatura|esquerra|Reconstitució del complex de Quefrè segons Uvo Hölscher El complex funerari de Quefrè es troba en molt millor estat que el de Quèops i inclou un magnífic temple fet de granit rosa procedent d'Assuan. No és el mateix temple funerari del qual hom només ha trobat els fonaments, sinó d'aquell que es trobava al final de la calçada funerària que conduïa al monument. Anomenat « temple de la vall », com tots els que estan a prop del riu Nil, servia per acollir el sarcòfag del difunt després de travessar el riu.
Ambdós temples estaven connectats per un camí llarg, que feia 495 metres. Una petita piràmide satèl·lit, sens dubte destinada al Ka del sobiràZahi Hawass, Trésors des pyramides, 2003, , 145 se situava al sud de la piràmide principal. Els vestigis d'una ciutat de treballadors i d'una pedrera lligats a la construcció del complex són encara visibles a l'oest i al nord-oest del monument. L'esfinx podia haver format part del complex funerari.
miniatura|esquerra|500px|Mapa de les piràmides de Guiza.
La piràmide miniatura|center|Secció de la piràmide de Quefrè
La superestructura miniatura|Revestiment de pedra calcària de la piràmide de Quefrè La base de la piràmide és un quadrat de 215,16 metres de costat (o sigui 410 colzes) l'error màxim del qual, per obtenir un quadrat perfecte, és de més o menys vuit cm. El paral·lelisme és quasi perfecte a prop d'1'15" près Les cares estan orientades seguint els quatre punts cardinals, amb un error de solament 5'26"L'error mitjà a la Piràmide de Kheops és de 3' Una torsió de les cares a causa de la implementació redueix aquest error a 3'46" a la part superior de la plataforma. L'angle d'inclinació de les cares, de 53° 10′ o de 52°02', és molt proper al del valor teòric corresponent a un pendent de 4/3Petrie va mesurar 53°10' i John Shae Perring 52°02'. Ludwig Borchardt va avançar aquesta aquesta xifra de 53°07'48" corresponent al pendent de 4/3 implementat aquí. L'alçada de 143,87 metres per a una base de 215,16 metres correspon, geomètricament, a un tetraedre perfecte, amb un pendent de 53°13'. Aquest pendent és del triangle egipci (triangle rectangle 3, 4, 5, pendent teòric de 53° 07′ 48″), mencionat en quatre seccions del Papir de Rhind (vegeu Matemàtiques a l'antic Egipte). La piràmide s'elevava originalment fins a 143,87 metres. Fou recoberta d'un revestiment de fina pedra calcària procedent de Tura, del qual actualment només en resta els darrers quaranta-cinc metres.
miniatura|esquerra|Restes dels blocs de revestiment de granit
Les primeres fileres de pedres estaven recobertes de blocs de granit rosa.La destrucció del revestiment va començar en temps del sultà Hassan (1347-1361). No obstant això, el 1548, Chesneau testimonia el fet que les piramides de Khefren i Micerí encara conservaven bona part del revestiment. El piramidó va desaparèixer i no hi ha cap indici que permeti concloure si fou de granit, de pedra calcària o d'alabastre.
La maçoneria del nucli és més basta que a la Piràmide de Quèops i no hi ha cap mena de morter (només els blocs del revestiment foren fixats amb morter líquid). La piràmide es recolza sobre un massís rocós natural, la roca del qual és visible al llarg de les cares nord, sud i est. Després de la construcció, s'hauria d'haver dut a terme un anivellament fins a una alçada que oscil·laria entre deu i vint colzes (al voltant de cinc i deu metres). El terra era irregular, i doncs va caldre ajustar-la, amb enormes blocs de pedra, abans de començar a construir. És una novetat: en els assentaments piramidals precedents, el monument s'adaptava perfectament a la forma del terra.
Departaments funeraris upright=1.8|miniatura|esquerra|Plànol dels departaments funerarisupright=1.8|miniatura|Vista axonomètrica dels departaments funeraris
Dues entrades situades al nord de la piràmide, permeten l'accés als departaments funeraris, una sobre la cara del monument i l'altra al celobert. Una tercera entrada fou practicada pels lladres a uns 8,50 metres del nivell del terra, al centre de la cara nord. Una galeria s'enfonsa llavors a la piràmide, i, a través de múltiples desviaments, retorna a la galeria superior, en indret situat prop del passadís amb rastell; condueix directament a la cambra funerària. Aquesta galeria, que penetra al nucli descrit anteriorment, és un accés perillós a causa de la inestabilitat de la maçoneria en la qual fou cavada.
Els nivells superiors L'entrada original de la cara nord estava situada (quan el revestiment estava encara intacte) a 12,90 mètres del nivell del terra i desplaçat de l'eix de la piràmide 12,45 metres vers l'est. Sembla que mai no va estar coberta per un sostre comparable al que cobreix l'entrada de la Piràmide de Quèops. Tot aquí recorda al que es pot trobar en la Piràmide roja a Dashur. El passadís fa 37 metres de llarg i està inclinat en un angle de 26°30'.Segons Petrie i correspon a un pendent de 1/2.Aquest passadís descendent tenia les parets completament recobertes de blocs de granit rosa. Para a un corredor horitzontal que comença per un passadís amb rastell, al qual hom hi troba una motllura tallada, que decora el sostre just després de la unió entre el corredor descendent i el passadís amb rastell. El rastell de granit fou descobert a principis del } per l'italià Belzoni, abaixat a vint cm del terra. El rastell mesura, segons l'italià, 1,83 metres d'alçada i 37 cm de gruix. Els constructors havien previst una llarga ranura a terra, a fi i efecte que el rastell s'hi acoblés i que fos impossible d'introduir-hi una palanca.Aquesta particularitat en un passadís amb rastell és quasi única en l'Antic Imperi. L'italià va aconseguir aixecar-lo i introduir-se al corredor horitzontal. Aquest darrer està construït amb maçoneria en una rasa que fou cavada a cel obert amb una llargària d'onze metres, i de la qual la major part després va ser completament soterrada. Aquest corredor, d'1,78 metres d'alt, condueix directament a la cambra funerària.
miniatura|upright|Embrancament vertical
Poc després de la part construïda amb maçoneria, es troba un embrancament vertical que permet d'utilitzar una rampa que condueix a la cambra inferior. Aquest indret ofereix particularitats arquitectòniques que van inspirar la teoria del periodista francès Jean-François Sers segons la qual el sostre de la part construïda amb maçoneria es troba amb estreta correlació amb el passadís perforat. Aquest sostre dissimularia, segons ell, un accés als departaments situats hipotèticament al reforç de maçoneria de la piràmide.Vegeu aquí una versió detallada d'aquesta teoria Els arquitectes Vito Maragioglio i Celeste Rinaldi hi veuen més aviat un primer projecte avortat de rampa que conduïa a la rampa inferior. Segons ells, els arquitectes haurien avaluat malament les distàncies i haurien decidit cavar aquest corredor un mica més al sud (la rampa actual) amb la mateixa inclinació que el passadís perforat. Aquest últim fou omplert posteriorment pels egipcis amb blocs de maçoneria. Aquesta maçoneria fou retirada al .
upright|miniatura|esquerra|Cambra funerària
El corredor horitzontal desemboca a la gran cambra funerària excavada a la roca i coberta de disset parells de grans blocs de pedra calcària disposats en cabirons,Les primeres voltes en forma de cabirons van aparèixer a la Piràmide de Kheops i la protegien 143,50 metres de pedres situades al damunt. El terra de la cambra no és altre que la roca natural, mentre que la part oest fou recoberta de blocs de granit entre els quals s'inseria el sarcòfag monolític del mateix material. Aquest últim és molt semblant al sarcòfag de Quèops, però amb un millor acabat. Petrie, a la seva obra Pyramids and temples of Gizeh va assenyalar que la varició màxima del poliment era de només dos mil·límetres.
Una petita cavitat, curosament tallada a terra, al sud de la cambra, servia sens dubte d'emplaçament al cofre dels vasos canopis del qual Belzoni en feu la descripció, però que actualment ha desaparegut. Dins dels murs sud i nord es troben dues cavitats cuadrades tallades, a 33 cm i 43 cm respectivament. Es troben unides virtualment a terra per dues línies traçades amb tinta vermella. L'enginyer John Shae Perring les comparà amb canals anomenats de "ventilació" presents a la cambra de la reina i a la cambra del rei de la Piràmide de Quèops i les considerà una temptativa avortada d'excavació de canals d'aireació. És força improbable que els egipcis hagin intentat excavar canals tan estrets en la roca sense tenir la possibilitat de lliscar-hi i passar-hiTots els canals anomenats de « ventilació » de la Piràmide de Kheops estaven construïts amb maçoneria i situats dins de la maçoneria de reforç de la piràmide Segons Ludwig Borchardt, aquestes osques serviren de suports a una biga que hauria servit a alguns manobres de blocs a la cambra funerària. Vito Maragioglio i Celeste Rinaldi ho posen en qüestió i hi veuen un suport de separació que divideix la cripta en una cambra funerària i un serdab. Finalment, Belzoni creu haver trobat ossos d'animals a dins del sarcòfag. La cambra funerària es troba lleugerament desplaçada amb relació a l'eix central de la piràmide. Petrie i Perring van situar aquest eix al sud de la cambra funerària i la major part dels autors reprenen aquesta constatació. Més recentment, Vito Maragioglio i Celeste Rinaldi ubiquen l'àpex a l'oest de la cambra funerària.
El nivell inferior