Larquitectura dels Hoysala és l'estil de les construccions desenvolupades durant els segles i XIV sota control de l'Imperi Hoysala, a la regió coneguda avui dia com Karnataka –estat al sud-oest de l'Índia. Estudis sobre l'estil revelen una insignificant influència indoària mentre l'impacte de l'estil del sud de l'Índia és més apreciable.Kamath: p. 134 (citant Percy Brown) Temples grans i petits que es van edificar durant el segle XIII romanen com a mostra de l'estil arquitectònic d'Hoysala, entre ells: el temple de Txennakesava a Belur, el temple de Hoysaleswara a Halebidu i el temple de Txennakesava a Somanathapura.
miniatura|700px|Temple de Bucesvara, a Koravangala. Una de les principals destinacions turístiques a Karnataka, els temples d'Hoysala ofereixen la possibilitat d'examinar l'arquitectura medieval hindú de la tradició Karnata Dravida. Aquesta tradició va néixer al sota el patronatge de la dinastia Chalukya de Badami, es va desenvolupar durant el segle XI pels Chalukya occidentals de Basavakalyan i, finalment, es transformà en un estil independent al segle XII, durant el regnat dels Hoysala. Inscripcions en canarès (o kanara) medieval es mostren incisos en pedres dels temples, donant detalls sobre aquests i oferint informació sobra la dinastia dels Hoysala.
Diu Gerard Foekema al prefaci de la Complete Guide to Hoysala temples: «Per a mi, gaudir dels temples de les dinasties Chalukya tardana i Hoysala és un dels grans plaers de la vida. Estimo aquests temples perquè els seus dissenys són lògics i naturals, perquè la seva arquitectura és ingènua, perquè la seva execució és rica...».
Història miniatura|Extensió de l'Imperi Hoysala La influència d'aquest imperi es trobava en el seu zenit durant el segle XIII, quan dominava el sud de l'altiplà Dècan. Els temples construïts abans de la independència dels Hoysala, a mitjans del segle XII, acusen significativament la influència de l'art de Chalukya occidental, mentre els temples posteriors en retenen alguns aspectes però mostren inventives decoracions i ornamentacions, producte únic dels artesans hoysala.
La vigorosa activitat constructiva de temples de l'Imperi Hoysala es degué als factors socials, culturals i polítics del període. La transformació estilística de la tradició en els temples de Karnata reflecteix els trets religiosos, popularitzats pels filòsofs vaixnavites i virashaivites, i el creixement del poder militar i econòmic dels sobirans d'Hoysala, que desitjaven avançar els seus senyors de Chalukya occidental en mèrits artístics.
Estudis en temps moderns han indicat que mil o mil cinc-centes estructures van ser construïdes pels Hoysala; segons altres autors, registres antics documenten que entre els anys 1000-1346 es van construir 1.500 temples en 958 centres. Prop d'un centenar de temples d'aquest estil han sobreviscut fins avui dia a l'actual estat de Karnataka, majorment en el districte de Malnad, pàtria d'origen dels reis hoysala.
L'estil hoysala és una derivació de l'estil Chalukya occidental, popular als segles i . Les seves construccions religioses es componen de diverses edificacions, són de dimensions diferents i es van aixecar amb pedres tallades; temples, capelles, torres es presenten tant adossades com exemptes i, de vegades, guarden determinades simetries; són profusament adornades amb escultures, tant figuratives com geomètriques, s'ubiquen en zones agrícoles i sovint es troben enjardinades al seu voltant. Segons Percy Brown: «L'arquitectura i l'escultura hoysala són qualificades com un fenomenal esforç de concentració humana, d'habilitat i concentració religiosa»Kamath: p. 134.
Encara que l'estil és clarament dravidià, això és, basat únicament en les característiques d'aquest estil arquitectònic, l'arquitectura hoysala és qualificada com un estil independent. Al mateix temps que els Hoysala introduïen característiques innovadores a la seva arquitectura, també incloïen trets manllevats dels primers grans constructors de Karnataka, com la dinastia Kadamba. Aquestes característiques van ser l'ús de l'esquist clorita, talc, com a principal material de construcció,Kamath: p. 136 finestres de pedra calada, molt populars en els temples d'Hoysala,Kamath: p. 116. «això és molt freqüent en els primers temples de Chalukya occidental» i la presència de vimanes, torres situades sobre el sancta santorum del temple, de patró estelat. (Pot consultar-se el capítol Vocabulari).
Totes aquestes característiques eren populars ja en temps dels governants precedents als Hoysala, els Chalukya occidentals. Una altra característica hoysala hereva de la dinastia Kadamba fou la kadamba shikhara, essent shikhara sinònim de vimana, que consisteix en una torre de construcció piramidal graonada, sense decoració escultural, amb una stupika de coronament al seu damunt, anomenada també kalasha. Segons l'estudiós Kamath: «La característica més destacable de l'arquitectura de la Dinastia Kadamba és el seu shikhara.»Kamath: p. 28.
El coneixement dels efectes llum-ombre a les parets tallades va estar arrelat en l'artesania dels escultors hoysala i l'utilitzaren amb el màxim efecte en les escultures col·locades en nombroses fornícules. La mestria dels hoysala amb la pedra ha estat comparada en finesa amb els treballs d'orfebreria i les talles de marfil. Els vestits, l'abundància de joieria i la varietat de pentinats i "tocats" que llueixen les figures esculpides ens donen una idea clara dels estils contemporanis.Nilakanta Sastri: p. 429 L'escultura hoysala, en tota la seva riquesa, es presenta com un bon repte per als fotògrafs.
Temples Un temple hindú és un lloc de contacte entre déus, o essències divines, i humans. Els temples d'Hoysala es componen de diverses estructures que sorgeixen separadament per a integrar-se en un tot orgànic unificat, en contrast amb els temples del país dels tàmils on les diferents parts cultuals romanen independents.Foekema: p. 21
Malgrat que superficialment són únics, amb les seves pròpies peculiaritats, els temples d'Hoysala s'assemblen estructuralment i exhibeixen caràcters arquitectònics que els distingeixen de les altres arquitectures religioses del sud de l'Índia. Es caracteritzen per una complexa profusió d'escultures decorant cada part del temple, cisellades en esteatita tova –un esquist talcós, material òptim per a intricades talles–, generalment executades per artistes locals.
miniatura|Temple de Lakshmi Devi, a Doddagaddavalli.
El que s'anomena "temple" es refereix, a més de la mateixa edificació, al conjunt d'estructures que integren el recinte que les allotja. En aquest recinte, de vegades protegit per una muralla, s'hi ubiquen divers nombre de santuaris, o temples; el temple de Lakshmi Devi a Doddagaddavalli té cinc santuaris majors als quals s'afegeix un santuari més petit en cada una de les cantonades del complex emmurallat.
Normalment, les diferents dependències del temple es disposen en un eix est-oest; també se'n troben amb planta cruciforme. La seva arquitectura està dissenyada per a permetre l'accés dels devots des de l'exterior, de vegades començant pel pradakshinapatha, "deambulatori" exterior situat sobre el jagati, que rodeja la vimana, fins a arribar a la garbhagriha, on resideix el murti, travessant passadissos ambulatoris i mantapes, que esdevenen tant més sagrats com més a prop de la deïtat es troben.
Elements arquitectònics
Vocabulari d'elements miniatura|Temple trikuta de Lakshminarasimha, a Nuggihalli, a inicis del segle XX. Dvikuta: santuari amb dos garbhagrihes amb sengles vimanes. Garbhagriha: "sancta sanctorum", "cel·la", "capella". Es tracta d'una cambra sagrada, situada al lloc més reclòs del temple, on s'exposa una imatge del déu corresponent. Gopura: torre monumental a l'entrada d'un temple. Hamses: cignes del bestiari hindú. Jagati: plataforma enlairada sobre la qual s'edifica el temple. Kalasa (o stupika): estructura metàl·lica o de pedra situada al punt culminant del temple sobre la vimana. Kalyani: piscina d'immersió ritual amb graons per a accedir-hi. Kirthimukha: gàrgoles. Madanika: veure salabhanjika. Mahamantapa: gran mantapa obert. Makaras: animal fantàstic amb la part anterior d'animal terrestre i la posterior d'animal aquàtic amb cua de peix. Makaratorana: llinda sobre l'entrada al mantapa; Makara és una bèstia imaginària i torana és una decoració situada en un lloc alt. Mantapa: sala o cambra del complex religiós. Pot ser obert o tancat, aquest amb parets fins al sostre. Murti: imatge de fusta, pedra o metall que representa una divinitat; la seva gestualitat, proporcions o abillament segueixen patrons dictats per la tradició. Pradakshinapatha: deambulatori sobre el jagati que permet als fidels rodejar el temple. Salabhanjika (o madanika): figures esculpides situades, enlairades, a les cantonades del temple. Sthamba buttalikas: pilars decorats amb influències de l'art Chola. Stupika: veure kalasa. Sukanasi: També anomenada "nas". Torre baixa sobre el rebedor situat entre el mantapa i la cel·la interior. Vimana: Torre situada sobre la garbhagriha. Depenen del nombre de vimanes que tenen, els temples es classifiquen com ekakuta (una), dvikuta (dues), trikuta (tres), txatushkuta (quatre) i pantxakuta (cinc). Yallis: Animal fantàstic en forma de lleó amb ullals d'elefant i cua de serp.
Gopuram miniatura|Gorupan del temple Txennakesava, a Halebidu Els complexos de temples hoysala acostumen a estar protegits per una muralla tot al seu entorn. Aquesta protecció delimita una superfície quadrada o rectangular i al bell mig d'un dels panys de la murada s'obre una porta monumental en forma de torre, anomenada gopuram, que facilita l'accés al recinte; de vegades són quatre els gopurams, ubicats en cadascun dels seus cantons, sempre centrats.
La gopura pren forma d'alta torre esglaonada i es mostra profusament decorada amb escultures; de fet, acostumen a ser més embellides que cap altra part del complex, inclosos els vimanes. D'aquesta manera, per la seva alçada, que en el cas d'Halebidu sobrepassa els 20 metres, i la seva decoració, arriba a eclipsar la magnificència del temple.
Jagati
Sovint, els temples estan construïts sobre plataformes, enlairades vers un metre del terra, anomenades jagati. Aquest element, a més de protegir l'edificació d'inundacions, freqüents al territori, i proporcionar al santuari un aspecte més esvelt, servia com a pradakshinapatha perquè els devots rodegessin el temple mentre visualitzaven escenes relacionades amb les seves creences esculpides a les parets.Kamath: p. 135 El jagati, que està unit estructuralment a la resta del temple,Foekema: p. 25 segueix un disseny de planta estelada amb les parets del temple seguint el patró de zig-zag, una innovació d'Hoysala.Arthikaje És fàcil trobar en aquests temples un conjunt addicional de graons que des del jagati condueix a un mantapa obert, sense parets; bon exemple d'aquest estil és el temple de Txennakesava a Somanathapura.
Una parella de fornícules, cadascuna amb una deïtat, i una torre en miniatura directament encarada a l'entrada, poden embellir ambdós cantons de l'escalinata que condueix damunt del jagati; això es repeteix en totes les entrades que hi menen. Els devots primer podien completar una volta ritual sobre el jagati començant des de l'entrada principal, caminant cap a la dreta (en sentit de les agulles del rellotge) abans d'entrar al mantapa, seguint els relleus esculpits als panys de parets exteriors del temple, que mostren escenes religioses, mitològiques i èpiques de la tradició hindú seqüenciades cronològicament.