Adalem o Adalhelm (en francès Alleaume) fou un noble franc del i IX de la família dels guillèmides, possible fill de Teodoric I d'Autun comte d'Autun, et de la carolíngia Auda o Alda de França.
A la segona meitat del apareix esmentat com a comte d'Autun un Adalelm; el seu successor fou possiblement Teodoric I (personatge diferent del Teodoric citat com a comte d'Autun el 742 i 750). Si això fos així, el primer Adalelm seria fill de Teodoric, i pare de Teodoric I que seria el pare d'un segon Adalelm. A aquest se l'esmenta com testimoni a la carta de fundació de l'abadia de Gel·lona feta pel seu germà Guillem I de Tolosa, el 15 de desembre del 804. Dos altres germans signen també com a testimonis: Theodoen d'Autun i Teodoric. Aquest Teodoric seria Teodoric II i és possible que Teodoric i Theodoen fossin la mateixa persona.
Sobre la base de l'nomàstica se li atribueixen dos fills:
Waldrada esposa d'Adrià d'Orleans, comte palatí de la família dels Agilolfings, germà d'Hildegarda de Vintzgau, esposa de Carlemany. Aquesta hipòtesi ha estat emesa per Maurice Chaume a partir de l'estudi de la famille de Güerau d'Aurillac, emparentat a Hilduí de Saint-Denis, abat de Saint-Denis, que era germà d'un Güerau i un Bernard; el nom Güerau s'hauria d'assimilar a Gerold, portat pel pare i un germà d'Hildegarda. Cronològicament, Hilduí de Saint-Denis podria ser nebot d'Hildegarda. Entre els nebots d'aquesta figuren Eudes o Odó, comte d'Orleans, i el seu germà Guillem, comte de Blois, fill d'Adrià i de Waldrada. Però aquestos noma de Bernard i Guillem mostren un parentesc amb els guillèmides, parentiu confirmat per la Vita Hludowici Imperatoris que assenyala que Heribert (fill de Guillem de Gel·lona), fou cegat el 830 i després exiliat amb el seu cosí Eudes d'Orleans.Segons la FMG. Cronològicament Waldrada podria ser neta de Guillem, perquè el seu nom no figura en cap llista de fills d'aquest. Però Armand de Fluvià pensa que podria ser filla de Guillem i esposa d'Adrià en primeres noces i de Robert III de Wormsgau en segones (alternativament seria una filla d'Adria i Waldrada, de nom també Waldrada, la que s'hauria casat amb Robert).
Bernard o Bernat, comte de Poitou el 815 i 825, predecessor d'Emenó de Poitou, germà de Bernat II de Poitou i pare entre d'altres d'Adalelm de Troyes, comte de Troyes. El marquesat de Gòtia o Septimània fou tingut per Guillem de Gel·lona (Guillem de Tolosa) i diversos parents d'Alalelm van tenir el comtat d'Autun que després fou donat a Bernat de Gòtia, fill de Bernat de Poitou. Contra aquesta hipòtesi està el fet que, com diu Michel Dillange, el nom Bernard o Bernat ja era corrent a l'aristocràcia franca i almenys quant a aquest nom no es pot recórrer a l'onomàstica per establir parentius, i diu que Bernat II, Emenó i Turpió d'Angulema serien fills d'Adalelm. En una part de la seva obra Louis Riché el fa ancestre d'una família que tenia els comtats d'Angouleme i Périgueux al final del : Emenó de Poitou i Turpió d'Angulema serien fills de Bernat encara que Riché situa a Emenó dins la descendència d'un germà d'Adalelm.
Notes i referències
Enllaços externs Foundation for Medieval Genealogy :
Categoria:Comtes d'Autun