Ben Hecht (Ciutat de Nova York, 28 de febrer de 1894 − Ciutat de Nova York, 18 d'abril de 1964) va ser un guionista i escriptor estatunidenc. Va ser un dels més famosos i prolífics guionistes de Hollywood.
Ben Hecht va néixer a Nova York el 1894, de pares immigrants jueus. Va tenir una infantesa i una joventut bastant mogudes i no va fer més que estudis molt irregulars. Tenia com a avi patern un vell talmudista erudit, però va ser sobretot criat per dues ties que, no tenint fills, van disputar als seus pares la direcció de la seva educació. Traslladant-se a Chicago, s'hi va quedar fins als 12 anys i va estudiar violí amb bastant d'èxit per donar un recital. La seva família es va instal·lar llavors a Racine (Wisconsin), a la vora del llac Michigan.
Pensava entrar a la universitat quan un amic del seu pare li va proposar una feina de periodista, que acceptà. Des dels 17 anys, escriu novel·les per al Chicago Journal i, 6 mesos més tard, gràcies a la seva fantasia tan intrèpida com impertorbable i a la seva imaginació fecunda i sense escrúpols, esdevé el primer periodista d'aquesta publicació. Als 25 anys, el 1919, amplia el seu horitzó anant a Alemanya i a Rússia com a corresponsal estranger de 75 diaris, entre els quals el Daily News i el Globe. A la seva tornada, va intentar escriure novel·les, començant amb esclat amb Erik Dorn; des del començament dels anys 1920, es converteix en un novel·lista satíric d'èxit.
Després d'una laboriosa retirada de quatre anys, reapareix el 1931 amb una nova novel·la, Un jueu enamorat, la seva obra mestra, d'opinió unànime, que va triomfar en tots els països de llengua anglesa. És contactat per Josef von Sternberg, que li confia el guió d'Underworld, pel·lícula que va inspirar les primeres pel·lícules sonores de gàngsters, com Scarface, de la qual va ser guionista, i va permetre a Ben Hecht rebre el seu primer Oscar al millor guió original. Aquest fals cínic va ser un dels guionistes de Howard Hawks, Otto Preminger, Henry Hathaway o d'Alfred Hitchcock i de l'enlluernadora Lluna nova.
És l'autor de l'obra teatral The Front Page adaptada a la pantalla per Billy Wilder el 1974. És igualment conegut pel seu compromís sionista i pel seu llibre Perfidy, que carrega contra el notable jueu hongarès Rudolf Kastner, que va negociar la tramesa a Suïssa de 1.600 jueus hongaresos a canvi d'un rescat i el manteniment de la resta de la comunitat en la ignorància de l'holocaust que l'esperava.
Filmografia A continuació s'adjunta una relació dels films en els que participà:
1926: The New Klondike 1927: Les Nuits de Chicago 1927: American Beauty 1930: Street of Chance 1931: Quick Millions 1931: Homicide Squad 1931: The Sin of Madelon Claudet 1932: The Beast of the City 1932: Scarface 1932: Million Dollar Legs 1932: Back Street 1932: Rasputin and the Empress 1933: Topaze 1933: Turn Back the Clock 1933: Queen Christina (no surt als crèdits) 1933: Design for Living 1934: Riptide 1934: Viva Villa! 1934: The President Vanishes 1935: Once in a Blue Moon (guió, producció i realització) 1935: Barbary Coast 1936: Soak the Rich (guió, producció i realització) 1937: King of Gamblers 1937: Woman Chases Man 1937: The Prisoner of Zenda 1937: Huracà sobre l'illa (The Hurricane) 1937: La reina de Nova York (Nothing Sacred) 1938: Així neix una fantasia (The Goldwyn Follies) 1938: Angels with Dirty Faces (no surt als crèdits) 1939: Stagecoach 1939: Cims borrascosos (Wuthering Heights), de William Wyler 1939: Gunga Din 1939: It's a Wonderful World 1939: Lady of the Tropics 1939: Una tarda al circ (At the Circus) 1939: Allò que el vent s'endugué (Gone with the Wind) 1939: Let Freedom Ring 1940: The Shop Around the Corner 1940: I Take This Woman 1940: Àngels damunt Broadway (Angels Over Broadway) (guió, producció i realització) 1940: Second Chorus (no surt als crèdits) 1940: Camarade X 1941: The Mad Doctor 1941: Lydia 1942: Roxie Hart 1942: Ten Gentlemen from West Point 1942: Tales of Manhattan 1942: The Black Swan 1942: China Girl (guió i producció) 1943: Fora de la llei (The Outlaw) (no surt als crèdits) 1943: Istanbul (Journey Into Fear) (no surt als crèdits) 1944: El bot salvavides (Lifeboat) 1945: Watchtower Over Tomorrow 1945: Spellbound 1945: Cornered 1946: Gilda 1946: Specter of the Rose (guió, producció i realització) 1946: Notorious 1946: Duel in the Sun (no surt als crèdits) 1947: Deshonrada (Dishonored Lady) 1947: Kiss of Death 1947: Ride the Pink Horse 1947: Her Husband's Affairs 1947: The Paradine Case 1948: The Miracle of the Bells 1948: La soga (Rope) 1948: El plor de la ciutat (Cry of the City) 1948: Retrat de Jennie (Portrait of Jennie) (no surt als crèdits) 1949: Big Jack 1949: Roseanna McCoy 1949: Whirlpool 1949: The Inspector General 1950: Where the Sidewalk Ends 1950: Perfect Strangers 1950: Edge of Doom 1950: September Affair (no surt als crèdits) 1951: Estranys en un tren (Strangers on a Train) 1951: The Secret of Convict Lake 1952: The Wild Heart 1952: Actor's and Sin (guió, producció i realització) 1952: Em sento rejovenir (Monkey Business) 1952: O. Henry's Full House (no surt als crèdits) 1952: Hans Christian Andersen 1952: Cara d'àngel (Angel Face) (no surt als crèdits) 1953: Station Terminus 1954: Ulisses (Ulisse) 1955: Ells i elles (Guys and Dolls) 1955: L'home de la pistola d'or (The Man with the Golden Gun 1955: Pacte d'honor (The Indian Fighter) 1955: The Court-Martial of Billy Mitchell 1956: Trapezi (Trapeze) 1956: Nostra Senyora de París (Notre-Dame de Paris) (no surt als crèdits) 1956: The Iron petticoat 1957: Adéu a les armes (A Farewell to Arms) 1957: La llegenda dels perduts (Legend of the Lost) 1958: The Gun Runners 1959: John Paul Jones 1960: North to Alaska 1962: La gata negra (Walk on the Wild Side) 1962: Motí a la Bounty (Mutiny on the Bounty) (no surt als crèdits) 1963: Cleòpatra (Cleopatra) 1964: 7 Faces of Dr. Lao 1964: El fabulós món del circ (Circus World) 1967: Casino Royale Cita «Una de les millors coses que el populatxo mai no ha fet va ser la crucifixió de Crist. Intel·lectualment, va ser una acció esplèndida; però va ser confiada al populatxo, que la va realitzar imperfectament. Si se m'hagués encarregat a mi d'executar Crist, ho hauria fet de manera diferent. Vegem: el que hauria fet jo, és d'enviar-lo a Roma per ser devorat pels lleons. De carn picada, mai no haurien pogut fer un salvador...» (Font: Inventari en Christian Nationalist Cruzade'', Los Angeles, Califòrnia).
Referències
Categoria:Guionistes de cinema novaiorquesos Categoria:Novel·listes estatunidencs en anglès Categoria:Guanyadors del premi Oscar al millor guió original Categoria:Morts a Nova York Categoria:Escriptors jueus estatunidencs Categoria:Guionistes de cinema estatunidencs del segle XX Categoria:Guionistes novaiorquesos Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XIX