Claude BazinetClaude Bazinet Bertrand si es té en compte el cognom de la seva mare, Elisabeth Bertrand (genealogia) (Vingrau, 1930o 1940 segons alguna versió) és un polític nord-català que va ser alcalde de Vingrau pel DVG del 1994 al març del 2008.
Biografia El seu pare fou Baptiste BazinetBaptiste Bazinet (Mosset, 22 de febrer del 1904 - Vingrau, 6 de maig del 1983) va ser alcalde de Vingrau entre 1967 i 1977. La seva família era mossetana i s'establí al Rosselló als anys 30. Va ser regidor del 1929 al 1935 i del 1945 al 1953, adjunt al batlle del 1953 al 1967, batlle (1967-1977) i, posteriorment, batlle honorari (1977-1983). que va ser regidor i després alcalde de la població al llarg d'un període de vora cinc dècades. En Claude, durant molts anys es guanyà la vida com a adroguer i viticultor al seu poble natal, fins que va ser-ne elegit alcalde el 1994, i reelegit el 1995 amb el 85% dels vots en una candidatura d'oposició a la pedrera de Vingrau.
L'afer de la pedrera de Vingrau Bazinet s'implicà personalment en l'afer de la pedrera de marbre blanc que la societat Omya volia fer al circ de Vingrau, i que des del 1990 aixecà una gran controvèrsia entre el Comitè de Defensa de Vingrau i l'empresa (que tenia el suport de Bernard Bonnet, el polèmic prefecte de la regió, d'altres autoritats i d'alguns veïns).Omya, filial francesa del gegant suís Plüss-Staufer, demanava una concessió de 245 acres que permetés reemplaçar la pedrera que tenia al proper Talteüll, que declarava que estava esgotada. Al 30 de novembre del 1995, Bazinet, amb regidors i amics, va començar una llarga vaga de fam en defensa de la vall; tres anys més tard en farien una altra diverses vilatanes. El conflicte s'allargà anys i panys amb intervenció de la policia (unitats de xoc que van carregar contra els opositors i van enviar vuit persones a l'hospital) i de la Justícia (demandes per ocupació il·legal, per obstrucció a la llibertat de treball, per difamació, plets pels costos). Posteriorment, Bazinet va ser elegit novament alcalde el 2001 i reelegit el 2004, fins que a les eleccions del 2008 el substituí en el càrrec Jacques Raynaud.
Bibliografia Monique Daubresse Balayer Le pot de terre - Vingrau, la démocratie bafouée Perpignan: Société de botanique et d'écologie végétale, 2001 (sobre l'enfrontament amb l'empresa Omya) Marc Duran (pseudònim) La resistència de Vingrau, capítol a França contra els catalans : l'afer Bonnet Barcelona: Llibres de l'Índex, 2001 p. 45-51 (traducció de l'original francès Bernard Bonnet, un préfet chez les Catalans Barcelona: Éditions de la tempête, 2000 )
Notes
Enllaços externs Indicacions biogràfiques sumàries Resum històric del procés de la pedrera fins al 1997 Article de John Henly al The Guardian del 15.8.1998 Plana externa dedicada al comitè de defensa de Vingrau
Categoria:Alcaldes rossellonesos Categoria:Vingrau Categoria:Polítics nord-catalans del segle XXI Categoria:Polítics nord-catalans nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1930