La Missió Albany va ser un assalt paracaigudista nocturn fet per la 101a Divisió Aerotransportada el 6 de juny de 1944, com a part dels operacions aerotransportades estatunidenques a Normandia. Va ser el pas inicial de l'operació Neptú, l'assalt de la invasió aliada de França, l'operació Overlord. 6.928 paracaigudistes van saltar des de 443 transports C-47 Skytrain en una zona d'uns 39 km² localitzats a la cantonada sud-oest de la península de Cotentin, cinc hores abans dels desembarcament del Dia-D. Els salts van quedar dispersats pel mal temps i per un foc antiaeri alemany en una zona el doble de gran, amb algunes tropes arribant a caure fins a 32 km lluny.
La divisió va aconseguir la majoria d'objectius del Dia-D, però necessità quatre dies per reunir totes les seves unitats disperses i completar la seva missió d'assegurar el flanc esquerre i la rereguarda del VII Corps, reforçats per 2.300 tropes de planadors que desembarcaren per mar.
Rerefons Els objectius de la 101 Aerotransportada eren assegurar les quatre sortides de la platja Utah, destruir una bateria d'artilleria costanera a Saint-Martin-de-Varreville, capturar uns edificis propers a Mésières que es creia que servien com a casernes i com a lloc de comandament per a la bateria artillera, capturar el bloqueig al riu Douve a la Barquette (davant de Carentan), capturar dos ponts entre Douve a la Porte davant Brévands, destruir uns ponts a Douver i a Sainte-Come-du-Mont, i assegurar la vall del Douve.
En el procés, les unitats també malmetrien les comunicacions alemanyes, formarien bloqueigs de carretera per obstaculitzar els moviments dels reforços alemanys, establir una línia defensiva entre la platja i Volognes, netejar la zona de salt fins al límit a Les Forges, i enllaçar amb la 82a Divisió Aerotransportada.
Les forces alemanyes a la zona eren el 3r batalló del 1058è Regiment Granader (91a Divisió d'Aterratge Aeri) a Saint Come-du-Mont, el 919è Regiment Granader (709a divisió d'Infanteria) davant Utah Beach, el 191è Regiment d'Artilleria (dotada amb obusos de 105mm), i el 6è Regiment de Paracaigudistes, enviat a Carentan durant el Dia-D.
Planificació Albany era la primera de les dues missions paracaigudistes, amb la Missió Boston que ocorregué una hora després amb el salt de la 82a Divisió Aerotransportada. Cadascuna de les missions consistia en un salt de 3 regiments. Les zones de llançament de la 101 es trobaven a l'est i al sud de Sainte-Mère-Église, i anomenades A, C i D de nord a sud (la Zona de Salt B havia estat destinada a la 501è Regiment d'Infanteria Paracaigudista abans dels canvis al pla original fets el 27 de maig).
miniatura|C-47 del 439è Grup de Transport de Tropes, que portà el 506 PIR a Normandia. Avió del comandant de grup, "guix" 1 de la sèrie 11, destinat a la Zona de Salt C Cadascun dels Regiments d'Infanteria Paracaigudista (PIR) va ser transportat per 3 o 4 "sèries" (formacions que contenien 36, 45, ó 54 C-47s), totalitzant 10 sèries i 432 avions. Els avions, individualment numerats en una sèrie de "números de guix" (literalment, números escrits en guix sobre els avions per ajudar els paracaigudistes a embarcar en l'avió correcte), estaven organitzats en vols en ruta, en un patró anomenat "V de Vs" (3 avions en V triangulars, organitzats en una V major de 9 avions). Estava programat que les sèries passessin sobre les zones de salt en intervals de 6 minuts. Els paracaigudistes estaven organitzats en "pals", i cada avió carregava entre 15 i 18 homes.
Els salts principals havien estat precedits a cada zona per 3 equips d'exploradors que arribaren mitja hora abans de l'assalt principal per situar les ajudes de navegació, incloent-hi els fars de resposta de radar Rebecca/Eureka i llums de situació, per ajudar els C-47 a localitzar els DZ a la foscor.
Per aconseguir la sorpresa, els salts van ser provinents de l'oest i a baixa alçada. Les sèries s'enlairaren des de les 22:30 del 5 de juny, reunint-se en formació i volant pel sud-oest d'Anglaterra sobre el canal de la Mànega a 150 metres sobre el nivell del mar per evitar la cobertura del radar alemany. Un cop sobre l'aigua tots els llums, excepte els de formació, van apagar-se, i aquests van ser reduïts fins a la seva intensitat més baixa. A un vaixell marcador amb nom clau "Hoboken" i que portava un far Eureka van girar cap a l'esquerra cap al sud-est i volaren entre les Illes Anglonormandes de Guernsey i Alderney cap al seu punt inicial a la costa de Cotentin a Portbail, nom clau Muleshoe.
Sobre la península de Cotentin nombrosos factors van afectar negativament l'exactitud dels salts, incloent-hi un sòlid banc de núvols sobre tota la meitat occidental dels 35 km d'ample de la península a una alçada de penetració de 460 metres sobre el mar; una opaca boira baixa, i un intens foc antiaeri alemany. Però el factor principal que limità l'èxit de les unitats paracaigudistes, car magnificà tots els errors conseqüents dels factors anteriors, va ser la decisió de fer un salt paracaigudista massiu nocturn.
Assalt del Dia-D Zona de salt A miniatura|El general Eisenhower parla amb el tinent Wallace Strobel i els homes de la Companyia E 502 PIR el 5 de juny. El cartell que porta Strobel indica que ell és el cap de salt del Guix 23 del 438 TCG. Els paracaigudistes de la 101 Aerotransportada Àligues Cridaneres van saltar entre les 00:48 i les 01:40 hora d'estiu britànica del 6 de juny. La primera onada, que havia d'anar a la Zona de Salt A (la més septentrional), no es va veure afectada pel banc de núvols i va mantenir la formació, però errors de navegació i una fallada en la recepció d'Eureka ocasionà el primer error. Gairebé tot el 2n batalló del 502 PIR va saltar com una unitat compacta, però saltant sobre una zona equivocada, mentre que el seu comandant, tinent coronel Steve A. Chappuis, va caure virtualment sol a la zona correcta. Chappuis i el seu grup van capturar la bateria costanera poc després de reunir-se, adonant-se que havia estat desmantellada després d'un atac aeri.
La major part de la resta del 502 PIR (70 ó 80 grups) saltaren de manera desorganitzada sobre la zona senyalada pels exploradors prop de la platja. Els comandants dels batallons 1r i 3r, Tt. Col. Patrick J. Cassidy (1/502) i Tt. Col. Robert G Cole (3/502), van reunir petits grups i acompliren les missions que tenien assignades. El grup de Cassidy va capturar Saint Martin-de-Varreville a les 06:30, enviant una patrulla a càrrec del sergent Harrison C. Summers per assetjar l'objectiu XYZ, unes casernes a Mésières, i per situar una línia defensiva entre Foucarville i Beuzeville. El grup de Cole es mogué durant la nit des de Saint Mère Eglise fins a la bateria de Varreville, continuant i capturant la Sortida 3 a les 07:30. Van mantenir la posició durant el matí fins a ser rellevades per tropes que avançaven terra endins des de Utah Beach. Ambdós comandants torbaren la Sortida 4 coberta pel foc d'artilleria alemany i Cassidy recomanà que la 4a divisió d'Infanteria no emprés aquella sortida.
A l'artilleria de la divisió el salt no li va anar tan bé. El seu salt va ser un dels pitjors de l'operació, perdent tots els seus obusos llevat d'un, i llençant 52 de les 54 càrregues de quatre a 32 km al nord, on la majoria finalment van ser baixes.
Zona de salt C La segona onada, destinada al salt del 506 PIR sobre la Zona de Salt C estava a 1,6 km a l'oest de Sainte Marie-du-Mont, quedant molt dispersa a causa dels núvols i per l'intens foc antiaèri que van suportar durant 16 km. Tres dels 81 C-47 van perdre's durant el salt. Un, pilotat pel tinent Marvin F. Muir del 439è Grup de Transport de Tropes, va incendiar-se. El Tinent Muir va aconseguir mantenir estabilitzat l'avió mentre que els homes saltaven, morint quan l'avió s'estavellà immediatament després (Muir va ser condecorat a títol pòstum amb la Creu del Servei Distingit). Malgrat l'oposició, el 1r Batalló del 506 PIRTt Col. William L. Turner; que va morir en acció l'endemà (la reserva original de la divisió) va saltar a tota velocitat sobre la Zona C, amb dos terços dels seus homes dispersos (entre ells el comandant del regiment, coronel Robert F. Sink) dispersos en una milla de la zona de saltament.
El 2n Batalló,Tt Col. Robert L. Strayer, CO gran part del qual saltà massa a l'oest de Sainte-Mère-Église, es reuní prop de Foucarvile, a l'extrem nord de la zona d'objectiu de la 101. Va avançar combatent fins al llogaret de le Chemin, prop de Houdienville, on arribà a mitja tarda, descobrint que feia hores que la 4a divisió havia arribat a la sortida. El 3r Batalló del 501 PIR,Tt Col. Julian J. Ewell (3/501) que també havia de saltar a la Zona C, va quedar encara més dispers; però va poder complir la missió d'assegurar les sortides. Un equip de la mida d'una companyia, que incloïa el comandant de la divisió, Major General Maxwell D. Taylor arribà a la sortida de Pouppeville a les 06:00. Després de 6 hores de combats netejant casa per casa contra el 1058è Regiment de Granaders, el grup assegurà la sortida poc abans que les tropes de la 4a Divisió arrivessin.
Zona de salt D La tercera onada també va trobar-se un sever foc antiaeri, perdent 6 avions. Malgrat això, els transports de tropes van fer un salt acurat, aconseguint deixar 94 dels 132 grups a la zona de llançament, però part de la zona estava cobert per foc de metralladora i de morter que causà moltes baixes abans que moltes tropes poguessin sortir de les seves rampes. Entre els morts havien dos dels 3 comandants de batalló i l'oficial executiu del 3/506è.Tt Col. Robert C. Carroll (1/501), Tt Col. Robert L. Wolverton (3/506th) i Major George S. Grant (3/506)
El comandant supervivent del batalló, Tt Col. Robert A. Ballard, reuní 250 soldats i avançà cap a Saint Côme-du-Mont per completar la seva missió de destruir els ponts sobre el Douve. A menys de mig kilòmetre del seu objectiu a les Droueries, va ser aturat per grups del III batalló del 1058 Regiment de Granaders. Un altre grup de 50 homes, reunits pel S-3 del regiment, Major Richard J. Allen, atacà la mateixa zona des de l'est a Basse-Addeville, però també van quedar atrapats.
El comandant del 501r PIR, Col. Howard R. Johnson, reuní 150 homes i capturà el seu objectiu principal, el bloqueig de la Barquette, a les 04:00. Després d'establir posicions defensives, el coronel Johnson tornà a la zona de llançament i reuní 100 homes més, incloent-hi el grup d'Allen, per reforçar el cap de pont. Malgrat el foc artiller naval del creuer Quincy, el batalló de Ballard no va poder capturar Saint Côme-du-Mont ni unir-se a les forces del coronel Johnson.
L'oficial S-3 del 3r Batalló del 506è PIR, capità Charles G. Shettle, reuní una secció i aconseguí un altre objectiu en arribar a 2 ponts prop de la Porte a les 04:30 i travessant-los a la riba est. Quan començaren a quedar-se sense munició després de destruir diversos emplaçaments de metralladora, es retiraren a la riba oest. Durant la nit van anar arribant nous paracaigudistes, arribant a doblar el nombre d'efectius, rebutjant un intent alemany de travessar el pont.
Altres accions Dos accions notables més van tenir lloc prop de Sainte Marie-du-Mont, realitzades per unitats del 506 PIR, totes dues per destruir bateries d'obusos de 105mm del III batalló del 191r Regiment d'Artilleria. Cap a les 08:30, homes de la Companyia E del 506 PIR,Tinent Richard D. Winters, tinent Lynn 'Buck' Compton, sergents Donald Malarkey, Carwood Lipton i William Guarnere, soldats Robert 'Popeye' Wynn, Joseph Liebgott, Joe Toye, Myron Mike Ranney, John Plesha, Walter Hendrix, Cleveland Petty i Gerald Lorraine – Ambrose – p. 110-111 comandats pel tinent Richard D. Winters, van superar una força 3-4 vegades superior, destruint 4 canons a Brécourt Manor.