Saxicola és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels muscicàpids (Muscicapidae). La distribució de les diferents espècies es restringeix al Vell Món i reben el nom comú de "bitxac". Són insectívors que viuen en matolls oberts i prats amb petits arbustos dispersos. El gènere conté divuit espècies, de les quals quatre són prehistòriques.

Taxonomia El gènere va ser introduït pel naturalista alemany Johann Matthäus Bechstein el 1802. L'espècie tipus va ser posteriorment designada S. rubicola, el bitxac comú.

Anteriorment el gènere s'incloïa en la família dels túrdids (Turdidae), però com passa amb diversos altres gèneres relacionats, ara s'ha demostrat que està classificat correctament en la família dels papamosques (Muscicapidae) del Vell Món, en la qual està més estretament relacionat amb els gèneres Oenanthe i Campicoloides.

L'evidència genètica i de comportament també ha donat lloc a l'acceptació de diverses espècies noves en el gènere en els darrers anys, sobretot la divisió de l'antiga "espècie" Saxicola torquatus en cinc espècies, un canvi ara àmpliament acceptat, tot i que encara no universalment. Amb l'addició de la seqüència del citocrom b de l'ADNmt i les dades d'empremtes digitals de l'ADNn, es va confirmar que no només el bitzac de les Canàries i de la Reunió són espècies diferents, sinó que, a més, el bitxac africà, el comú i el siberià també són espècies separades. A causa de la confusió sobre l'assignació de subespècies, el nom S. torquatus es va utilitzar breument per a l'espècie europea, i el bitxac africà es va classificar incorrectament com a S. axillaris.

A causa de malentesos de la sintaxi llatina, diverses espècies han estat citades en el passat àmpliament, però incorrectament amb terminacions de nom femenines ("S. torquata, S. maura, S. leucura, S. ferrea", etc.).

Etmilogia El nom Saxicola prové del llatí «saxum», «saxi» que significa “pedra” i «-cola», “habitant”.

Espècies existents Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per catorze espècies:

Saxicola jerdoni - Bitxac de Jerdon. Saxicola ferreus - Bitxac gris. Saxicola rubetra - Bitxac rogenc. Saxicola macrorhynchus - Bitxac de Stoliczka. Saxicola gutturalis - Bitxac de Timor. Saxicola caprata - Bitxac negre. Saxicola insignis - Bitxac de Hodgson. Saxicola leucurus - Bitxac cuablanc. Saxicola stejnegeri - Bitxac de Stejneger. Saxicola torquatus - Bitxac africà. Saxicola tectes - Bitxac de la Reunió. Saxicola maurus - Bitxac siberià. Saxicola rubicola - Bitxac comú. Saxicola dacotiae - Bitxac de les Canàries.

Espècies fòssils Saxicola lambrechti (Miocè superior de Polgardi, Hongria). Saxicola baranensis (Pliocè de Beremend, Hongria). Saxicola parva (Pliocè de Csarnota, Hongria). Saxicola magna (Pliocè de Beremend, Hongria).

Notes taxonòmiques

Referències

Categoria:Ocells d'Europa Categoria:Ocells d'Àsia Categoria:Ocells d'Oceania