Alan Oswald Moore (Northampton, Anglaterra, 18 de novembre de 1953) és un escriptor anglès conegut principalment pel seu treball com a escriptor de còmics, un mitjà en el qual ha produït un gran nombre de sèries força aclamades tant per la crítica com a nivell popular, incloent Watchmen, V de Vendetta i From Hell. Sovint descrit com el millor escriptor de novel·la gràfica de la història, també ha estat descrit com "un dels escriptors britànics més importants dels últims cinquanta anys". Als inicis de la seva carrera utilitzà pseudònims com ara Curt Vile, Jill de Ray i Translucia Baboon.
Amb el temps ha esdevingut una vertadera llegenda vivent del còmic, molts dels seus treballs són considerats com a grans obres mestres d'aquest gènere. L'obra de Moore és reconeguda per aportar una maduresa i una sensibilitat pròpies de la literatura a un mitjà escàs en aquests atributs. A més d'incloure sovint temes adults en els seus relats, Moore ha expandit les possibilitats expressives del còmic per mitjà de la creació d'efectes narratius específics del mitjà i l'experimentació de diverses combinacions de text i imatge.
Entre altres temes el principal de la seva obra escrita és el que s'inscriu en una reescriptura intel·ligent i radical de totes les èpoques, trets i característiques dels còmics de superherois, ara deconstruint-los per enfrontar-los amb situacions hiperrealistes, surrealistes o neoclàsiques, ara recuperant les característiques originals, fins i tot primitives, del superheroi. Moore doncs és un escriptor, especialment a la dècada dels 80, tant post-modern com vanguardista, sovint criticat per les seves postures polítiques (anarquisme) o ideològiques (defensa de l'homosexualitat i de la llibertat sexual en general, dels drets dels animals o les seves postures anticonservadores), o per l'audiència originada als anys cinquanta i seixanta, que veuen en les seves obres una falta de respecte cap als personatges de les edats de plata i or del còmic que ell ha reescrit durant la seva carrera.
Moore va començar a escriure per a fanzins britànics underground i alternatius a la fi de la dècada de 1970, abans d'aconseguir un gran èxit editorial a les tires de revistes britàniques tan importants com 2000 AD i Warrior. Posteriorment, va ser contractat per American DC Comics, i es va convertir en "el primer escriptor de còmics viu que, residint a Gran Bretanya, fa un treball destacat als Estats Units", allí va treballar en personatges de renom com Batman (Batman: The Killing Joke) i Superman (Superman: Whatever Happened to the Man of Tomorrow?), desenvolupant substancialment el caràcter de Swamp Thing, i va escriure títols originals com Watchmen, cabdal en la història del còmic. Durant aquesta dècada Moore va ajudar a aconseguir més respectabilitat social per al medi als Estats Units i el Regne Unit i posteriorment, malgrat la seva oposició frontal a l'etiqueta, ha estat acreditat amb la creació del terme "novel·la gràfica" per sobre de "còmic" Sobre el terme "novel·la gràfica": "És una etiqueta de màrqueting. Mai he tingut cap simpatia amb ell. El terme còmic ja em va bé. El terme novel·la gràfica es quelcom que van pensar la gent de marketing als anys 80." Durant la dècada de 1980 i principis de 1990 va sortir del mainstream de la indústria del còmic, essent independent per un temps i treballant en obres experimentals, com ara l'èpica gòtica de From Hell i la pornogràfica-fantàstica Lost Girls. Més tard, a la dècada de 1990, va tornar al mainstream treballant per Image Comics abans de crear America's Best Comics, un segell a través del qual va publicar obres com La lliga dels homes extraordinaris i Promethea, còmic de fortes arrels ocultistes i místiques.
Moore s'ha reconegut com a ocultista, mag cerimonial i anarquista. Tots aquests temes e interessos personals han aparegut en obres com Promethea, From Hell, i V de Vendetta, així com fent vanguardistes «treballs» de paraula parlada amb The Moon and Serpent Grand Egyptian Theatre of Marvels, alguns dels quals han estat enregistrats en CD. Dues obres d'este grup, The Birth Caul i Snakes and Ladders, han estat transformades en còmics per Eddie Campbell. Ha escrit una novel·la, Voice of the Fire, un conjunt d'històries breus aparentment inconnexes ocorregudes a Northampton al llarg de diversos segles des de l'edat de Bronze fins a l'actualitat. També ha firmat un guió encara no realitzat, Fashion Beast, una relectura del mite de "La Bella i la Bèstia" que li va encarregar Malcolm McLaren.
Actualment Moore continua vivint al seu natal Northampton separat de la seua dona i filles per mutu acord, i ocupa el seu temps en l'estudi de la màgia i construint casa seva, que pretén que siga una mena de palau romà d'Orient, que executa ell en persona. Curiosament, Moore és cec d'un ull i sord d'una orella. Una biografia detallada, titulada Alan Moore: Portrait of An Extraordinary Gentleman, es va publicar en complir Moore 50 anys. Els guanys d'aquesta publicació estan destinats a accions humanitàries.
Malgrat la seva oposició personal a elles els seus llibres han servit de base per a una sèrie de pel·lícules de Hollywood, incloent From Hell (2001), La lliga dels homes extraordinaris, V de Vendetta (2005), i Watchmen (2009). Moore també ha sigut una gran referència de la cultura popular i ha estat reconegut com una forta influència en una gran varietat de figures de la literatura i la televisió com Neil Gaiman, Joss Whedon i Damon Lindelof.
Biografia Primers anys: 1953-1977 Moore va néixer el 18 de novembre de 1953 a l'Hospital St. Edmond a Northampton, Northamptonshire, Anglaterra, en una família de classe treballadora que ell creia que havia viscut a la ciutat durant diverses generacions. Posteriorment va viure en una part de Northampton coneguda com The Boroughs, una zona afectada per la pobresa, amb manca d'instal·lacions i alts nivells d'analfabetisme. Tot i això sobre el seu antic barri va dir "Em va encantar. M’encantava la gent. Em maravellava la comunitat i jo no sabia que existia res més". Vivia a casa amb els seus pares, Ernest Moore, treballador d'una cerveseria, i Sylvia Doreen, impressora, juntament amb el seu germà menor Mike i la seva àvia materna. Va llegir omnívorament des de l'edat de cinc anys aconseguint llibres de la biblioteca local i posteriorment va anar a l'Escola Primària de Spring Lane. Al mateix temps va començar a llegir historietes, tires inicialment britàniques, com Topper i The Beezer, però amb el temps també les importacions nord-americanes, com ara Flash, Detective Comics, Els Quatre Fantàstics, i Blackhawk. Més tard va passar l'examen eleven plus i, per tant, va ésser escollit per assistir a la Northampton Grammar School, on va entrar en contacte amb persones que eren de classe mitjana i millor educats, i es sorprengué per com va passar de ser un dels millors alumnes de la seva escola primària a un dels pitjors de la classe a la secundària. Per tant, adquirint una aversió notable a l'escola i sense tenir "cap interès en l'estudi acadèmic", va creure que s'ensenyava un "currículum ocult" dissenyat per adoctrinar els nens amb "puntualitat, obediència i l'acceptació de la monotonia".
En la dècada de 1960 Moore va començar a publicar la seva pròpia poesia i assajos en fanzines i, amb el temps, creant seu propi fanzine, Embryo. A través d'Embryo Moore es va involucrar en un grup conegut com a Arts Lab, el qual posteriorment va fer importants contribucions a la revista. Moore va començar a tractar amb la droga al·lucinògena LSD a l'escola, sent expulsat per això el 1970. Més tard va descriures a si mateix com "un dels venedors de LSD més ineptes mundialment". El director de l'escola "es va posar en contacte amb diversos establiments acadèmics als quals m'havia inscrit i els va dir que no m'acceptesin perquè jo era un perill per a la moral, així com per a la resta dels estudiants, el que possiblement era cert".
Si bé va continuar vivint a casa dels seus pares durant alguns anys més, va anar fent diverses feines, entre elles la neteja de vàters i en una adoberia. Al voltant de 1971 va començar una relació amb una noia nascuda a Northampton nomenada Phyllis, amb qui es va traslladar a "un petit apartament d'una habitació a la zona de Barrack Road, a Northampton". Poc després de casar-se es va mudar a un nou estat del consell al districte oriental de la ciutat, mentre treballava en una oficina per un subcontractista de la junta local de gas. No obstant això, Moore va sentir que no s'estava realitzant en aquesta feina i per això va decidir intentar guanyar-se la vida fent alguna cosa més artística.
Inicis de la seva carrera: 1978-1980 Abandonant la seva feina d'oficina va decidir dedicar-se a escriure i il·lustrar els seus propis còmics. Moore ja havia escrit un parell de tires per diversos fanzines i revistes alternatives, com Anon E. Mouse per al diari local Anon, i St. Pancras Panda, una paròdia de Paddington Bear, per al Back Street Bugle. amb seu a Oxford. El seu primer treball remunerat va ser per a uns dibuixos que van ser impresos a la revista musical NME i no gaire temps després va aconseguir que li publiquessin una sèrie sobre un detectiu privat conegut com a Roscoe Moscow, publicada sota el pseudònim de Curt Vile (un joc de paraules amb el nom del compositor Kurt Weill) en la revista setmanal de música Sounds, guanyant 35 lliures per setmana. Alhora ell i Phyllis, juntament amb la seva nounada Leah, van començar a reclamar les prestacions per desocupació per complementar aquest ingressos.
No gaire temps després, el 1979, també va començar a publicar una nova tira còmica coneguda com a Maxwell the Magic Cat en el Northants Post, sota el pseudònim de Jill de Ray (un joc de paraules amb l'assassí medieval Gilles de Rais, una cosa que per a ell era una "broma sarcàstica"). Guanyant unes 10 lliures més per setmana es va decidir a sortir de la seguretat social i va continuar escrivint Maxwell the Magic Cat fins a l'any 1986. Moore ha indicat que ell hauria estat molt content de continuar amb les aventures d'en Maxwell gairebé indefinidament, però va acabar la tira després que el diari va publicar un editorial negatiu en contra dels homosexuals de la comunitat.Moore, Alan. Maxwell the Magic Cat (Northants Post, 1979–1986) TPB. Acme Press. 1986–1987. Vol. 1: . Vol. 2: . Vol. 3: . Vol. 4: Mentrestant Moore va decidir centrar-se més en l'escriptura de còmics en comptes de dibuixar, afirmant que "després que havia estat fent-ho durant un parell d'anys, em vaig adonar que mai seria capaç de dibuixar prou bé o amb la suficient rapidesa per fer realitat qualsevol tipus de vida decent com a artista".
Per obtenir més informació sobre com escriure un guió reeixit de còmic li va demanar consell al seu amic, el guionista de còmics Steve Moore, a qui coneixia des que tenia catorze anys. Interessat a presentar treballs per 2000AD, una de les revistes de còmic més importants de Gran Bretanya, Alan Moore va presentar un guió per la seva llarga i reeixida sèrie Judge Dredd. Si bé no tenien necessitat d'un altre escriptor a Judge Dredd, que ja estava sent escrita per John Wagner, l'editor de 2000AD, Alan Grant, va veure una jove promesa en el treball de Moore (tot comentant que "aquest noi és, realment, un escriptor molt ben parit") i li va demanar algunes històries curtes per a la sèrie Future Shocks. Malgrat que els primers guions van ser rebutjats Grant va aconsellar Moore en millores i finalment va acceptar el primer de molts intents. Mentrestant Moore també havia començat a escriure històries de menor importància per Doctor Who Weekly i més tard va comentar que "realment volia una tira regular. Jo no volia fer històries curtes. Però això no va ser el que se m’estava oferint. Se m’estaven oferint històries de quatre o cinc pàgines en les quals tot havia de ser fet en aquestes cinc pàgines. I, mirant cap enrere, va ser la millor educació possible que pogués haver tingut en la manera de construir una història ".