Campos és una vila i municipi de Mallorca situat al sud de l'illa, a la comarca de Migjorn. Té fita amb els municipis de Llucmajor, Porreres, Felanitx, Santanyí i ses Salines. A més del cap municipal té dos nuclis turístics costaners com sa Ràpita i ses Covetes. Son Fadrinet són les restes d'una basílica paleocristiana de la segona meitat del i que sembla que s'emprà fins a la conquesta musulmana, al .
Entitats de població
Demografia
Símbols A l'escut de Campos, s'hi representa un os dret de color marró sobre un fons gris. La imatge està envoltada d'ornaments blaus. Aquesta interpretació de l'escut prové, com molts d'altres escuts, d'una interpretació popular basada a suposar que el mot campos és un mot compost de "camp" i "ós", a partir de la qual cosa hom ha suposat l'antiga existència d'ossos al terme. Aquesta interpretació, però, és fantasiosa, ja que es té la certesa que a l'illa de Mallorca mai no hi han existit aquests plantígrads. El nom de Campos prové de la fossilització de l'antic mossàrab mallorquí, que conservava els plurals en -os provinents de l'acusatiu plural del llatí. Així, del mot llatí "campus, -i", que vol dir "el camp", "la terra fèrtil", en prové l'acusatiu llatí plural "campos", que fou conservat en el mossàrab amb la seva terminació original, com ho testimonien altres topònims mallorquins procedents igualment de l'evolució de l'acusatiu en aquest cas singular (-UM > -o), com Muro, Portopetro, etcètera. Aquest mot sobrevisqué a la dominació musulmana de l'illa i fou assumit pels repobladors catalans, que el mantengueren fossilitzat, igual com havien fet els àrabs. Aquesta interpretació ha estat defensada pel mateix fill il·lustre del poble, Joan Veny, i surt igualment acceptada per eminents etimòlegs com Joan Coromines o al mateix DCVB, i és coherent amb el fet que les terres campaneres siguin de les més fèrtils de l'Illa. L'escut és usat en la bandera del poble, però sense els ornaments, hi apareix només l'os sobre el fons gris. La bandera està dividida en quarters. Al primer i al quart es troben les quatre barres del Casal de Barcelona en posició vertical, com a símbol històric de Mallorca, i als altres dos es representa un camp roig, al·legoria del color característic de la terra del terme. Al centre, s'hi situa l'escut del poble, descrit línies amunt.
Geografia Llista de topònims de Campos (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història El municipi va ser fundat l'any 1300 pel rei Jaume II, a la mateixa època en què es varen crear els altres municipis de l'illa. Llavors va néixer la Universitat de Campos, formada per jurats i un Consell format per prohoms que representaven les diferents categories socials, això va durar fins a mitjan , on amb el Decret de Nova Planta es varen produir canvis que van crear el que avui en dia és l'ajuntament.
Hi havia un nucli d'ubicació desconeguda anomenat Es Palmer amb murades i torres. En aquella època es va decidir que Es Palmer no es faria més gros i que el nucli de Campos només tendria 12 quarterades.
Els dos nuclis del municipi varen rebre terres comunes, carnisseria, abeuradors, botigues de blat i places públiques, entre d'altres. Es Palmer no va prosperar. Amb el temps, Campos va ser tan gran i va tenir tants habitants com altres pobles que en la seva fundació eren més grans.
L'antiga carretera de Palma a Santanyí es va construir en part el 1555, la gent que l'utilitzava per anar d'una localitat a l'altra ho feia pels actuals carrers Estrelles, Aigua i Síquia, que es coneixien amb el nom de Es Vallet, per accedir al poble s'anava d'aquí cap al carrer Major. Davant l'església hi havia una plaça triangular que amb la construcció del campanar i les capelles fondes es va anar ofegant fins a convertir-se en el carrer que hi ha avui en dia.
Degut als canvis en la fisonomia dels carrers i del poble en general, l'entrada principal del poble va deixar d'estar on s'ha indicat prèviament, per estar a l'actual carrer Nou i les festes que es feien a la plaça del carrer Major varen passar a fer-se al carrer de Plaça, a la plaça Major o a la plaça de ca'n Pere Ignasi.
L'ajuntament es troba a la plaça Major, antigament anomenada plaça Reial. On ara hi ha l'ajuntament abans hi havia unes porxades, anaven del carrer de Plaça i arribaven al carrer de S'Unió, més o manco fins a l'actual plaça de ca'n Pere Ignasi. Davant can Majora, un edifici de la zona, hi havia la sínia i l'abeurador del pou vell.alt=Ajuntament de Campos poc després de peatonalitzar-ne la plaça|miniatura|Ajuntament de Campos poc després de peatonalitzar-ne la plaçaA mitjan es va construir la torre de Can Cos i més tard l'ajuntament. Al costat s'hi varen construir cases, el qual va provocar que només quedassin unes arcades davall l'ajuntament de la porxada que hi havia abans.
L'arquitecte Carlos Garau va fer el primer pla d'ordenació de Campos, a l'actual plaça Major tenia previst fer-hi una plaça triangular i més gran que la que hi havia en aquell moment, amb la que s'havien d'esbucar els edificis que hi ha davant la plaça. També va dissenyar un nou ajuntament d'estil regionalista dels més grans de Mallorca, però no es va dur a terme. La plaça de ca'n Pere Ignasi va créixer molt, però no de manera unificada amb la plaça Major.
Patrons del poble Els patrons principals són Sant Julià i Santa Bassilissa, la festa dels quals l'ajuntament va pagar des de gairebé la fundació del poble, igual que la festa del dijous Sant, encara que no ho feia amb les de la Mare de Déu d'Agost, que no són patronals.
Com a patró menor el poble té a Sant Blai.
Economia L'economia d'aquest municipi ha estat lligada des de la seva fundació a l'agricultura. Les seves terres són fèrtils, per la qual cosa es va desenvolupar, fins fa pocs anys, una agricultura basada en cultius de regadiu.
Actualment els dos nuclis costaners s'han desenvolupat a partir dels vells nuclis de recreació dels habitants del poble.
El municipi de Campos era un poble agrícola i ramader. Els horts produïen, els molins omplien els safaretjos i no faltava la pastura per a les vaques productores de llet. Aquesta riquesa agrària i ramadera va fer que els campaners, a diferència d'altres pobles, no tenguessin pressa per adaptar el seu municipi a les demandes turístiques. Aquest fet, que potser ha pogut perjudicar el desenvolupament econòmic, ha fet que avui les costes campaneres siguin de les menys danyades de Mallorca i que disposin d'uns arenals de gran riquesa paisatgística.
Llocs d'interès L'església de Sant Julià va edificar-se entre els anys 1858 i 1873. L'edifici és d'estil neoclàssic. Es conserva el campanar del i algunes capelles més antigues del . A l'interior destaca la gran volta i la lluminositat de les parets blanques amb detalls daurats. El museu parroquial està dins de les dependències eclesiàstiques. El poble de Campos disposava d'un sistema de defensa urbà format per set torres de defensa de base quadrada que protegia el poble d'atacs enemics impedint l'accés a l'interior. Estan repartides dins el centre històric i varen ser construïdes en el . L'auditori municipal era l'església de l'antic hospital de Campos. Edificada en el és d'estil gòtic amb voltes de creueria, fa poc va ser restaurat. En el es va fundar el convent de Sant Francesc. S'han de destacar la façana barroca i els retaules de l'interior. El claustre té un interessant valor històric i artístic. L'Oratori de Sant Blai és una de les primeres esglésies de Mallorca, ja que es va construir després de la conquesta conservant un estil gòtic primitiu de petites dimensions. L'oratori té un jardí, abans era un cementiri. La platja d'Es Trenc té un gran valor natural i paisatgístic, ja que és una zona d'arenal amb dunes totalment intactes. S'hi permet el nudisme. El mes de juliol de 2017 aquesta zona va ser declarada parc natural mitjançant la Llei 2/2017, de 27 de juny, de declaració del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos (BOIB núm. 81, del 4 de juliol de 2017), amb la correcció d'errada advertida a les versions catalana i castellana de la Llei 2/2017, publicada el 4 de juliol de 2017. L'espai natural d'Es Salobrar és la zona de més valor ecològic de Campos. Moltes aus visiten i viuen en aquesta zona. El junc, el tamariu i el fonoll marí formen un paisatge especial d'alt interès. Els únics banys termals de les Illes Balears: Aljub de la Font Santa La seva terra vermellosa fa possible que neixin de manera natural les tapereres (i fa típic el seu paisatge estiuenc). Al costat de la localitat de Llubí són les dues úniques localitats on es produeixen de manera natural.
Esports La principal instal·lació esportiva del poble és el Camp Municipal d'Esports al camí de ciutat vell. S'hi practiquen: Futbol: a un camp on juguen el CE Campos fundat el 1924 i les seves respectives categories inferiors. El camp té poc aforament i les grades, amb una zona coberta, no disposen de cadires, sinó que són només de ciment. Hi juga des de la temporada de 1976/1977. L'Sporting Campos jugava a segona regional la temporada 2006/2007. El seu darrer partit va ser el 2009 contra el CE Algaida, encara que a Punto balon balear l'Sporting Campos surt amb l'escut del CE Campos. Bàsquet: al pavelló, on juguen totes les categories del Club de Bàsquet Campos, i on també es pot jugar a futbol sala, handbol, voleibol... Natació: a la piscina municipal de Campos, coberta i situada darrere el camp de futbol i el pavelló. Ciclisme: a l'antic Velòdrom de Campos, construït el 1935. Actualment es troba en estat d'abandó. El poble es freqüentat per ciclistes. A la piscina hi ha dues piscines, jacuzzi, bany turc i sauna, a més de gimnàs,es un recinte públic però gestionat per Gesport Balear.
No hi ha pistes de tennis, ja que el Club de Tennis Campos té la seu a un altre lloc molt a prop del Camp Municipal, i on hi ha pistes de tennis de ciment i de gespa i pistes de pàdel.
Educació miniatura|Fotografia del pati de l'institut El municipi compta amb un institut d'educació secundària anomenat IES Damià Huguet creat el 1996 com a secció de l'IES Llucmajor perquè aquest no tenia espai suficient i el CEIP Joan Veny i Clar de Campos tenia aules disponibles. La iniciativa d'aquest canvi fou de l'AMIPA del Joan Veny i Clar. La seva intenció era que els alumnes poguessin seguir els seus estudis d'ESO dins Campos. Des del 23 de juliol de 1998 són instituts diferents, ja que l'augment dels alumnes i la dificultat dels professors per a organitzar-se feia que necessari la separació. El seu primer equip directiu va estar format per na Margalida Burguera com a directora i Antònia Serra com a cap d'estudis.
El 1998 se segregà i passà a ser un centre independent. El curs 1999-2000 es decideix donar nom al centre, que passa a ser IES Damià Huguet, en honor del poeta campaner. Al principi l'institut utilitzava les aules cedides pel col·legi Joan Veny i Clar i per falta d'espai, s'hagué d'ampliar amb un edifici dins el pati, al carrer Serrano s/n. El curs 2003-2004, l'institut es va traslladar a un edifici nou al Camí des Revellar. miniatura|Col·legi Fra Joan Ballester Van ser segon premi als premis d'arquitectura de Mallorca 2002-2003. Un dels 14 premis de 3.300 € als XXX Premis Baldiri Reixac 2007-2008, previstos per la Fundació Lluís Carulla, a l'apartat de Premis a les Escoles.
Al poble també hi ha dues escoles, el col·legi Joan Veny i Clar, d'educació primària, i el col·legi Fra Joan Ballester, d'educació primària i secundària, així com una guarderia pública, Els Taperons, i una de privada, D'arrel.
Mercat Els dijous i els dissabtes es fa el mercat setmanal. Dijous algunes parades es posen davant de l'ajuntament i d'altres a la plaça de la creu.
Festes El 9 de gener se celebra la festa dels patrons del poble Sant Julià i Santa Basilissa. Encara que, almenys una vegada es va celebrar erròniament dia 4 de gener un altre Sant Julià.