La basílica de Sant Apol·linar el Nou (en italià Basilica di Sant'Apollinare Nuovo) és a la ciutat de Ravenna, a la regió històrica de la Romanya (Itàlia), que actualment forma part de la regió de l'Emília-Romanya. Està dedicada a sant Apol·linar. Es va aixecar per voluntat de Teodoric el Gran el 505 per al culte arrià de la seva gent, encara que va ser consagrada al culte catòlic el i dedicada a Sant Martí de Tours. L'església compta amb un nàrtex. Des del la basílica porta el nom actual; l'apel·latiu de Nuovo li va ser donat per distingir-la d'una altra església més antiga anomenada de Sant'Apollinare in Veclo. Els mosaics que omplen els murs nord i sud, amb representació d'imatges de profetes, sants i màrtirs, així com escenes de miracles i de la Passió de Crist són els trets més destacats. No existeixen escenes de la infància de Jesús, encara que és possible que a l'origen sí que n'hi hagués, ja que han desaparegut per complet els mosaics que havien de trobar-se a l'absis i a l'arc de triomf, llocs on podien estar narrades (tal com succeeix a la basílica de Santa Maria Major de Roma).
La basílica de Sant Apol·linar el Nou fou inscrita per la UNESCO a la llista del Patrimoni de la Humanitat el 1996 sota el grup dels monuments paleocristians de Ravenna.
Context històric miniatura|Teodoric el Gran, constructor principal de la basílica de Sant Apol·linar Nou, representat a una miniatura del Teodoric el Gran fou educat a la cort a Constantinoble fins que va ser retornat al seu pare el 473, quan tenia divuit anys; el seu pare Teodomir havia esdevingut l'únic rei ostrogot. El 475 va morir i Teodoric fou proclamat rei. El 488 els ostrogots es van desplaçar cap a Itàlia i molts bàrbars s'hi van unir; tots anaven amb les seves dones i fills i totes les seves propietats, per la qual cosa fou com una emigració d'una nació sencera. Pel camí van lluitar contra huns, gèpides i sàrmates, i finalment van entrar a Itàlia l'estiu del 489. Després d'algunes lluites el 493, Odoacre va acceptar l'entrada dels ostrogots a Ravenna amb la condició que es fes un govern conjunt entre ell i Teodoric; el tractat fou confirmat sota jurament, però al cap de pocs dies Odoacre fou assassinat enmig d'un banquet, sens dubte per ordre de Teodoric. La capital fou Ravenna, i hi construí alguns monuments, entre d'altres el seu propi mausoleu. Més tard va traslladar la residència a Verona. Teodoric va governar Itàlia durant 33 anys fins a la seva mort l'any 526.
L'emperador Justinià I (527-565) va ser el protagonista del període de màxima esplendor de l'Imperi Romà d'Orient, la «Primera Edat d'Or» (). Justinià va intentar reviure la glòria de l'antic Imperi Romà emprenent la conquesta del Mediterrani, entre les quals s'inclogueren Itàlia, que pertanyia als ostrogots i on es trobava la ciutat de Ravenna, la qual es va convertir, el , en la segona capital de l'imperi i va estar governada per l'exarca. Amb jurisdicció nominal sobre la Itàlia meridional i Sicília, va reconquerir el nord d'Àfrica als vàndals i Espània als visigots. És normal, per tant, que a Ravenna es construïssin els més rics edificis d'occident, entre els quals es troben la basílica de Sant Apol·linar in Classe, la basilica de Sant Apol·linar el Nou i la basílica de Sant Vidal de Ravenna.
Sota el regnat de Justinià es va desenvolupar una colossal activitat constructiva emulant la dels grans emperadors romans del passat. L'art romà d'Orient va assolir la seva maduresa amb la unió d'elements grecs, llatins, orientals i paleocristians. Els principals trets dels temples són els següents: planta central, voltes de pedra o maó, cúpules normalment recolzades sobre petxines, finestres geminades i els principals murs coberts de mosaics i pintures al fresc amb gran riquesa de simbologia i de figures hieràtiques.
Història miniatura|Justinià I a l'interior de la Basílica de Sant Apol·linar el Nou La basílica va ser construïda pel rei ostrogot Teodoric el 505 com una església de culte arrià i amb el nom de Domini Nostri Jesu Christi. Era l'església palatina de Teodoric; així s'acostuma a anomenar la basílica en tota la bibliografia sobre ella, encara que no es pot dir amb certesa si al aquest títol s'entenia tal com s'entén en l'actualitat. Es trobava molt propera el palau del rei —fins i tot, es creu, amb alguna connexió constructiva— i és de suposar que era l'església on se celebraven cerimònies reials i que era utilitzada per la família reial per a les seves oracions.
Amb la conquesta de la ciutat per part dels romans d'Orient el 540, l'emperador Justinià I va iniciar una sèrie de restauracions a l'ortodòxia catòlica que van implicar el tancament o la transformació dels antics edificis relacionats amb els ostrogots i l'arrianisme. Va ser emblemàtica la situació de Sant Apol·linar el Nou: a la part que cobria els arcs que divideixen les naus hi havia un cicle de mosaics amb temes relacionats amb la religió arriana, que a instàncies del bisbe Agnel va ser eliminada i transformada. Només es van salvar les parts més altes de la decoració —amb les històries de Crist i amb els sants i profetes—, mentre que a la part més baixa, la més gran i més propera a l'observador, s'hi va dur a terme una completa reestructuració de la qual solament se'n van salvar les vistes del port de Classe i del Palatium de Teodoric; tot i això, se n'eliminaren tots els retrats, que probablement eren del mateix Teodoric i de la seva cort. En aquesta ocasió també es va canviar la consagració pel bisbe Agnel a sant Martí de Tours, sant famós per la lluita contra l'heretgia. Aquest temple també es va conèixer com a «Sant Martí amb cel d'or» per les seves decoracions del sostre daurat. El 856, quan la basílica del port on es guardaven les relíquies de sant Apol·linar va ser saquejada pels sarraïns, el cos del sant va ser traslladat a aquesta església, i es va canviar la denominació per la del primer bisbe de Ravenna, sant Apol·linar.
Al mur de l'entrada de la part occidental i interior es troba un mosaic que representa un retrat d'un governant que s'ha identificat com Justinià segons la inscripció que té sobre el seu cap.
Exterior miniatura|El campanar de la basílica Externament, l'edifici presenta una coberta a dos vessants i un cos fet amb maó on s'aprecien fileres de senyals de forats de la bastida que van servir durant la construcció. L'absis, encara que té forma semicircular a l'interior, presenta cinc cares per la part exterior. A la part superior de la façana hi ha, en el centre exacte, una finestra doble de marbre gran i ampla; sobre d'aquesta n'hi ha unes altres dues de petites, una al costat de l'altra. El nàrtex té una coberta que descendeix des de la part mitjana de la façana fins a les columnes de subjecció, que són de marbre blanc, proporcionant un notable contrast amb el color de la resta de l'edifici. A la part davantera dreta respecte a l'entrada de la basílica s'eleva un campanar característic de la zona, de trenta-vuit metres, de planta circular i també de maó, dels segles i . L'únic motiu ornamental que s'hi troba és, a partir de la planta baixa, les finestres en progressió d'obertures primer simples, a continuació dobles i, finalment, triples, amb fines columnes de marbre.
Interior La construcció té un disseny i dimensions molt semblants a l'església de Sant Joan Baptista fundada anys enrere per Gal·la Placídia i decorada amb gran luxe en el seu interior. Es creu que Teodoric va voler imitar l'ostentació dels antics monarques.
miniatura|esquerra|Planta de l'edifici actual
Es tracta d'un edifici de tres naus: la central és el doble d'ampla que les laterals i està coberta per un sostre pla de teginat de fusta del , mentre que les naus laterals estan cobertes per voltes i estan delimitades per dotze columnes. Aquestes tenen capitells tallats amb fulles d'acant i alts cimacis o àbacs per augmentar la superfície on es recolza l'arquitrau, de forma piramidal i decorat amb una creu gravada a la part que dona a la nau central del temple. Tots aquests elements són de marbre procedent de l'illa de Proconnesos, a la vora de Propòntida. En algunes columnes i capitells es troben inscrites marques amb lletres gregues que corresponen als tallers on es van fer; aquestes mateixes marques també es troben en esglésies de Constantinoble i d'Efes.
miniatura|Púlpit entre columnes de la nau sud
La capçalera acaba en un absis semicircular barroc que havia estat construït al . Després de noves obres dutes a terme durant l'any 1950 amb intenció d'ocultar-lo, l'absis barroc va ser novament reconstruït a finals del . Durant les reformes del la columnata va ser aixecada juntament amb els arcs, de manera que el nivell del terra quedà més d'un metre per damunt de l'original. Es considera que entre l'arcada i la zona més baixa dels mosaics devia haver-hi una altra franja horitzontal que devia desaparèixer a causa d'aquesta elevació del terra. Segons va descriure el bisbe Agnellus en els seus informes anteriors sobre la basílica, el terra era de marbre de gran luxe policromat i que formava dibuixos.
Durant el es van afegir vuit capelles a la nau lateral de la part nord —esquerra a l'entrada de l'església—: la principal és la primera, dedicada a sant Antoni de Pàdua. En el centre de la nau principal i entre les columnes de la nau sud es conserva un púlpit de marbre d'estil romànic sobre una columna de pòrfir fosc. A aquest temple li correspon la seva associació amb les basíliques constantinianes i els models d'art romà d'Orient instaurats per la conquesta de la ciutat.
Mosaics Com totes les esglésies de Ravenna del període Imperi Romà d'Occident (fins al 476), ostrogot (fins al 540) i romà d'Orient (després de 540), Sant Apol·linar el Nou compta amb uns mosaics multicolors. Tanmateix, no tots pertanyen a la mateixa època: hi ha del període de Teodoric del culte arrià i d'altres que pertanyen a la reestructuració ordenada pel bisbe Agnellus quan es va tornar a consagrar l'edifici al culte cristià catòlic. L'espai eclesiàstic interior mostra una jerarquització simbòlica: en el mur del temple s'hi mostraven tres zones decorades per mosaics, una sobre l'altra. La senzillesa i sobrietat de la seva arquitectura exterior en maó passa a la gran ornamentació i esplendor de llum que representen les tessel·les dels mosaics interiors.
miniatura|550px|center|Vista de les tres franges de mosaics
Nivell superior: Nou Testament, la paret nord conté 13 escenes de miracles i paràboles, i la paret sud té 13 escenes de la Passió de Crist. Nivell mitjà: imatges dels profetes. Nivell inferior: processó de màrtirs verges al costat nord i màrtirs sants al costat sud.
Nou testament nau central, en un espai situat aproximadament a dos metres de, està decorada amb plafons rectangulars de mosaic alternats de 137 x 115 cm. Els plafons de fons daurat estan creats a partir de les històries del Nou Testament i entre ells s'hi troben d'altres panells decoratius i repetitius amb fons blau fosc brillant, els quals presenten una cúpula sobre la qual hi ha una creu al centre i dos coloms blancs a tots dos costats.
Per primera vegada a l'escena de l'art romà d'Orient, es troba l'Evangeli, no en ordre cronològic sinó com apareixen a les lectures per Pasqua de l'església a Ravenna segons les idees del culte arrià dels ostrogots. A la paret nord s'hi van col·locar tretze escenes dels miracles i paràboles de Crist. Crist és representat molt jove i imberbe, amb un rostre de tendresa i felicitat, i a les escenes es redueix al mínim la representació d'escenaris i paisatges, així com el nombre de personatges als mosaics (47 imatges en 13 panells).
Escenes representades a la part esquerra a partir de l'entrada cap a l'absis del temple: La curació del paralític de Bethesda. Crist expulsa una legió de dimonis d'uns possessos i els envia a uns porcs. La curació del paralític, el qual es veu com despengen amb una llitera pel sostre perquè no poden passar per la porta.