Francesco Santoliquido (San Giorgio a Cremano, Nàpols, 6 d'agost de 1883 - Roma, 1971) fou un compositor italià.
La major part de la seva vida va romandre a Roma. La música d'aquest compositor es pot considerar com una transició del verisme de Pietro Mascagni i Giacomo Puccini a l'impressionisme debussysta.
Feu els estudis musicals al Liceu de Santa Cecília de Roma. Fou una de les figures més distingides de la moderna escola italiana. En la seva producció destaquen especialment: el poema La morte di Tintagiles, inspirat en Maeterlinck la cantata L'ultima visione de Cassandra les dues suites simfòniques Paessagi i Acquarelli les òperes La favola di Helga, estrenada en el Val Derme, de Milà, el 1910; L'ignota i Ferhuda, aquesta última estrenada a Tunis el 1919 el mimo-drama La bajadera della maschera gialla dues Simfonies el poema simfònic Nelle oasi sahauriani Peces per a piano i melodies per a cant amb piano. A més publicà, un interessant assaig, Il doppo Wagner, Debussy e Strauss.
Estava casat amb la pianista Ornella Puliti Santoliquido (1904-1977).
Referències
Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Nàpols Categoria:Morts a Roma Categoria:Morts a la Campània Categoria:Compositors de la Campània Categoria:Compositors italians morts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XIX