La relació següent recull les convocatòries identificades com a corts del Regne de València, tant les celebrades privativament al regne com les que tingueren lloc en el marc de les Corts Generals de la Corona d'Aragó. Les primeres Corts valencianes pròpiament documentades se celebraren a València el 1261, durant el regnat de Jaume el Conqueridor, i les darreres el 1645. Per al període medieval se segueix principalment l'edició crítica de les actes del projecte Acta Curiarum Regni Valentiae.
Rei Any Seu i enllaç Observacions Referències Jaume I 1261 València Primeres Corts valencianes pròpiament documentades. 1271 València 1272 Lleida 1273 Alzira i València 1276 València Pere I 1281 València Alfons I 1286 València i Borriana 1289 Montsó Corts generals de la Corona d'Aragó. Jaume II 1292 València 1301-1302 València 1314 València 1325 València Alfons II 1329-1330 València S'hi culminà la unificació foral del regne. Pere II 1336 València 1339 València 1342-1343 València 1348-1349 València Convocades després de la derrota de la Unió de València per clausurar jurídicament la revolta. 1354 València 1357-1358 València 1360 València 1362-1363 Montsó Corts generals de la Corona d'Aragó, convocades en el context de la Guerra dels Dos Peres. 1364 Cullera i València 1365 Morvedre 1367 Castelló 1369-1370 Sant Mateu i València Començaren a Sant Mateu, continuaren a València i conclogueren novament a Sant Mateu. 1371 València 1373-1374 Vila-real i València 1375-1376 Montsó Corts generals de la Corona d'Aragó. La sèrie valenciana les data el 1375-1376. 1383-1384 Montsó, Tamarit de Llitera i Fraga Corts generals de la Corona d'Aragó. Joan I 1388-1389 Montsó Corts generals de la Corona d'Aragó. Martí I 1401-1407 Sogorb, Castelló i València Ferran I 1413-1415 València Alfons III 1417-1418 València 1419 València 1421 Traiguera, les Coves i Sant Mateu 1428 València i Morvedre 1429 Traiguera i Sant Mateu 1435-1436 Montsó i Morella Iniciades com a corts generals de la Corona d'Aragó a Montsó; després continuaren privativament per als valencians a Morella. 1436 Morella Nova convocatòria privativa valenciana; fou prorrogada a València i no consta que arribés a concloure's. 1437-1438 València 1443-1446 València Joan II 1459 València 1465-1466 Sant Mateu 1469-1471 Montsó i Tortosa Iniciades en el marc de les corts generals de la Corona d'Aragó; les sessions valencianes continuaren a Tortosa fins al 1471. Ferran II 1479 València 1484-1488 Tarassona, València i Oriola Iniciades en el marc de la convocatòria de Tarassona; les Corts valencianes conclogueren a Oriola el 31 de juliol de 1488. 1495-1496 Sant Mateu 1510 Montsó Corts generals de la Corona d'Aragó. Foren les darreres Corts valencianes del regnat de Ferran II. Carles I 1528 València, Montsó i València Les Corts generals se celebraren a Montsó i les sessions valencianes continuaren posteriorment a València. 1533 Montsó Corts generals de la Corona d'Aragó. 1537 Montsó Corts generals de la Corona d'Aragó. 1542 Montsó Corts generals de la Corona d'Aragó. 1547 Montsó Corts generals de la Corona d'Aragó. 1552 Montsó Corts generals de la Corona d'Aragó. Felip I 1563-1564 Montsó Corts generals de la Corona d'Aragó. 1585 Montsó Corts generals de la Corona d'Aragó. Felip II 1604 València Úniques Corts valencianes del regnat. Felip III 1626 Montsó 1645 València Darreres Corts del Regne de València durant l'època foral.
La delimitació de les convocatòries incloses en aquesta llista segueix principalment el projecte d'edició crítica Acta Curiarum Regni Valentiae, impulsat per les Corts Valencianes i desenvolupat per investigadors de les universitats valencianes, que distingeix entre corts i altres formes d'assemblea parlamentària. Per al període inicial és especialment rellevant l'edició de Vicent Baydal, que diferencia expressament les corts dels anomenats «tractaments» i d'altres assemblees: així, per exemple, considera corts les reunions de València de 1261 i 1271, Lleida de 1272 i Alzira-València de 1273, però no els tractaments de 1266, 1283, 1290, 1293, 1304, 1321 o 1323-1324. Pel mateix criteri queden fora de la relació els parlaments que les fonts diferencien de les corts pròpiament dites, entre els quals el Parlament General de 1340, que va ser convocat únicament per obtenir un subsidi i sense negociació legislativa ni presentació de greuges, els parlaments de l'interregne de 1410-1412, i els parlaments generals de 1463-1465 i 1473-1475, diferenciats en la documentació de les corts valencianes de 1459, 1465-1466 i 1469-1471.
Tampoc no s'hi inclou la convocatòria general de Montsó de 1512, ja que, tot i formar part de les Corts Generals convocades per Ferran el Catòlic, el Regne de València no hi assistí com a cort territorial; Eva Serra assenyala explícitament que, de les dues Corts Generals de Montsó del final del regnat, «a la de 1512, el regne de València no hi assistí». Aquestes diferències de classificació expliquen que no sigui convenient donar una xifra absoluta i incontestable del nombre de Corts valencianes: la historiografia i els repertoris antics no sempre han distingit de la mateixa manera entre corts, parlaments, tractaments i altres assemblees, i algunes convocatòries es prolongaren durant diversos anys, canviaren de seu o, després d'una obertura conjunta de les Corts Generals de la Corona d'Aragó, continuaren separadament com a corts territorials. Per aquest motiu, la relació adopta un criteri institucional i documental, i no parteix d'una xifra prèviament fixada de convocatòries.
Referències
Vegeu també Corts Generals del Regne de València Furs de València Llista de reis de València Regne de València Corts Generals del Regne d'Aragó Cort General del Principat de Catalunya Llista de corts generals de Catalunya Corts Generals de la Corona d'Aragó
Corts generals del Regne de València, Llista