La Bultaco Pursang fou un model de motocicleta fabricat per Bultaco entre 1967 i 1981, dissenyat específicament per a la pràctica del motocròs. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (des dels 125 fins als 400 cc), per bé que les més populars foren les de 250 i 370 cc. Com a característiques generals a totes les versions, disposaven d'un motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.
Durant les dècades de 1960 i 1970, la Pursang fou una de les motocicletes de motocròs més ben valorades, ja que gaudia d'un motor fiable i potent i un xassís molt estable, oferint robustesa i grans prestacions. Seguint la filosofia de Bultaco, la moto es venia amb tots els avenços tècnics que havien provat en competició els pilots oficials de la marca, amb la qual cosa esdevenia una autèntica Curses-Client. Tot i que mai ningú no guanyà el Campionat del Món de motocròs amb aquesta motocicleta, sí que s'hi aconseguiren nombrosos campionats estatals i proves internacionals: pilots com ara Jim Pomeroy, Bengt Åberg o Harry Everts en foren els usuaris més famosos, arribant a guanyar-hi diversos Grans Premis (cal destacar que Pomeroy assolí amb una Pursang MK6 la primera victòria d'una moto catalana al mundial de motocròs: fou el , al Circuit del Vallès).
Història miniatura|esquerra|Logotip històric de la Pursang, al dipòsit d'una MK15 125 de 1980 Francesc Xavier Bultó, fundador i amo de Bultaco, es va començar a interessar pel motocròs després d'haver-ne vist una cursa a Manresa en què hi corria el seu nebot Oriol Puig Bultó amb una Tralla 101 modificada (aquella cursa, disputada cap al 1959, fou guanyada per l'aleshores pilot de Pere Pi). Ja el 1960 aparegué la primera Bultaco específica per a aquella disciplina: la Sherpa S, una evolució molt bàsica de la Tralla 101 de carretera. De cara al I Motocross Internacional de Barcelona, que s'havia d'estrenar aquell mateix any al Circuit de Pedralbes, Bultó demanà al conegut especialista britànic Taylor Matterson que li enviés dos famosos pilots i constructors de motocicletes de motocròs, els germans Don i Dereck Rickman, pels quals havia preparat una Tralla amb motor de 175 cc. Els anglesos quedaren impressionats pel motor, però el xassís no els agradà. Tot i així, Don guanyà la cursa amb aquella moto i acordà amb Bultó que un cop tornat a Anglaterra prepararia als seus tallers de Hampshire un nou xassís per al motor Bultaco.
La moto resultant, apareguda el 1964, es batejà com a Métisse ("Mestissa" en francès) pel fet dels seus components d'orígens diversos. Ambdues parts tancaren un acord pel qual els Rickman muntarien motors Bultaco a les seves i les vendrien al Regne Unit, mentre Bultaco les fabricaria a Catalunya per a comercialitzar-les a la resta del món. Al començament aquella motocicleta es destinà al mercat europeu, mentre que la seva predecessora, la Sherpa S, es destinà a Nord-amèrica atès que la seva corba de motor s'adeia més als gustos d'aquell mercat.
Les Métisse es començaren a vendre a partir de 1965, però d'ençà de 1967 els Rickman es veieren desbordats per la demanda. Afegint-hi el fet que els anglesos i Bultó no es posaven d'acord amb aspectes de disseny (el xassís es trencava per dalt) i tècnics (els Rickman només volien tub Reynolds 531, mentre Bultó es conformava amb un de més econòmic) finalment Bultaco decidí dissenyar el seu propi xassís, creant un "simple bressol" en comptes del doble de la Métisse.
Origen del nom Aquella moto rebé el nom de Pursang ("Pura sang" en francès, en oposició a l'anterior "Mestissa", ja que es fabricà íntegrament per Bultaco). El nom se li acudí a Bultó, qui no va dubtar: «Bultaco no farà una mestissa, ans una pura sang!» Tot i trencar-se les relacions comercials amb els germans britànics, Don Rickman es decantà per a competir amb la Pursang en comptes de la Métisse, admetent elegantment que era millor que la seva.
Versions Assumint que les Métisse inicials foren la primera versió de la Pursang i, per tant, els corresponia el distintiu MK1, les noves i autèntiques "Pura sang" es començaren a enumerar a partir de l'ordinal MK2. La primera MK2 de 1967, amb la seva innovadora silueta, encetà una nissaga que es va allargar fins al tancament de la fàbrica. Successivament, tot recollint l'herència de les competicions de cada temporada, entre 1968 i 1971 es llançaren al mercat les versions MK3, MK4 i MK5. Aquesta darrera adoptava ja formes arrodonides, seguint la moda de l'època. En aquells moments, la Pursang era la moto més venuda de la seva categoria.
Posteriorment sortiren a la sèrie la MK6 (1973), fabricada en diverses cilindrades, i aquell mateix any també la MK7. El 1975 apareixia la MK8, que aportava moltes novetats (sobretot pel que fa a les suspensions i al sistema de frens). Entre els anys 1976 i 1979 es llançaren la MK9, MK10, MK11, MK12 (coneguda com a Everts per ser una rèplica de l'oficial de la marca pilotada per Harry Everts) i finalment la MK15, ja en el període de crisi de l'empresa.
Llista de versions produïdes VersióCilindradaId.ModelNúm. SèriePeríode en produccióPintura dipòsitDeA MK1Métisse 250 11 11.000.001 1964 1968 Groc MK2 250 42 42.000.001 1967 1968 Vermell MK3 250 48 48.000.001 1968 Vermell MK4 250 68 68.000.001 1969 1971 Vermell i argentat MK5 125 89 89.000.001 1971 1972 Vermell i blanc250 86 86.000.001 Vermell i blanc350 87 87.000.001 ? MK6 125 100 100.000.001 1972 1973 Vermell i blanc175 101 101.000.001 Vermell i blanc200 102 102.000.001 ?250 103 103.000.001 Vermell i blanc350 104 104.000.001 ? MK7 125 117 117.000.001 1973 1975 Vermell amb ratlla blanca175 118 118.000.001 1973 1974 ?200 119 119.000.001 ?250 120 120.000.001 Blau amb ratlla blanca360 121 121.000.001 Vermell amb ratlla groga MK8 125 144 144.000.001 1975 1976 Vermell amb ratlla argentada200 134 134.000.001 1974 1976 Vermell amb ratlla argentada250 135 135.000.001 Blau amb ratlla blanca370 136 136.000.001 Vermell amb ratlla groga MK9 125 162 162.000.001 1976 Vermell amb franja negra200 170 170.000.001 ?250 167 167.000.001 Blau370 168 168.000.001 Vermell MK10 125 194 194.000.001 1977 Groc amb franges vermelles200 200 200.000.001 Blau amb franges vermelles250 192 192.000.001 Blau amb franges argentada i vermella370 193 193.000.001 Vermell amb franges blanca i groga MK11 125 208 208.000.001 1977 1979 Blau amb franges vermelles250 206 206.000.001 Blau amb franges argentada i vermella250B 209 209.000.001 1979 ?370 207 207.000.001 1977 1979 Blau amb franges argentada i vermella MK12Everts 250 219 219.000.001 1978 Blau370 220 220.000.001 Blau MK15 125 226 - 1980? Blau amb franges grogues250 222 222.000.001 1980 Blau amb franges grogues420 223 ? 1980 1981 Blau amb franges grogues
MK1 (Métisse) miniatura|Oriol Puig Bultó amb una Bultaco Métisse al Motocròs de Manresa de 1966
Tot i no ser encara una Pursang pròpiament dita, la Métisse co-fabricada amb els germans Rickman en fou l'antecessora directa i és considerada la primera Bultaco 100% de motocròs, havent estat anomenada de vegades Pursang-Métisse. Com a tal, li correspondria l'ordinal MK1.
Fitxa tècnica Bultaco-Métisse MK1 250miniatura|center|Bultaco Métisse 250cc de 1964 Id. Model 11 Núm. Sèrie 11.000.001 Anys 1964 - 1968 CC 244 CV 29 a 8.000 rpm Carburador AMAL 389 Canvi 4 velocitats Pneumàtic davant 3,00 x 21 Pneumàtic darrera 4,00 x 18 Pes en sec 103 kg Dipòsit Groc
MK2 La primera Pursang, la Mk2, fou el primer model de motocròs concebut íntegrament per Bultaco. Respecte de la Métisse, era una moto completament nova, amb canvi de cinc velocitats, un dipòsit innovador i una part cicle molt millorada, adoptant unes suspensions desenvolupades per Bultaco de llarg recorregut (167 mm per a la forquilla del davant i 100 mm per a la del darrere). El carburador era un Amal 389/30/BM amb difussor de 30 mm i el motor, super-quadrat: 72 x 60 mm.
Fitxa tècnica Bultaco Pursang MK2 250miniatura|center|Pursang MK2 250cc de 1967 Id. Model 42 Núm. Sèrie 42.000.001 Anys 1967 - 1968 CC 244,29 Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm Compressió 12:1 CV 34 a 8.000 rpm Carburador AMAL 30 Canvi 5 velocitats Pneumàtic davant 3,00 x 19 i 3,00 x 21 Pneumàtic darrera 4,00 x 18 Pes en sec 102 kg Dipòsit Vermell
MK3 miniatura|Domingo Gris amb la Pursang MK3 a San Isidro (Burgos) el 1969 Fitxa tècnica Bultaco Pursang MK3 250miniatura|center|2a per la dreta: Pursang MK3 250cc (pintada com una MK4) Id. Model 48 Núm. Sèrie 48.000.001 Anys 1968 CC 244,29 Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm Compressió 12:1 CV 34 a 8.000 rpm Carburador AMAL 32 Pneumàtic davant 3,50 x 19 i 3,00 x 21 Pneumàtic darrera 4,00 x 18 Pes en sec 102 kg Dipòsit Vermell
MK4 La versió Mk4 representa un punt d'inflexió en l'evolució de les Pursang. El seu motor era més sofisticat que el dels models anteriors, dotat d'encesa de doble bugia per a millorar la resposta de l'accelerador i una carrosseria més estilitzada, tot i seguir el disseny general de les versions anteriors. Els gràfics també eren nous i s'iniciava un esquema de colors (combinació de vermell i argent) que es mantingué fins a la Mk6. Fitxa tècnica Bultaco Pursang MK4250center|miniatura|Pursang MK4 250cc de 1971 Id. Model 68 Núm. Sèrie 68.000.001 Anys 1969 - 1971 CC 244,29 Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm Compressió 12:1 CV 37,6 a 8.500 rpm Carburador AMAL 32 Pneumàtic davant 3,50 x 19 i 4.00 x 18 Pneumàtic darrera 4,00 x 18 Pes en sec 100 kg Dipòsit Vermell i argentat
MK5 Amb la MK5 s'estrenaren dos nous cubicatges: 125 i 350cc, aquest darrer estrenat en competició el 1972. Pel que fa a la versió de 250cc, la MK5 era significativament diferent a les realitzacions anteriors, amb un motor més potent, frens més eficients i suspensió de més recorregut. A més a més, s'hi va treballar força en l'apartat del pes per tal de rebaixar-lo el màxim possible. D'altra banda, la carrosseria evolucionà estèticament, tot perdent les formes angulars i adoptant-ne unes de més arrodonides.
Fitxa tècnica Bultaco Pursang MK5 125 250 350 Id. Model 89 86 87 Núm. Sèrie 89.000.001 86.000.001 87.000.001 Anys 1971 - 1972 CC 124,98 244,29 326,03 Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm 72 x 60 mm 83,2 x 60 mm Compressió 14:1 12:1 10,5:1 CV 24 a 10.000 rpm 35,2 a 8.000 rpm 32,2 a 7.000 rpm Carburador AMAL 30 AMAL 32 AMAL 36 Pneumàtic davant 3,00 x 21 Pneumàtic darrera 4,00 x 18 Pes en sec 95 kg 96 kg 96 kg Dipòsit Vermell i blanc, arrodonit ?
MK6 La MK6, força semblant estèticament a la MK5, va passar a la història en ser la que pilotava Jim Pomeroy quan guanyà la primera mànega del mundial de , al Circuit del Vallès.
Fitxa tècnica Bultaco Pursang MK6 125 175 200 250 350miniatura|center|Pursang MK6 250cc de 1972 Id. Model 100 101 102 103 104 Núm. Sèrie 100.000.001 101.000.001 102.000.001 103.000.001 104.000.001 Anys 1972 - 1973 CC 124,98 174,77 196,04 244,29 326,03 Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm 60,9 x 60 mm 64,5 x 60 mm 72 x 60 mm 83,2 x 60 mm Compressió 14:1 14:1 13:1 12:1 10,5:1 CV 25,4 a 10.000 rpm 30,1 a 9.000 rpm 31,2 a 9.000 rpm 36,3 a 7.500 rpm 39 a 7.000 rpm Carburador AMAL 627 AMAL 32 AMAL 32 AMAL 1036 AMAL 36 Canvi 5 velocitats Pneumàtic davant 3,00 x 21 Pneumàtic darrera 4,00 x 18 Frens davant 125 x 25 mm Frens darrera 140 x 40 mm Pes en sec 95 kg 95 kg 95 kg 100 kg 102 kg Dipòsit Vermell i blanc (7 litres) 7 litres Vermell i blanc(7 litres) 7 litres
MK7 El , el fins aleshores desconegut Jim Pomeroy havia sorprès tothom en guanyar la primera cursa del Mundial, al Circuit del Vallès. La nova Pursang 250 MK7, apareguda l'any següent, anava pintada amb el mateix color blau que el del casc Bell de l'americà, incorporant també les seves característiques ratlles blanques al dipòsit. Aquella moto fou coneguda entre els simpatitzants de la marca com a Pomeroy Rèplica.
Fitxa tècnica