El Tirpitz va ser el segon dels dos cuirassats classe Bismarck construïts per a la Kriegsmarine alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Nomenat en honor de l'almirall Alfred von Tirpitz, arquitecte de la Marina Imperial Alemanya. El navili va ser posat en grada a les drassanes Kriegsmarinewerft de Wilhelmshaven al novembre de 1936 i botat dos anys i mig després, a l'abril de 1939. Finalment, va ser comissionat a la flota al febrer de 1941. Igualment com el seu bessó, el Bismarck, el Tirpitz va ser armat amb una bateria principal de vuit canons de 380mm en quatre torretes dobles. De resultes d'una sèrie de modificacions durant la guerra, arribà a ser unes 2.000 tones més pesant que el Bismarck.
Després de completar les seves proves a mar a inicis de 1941, el Tirpitz va servir un breu temps com a peça central de la Flota del Bàltic alemanya, que tenia la missió d'impedir un possible intent de fugida de la Flota del Bàltic soviètica. A inicis de 1942 la nau navegà cap a Noruega per actuar com a dissuasiu davant la invasió aliada. A Noruega, el Tirpitz també podria haver estat emprat per interceptar els combois aliats que es dirigien a la Unió Soviètica, intentant-ho en dues missions el 1942 que resultaren un fracàs. Malgrat tot això, el Tirpitz actuà com una flota en presència i la seva sola presència forçà la Royal Navy a mantenir un elevat nombre de naus a la zona amb la finalitat de contenir el cuirassat alemany.
El setembre del 1943, juntament amb el Scharnhorst, bombardejà les posicions aliades a l'illa de Spitsbergen; va ser la primera ocasió en què el Tirpitz emprà les seves bateries principals. Poc després va rebre danys en ocasió d'un atac de minisubmarins britànics, i posteriorment seria sotmès a una sèrie de massius bombardeigs aeris. El 12 de novembre de 1944, bombarders pesats Lancaster de la RAF, equipats amb bombes Tallboy de 5.400kg van enfonsar el Tirpitz després d'aconseguir dos impactes directes que el van fer escorar ràpidament. Un incendi a la coberta va estendre's al magatzem de munició per una de les torretes de les bateries principals, causant una enorme explosió. Les xifres de morts oscil·len entre 950 i 1.204.
Les restes van ser reflotades en una operació de salvament conjunta entre Noruega i Alemanya que s'estengué entre 1948 i 1957.
Construcció i característiques El Tirpitz va ser ordenat com a Ersatz Schleswig-Holstein, per tal de substituir l'antic pre-dreadnought Schleswig-Holstein, sota el nom de contracte "G".Gröner, p. 33 Les drassanes de s'adjudicaren el contracte, i allà es posà en grada la seva quilla el 20 d'octubre de 1936.Campbell, p. 43 El vaixell va ser botat l'1 d'abril de 1939 enmig de grans festes, sent batejat per la filla de l'almirall Alfred von Tirpitz, de qui el cuirassat havia rebut el nom.Williamson, p. 35 Adolf von Trotha, antic almirall de la Marina Imperial Alemanya parlà a la botadura del vaixell, a la que també assistí Hitler.Hildebrand, Röhr and Steinmetz, p. 239 Els treballs d'acondicionament del navili continuaren després de la seva botadura, completant-se al febrer de 1941. Repetidament els bombarders britànics atacaren el port on s'estava construint el Tirpitz i encara que cap bomba impactà contra ell, sí que retardaren els treballs.Garzke & Dulin, p. 247 Va ser comissionat a la flota el 25 de febrer per començar les seves proves de mar,Gröner, p. 35 realitzades al mar Bàltic. miniatura|esquerra|El buc del Tirpitz llisca cap a l'aigua després de la seva botadura. Wilhelmshaven, 1 d'abril de 1939. El Tirpitz desplaçava 42.900 tones estàndard i 52.600 a plena càrrega. La seva eslora era de 251 metres, la mànega de 36m i el calat màxim era de 10,6m. Estava propulsat per tres turbines de motor engranades Brown, Boveri & Cie que produïen 163.026 026 CV (121.568 kW), que l'impulsaven a una velocitat màxima de 30,8 nusos (57 km/h) a les seves proves de velocitat. La seva tripulació era de 103 oficials i 1.962 mariners, tot i que durant la guerra va incrementar-se fins a 108 oficials i 2.500 mariners. D'inici, el Tirpitz va ser equipat amb radars "FuMO 23" muntats als telèmetres davanter, darrer i de la cofa. Aquests van ser substituïts posteriorment per ràdar "FuMO 27", que a l'hora van ser també substituïts pel model "FuMO 26", que tenia una sèrie d'antenes més grans. Un "FuMO 30", conegut com a Hohentwiel, va ser muntat el 1944 al pal principal, i se li afegí un "FuMO 213 Würzburg" als seus telèmetres FlaK de 105mm de popa.Williamson, p. 43
L'armament principal del Tirpitz estava format per 8 canons L/52 de 380mm disposats en quatre torretes bessones, dues a proa (Anton i Bruno) i dues a popa (Cèsar i Dora). El seu armament secundari consistia en 12 canons L/55 de 150mm, 16 L/65 de 105mm i 16 L/83 de 37mm, i inicialment 12 canons antiaeris de 20mm, que posteriorment augmentaria fins a 58. Després de 1942 van ser instal·lades al Tirpitz 8 tubs llançatorpedes sobre la línia de flotació.
El seu cinturó cuirassat principal tenia un gruix de 320mm i estava flanquejat per dues cobertes cuirassades, la superior i la principal, que tenien un gruix de 50mm i 100-120mm, respectivament. Les torretes dels canons principals estaven protegides amb planxes de 360mm al front i 20mm als laterals.
Historial de servei Després de ser comissionat i del final de les seves proves de mar, el Tirpitz va ser destinat a Kiel, des d'on va realitzar uns intensos entrenaments al Bàltic. Mentre que el cuirassat estava destinat a Kiel, Alemanya envaí la Unió Soviètica, creant-se temporalment una Flota del Bàltic per impedir la fugida de la flota soviètica amb base a Leningrad. El Tirpiitz actuà breument com a vaixell insígnia de l'esquadró, format pel creuer pesat Admiral Scheer i els creuers lleugers Köln, Nürnberg, Leipzig i Emden, diversos destructors i dos flotilles de dragamines. La Flota Bàltica, a les ordres de l'almirall Otto Ciliax, patrullà davant les illes d'Åland entre el 23 i el 26 de setembre de 1941, dissolvent-se la unitat a continuació i el Tirpitz retornà als seus entrenaments.Garzke & Dulin, p. 247–248 Durant aquest període d'entrenament el Tirpitz provà els seus canons principals i secundaris sobre el vell cuirassat pre-dreadnought Hessen,Sweetman, p. 11 que havia estat convertit en un vaixell-objectiu radiocontrolat.Gröner, p. 20 La Royal Air Force britànica continuà realitzant incursions de bombardeigs aeris sobre el cuirassat mentre que es trobava estacionat a Kiel, tot i que cap no van tenir èxit.Sweetman, p. 12
Desplegament a Noruega El Großadmiral Erich Raeder, comandant de la Kriegsmarine, proposà que el 13 de novembre el Tirpitz fos desplegat a Noruega. El cuirassat podria atacar els combois destinats a la Unió Soviètica, a més d'actuar com una flota en potència per contrarestar els efectius navals britànics i aturar una invasió aliada a Noruega. Adolf Hitler, que havia prohibit una sortida a l'Atlàntic després de l'enfonsament del Bismark, va mostrar-se d'acord amb la proposta. El Tirpitz va ser posat en dic sec per sotmetre's a una sèrie de modificacions de cara al seu desplegament. Es potencià les seves bateries antiaèries i els seus canons de 105mm a la superestructura prop de la catapulta van ser traslladats a fora borda per augmentar el seu camp de tir. Els dos tubs quadrubles llançatorpedes de 533mm van instal·lar-se durant aquestes modificacions.Garzke & Dulin, p. 248 El comandant de la nau, Kapitän zur See Karl Topp,Williamson, p. 40 anuncià que el vaixell estava preparat per a les operacions de combat el 10 de gener. L'endemà el Tirpitz salpà cap a Wilhelmshaven per tal d'amagar el seu veritable destí. Salpà des de Wilhelmshaven el 14 de gener a les 23:00 amb destí a Trondheim. La intel·ligència militar britànica, capaç de desxifrar els missatges de la màquina Enigma enviats per la Kriegsmarine, detectà la marxa del cuirassat, però el mal temps sobre el Regne Unit impedí una intervenció de la RAF.Sweetman, p. 16 L'almirall John Tovey, comandant en cap de la Home Fleet britànica, no va tenir coneixement dels moviments del Tirpitz fins al 17 de gener, quan el vaixell alemany ja es trobava a Noruega.Sweetman, p. 17 El 16 del mateix mes un reconeixement aeri britànic el localitzà a Trondheim. Des d'allà navegà fins a Fættenfjord, més al nord.Garzke & Dulin, p. 248–250 El moviment de la flotilla alemanya va rebre el nom clau d'operació Polarnacht, i el Tirpitz va ser escortat pels destructors Richard Beitzen, Paul Jacobi, Bruno Heinemann i Z-29.Hildebrand, Röhr and Steinmetz, p. 240 El Tirpitz va ser ancorat al costat d'un penya-segat que el protegia dels atacs aeris dels sud-oest, a més que la tripulació talà arbres per posar-los a la coberta del cuirassat amb la finalitat de camuflar-lo. Al voltant del fiord es disposaren bateries antiaèries addicionals, així com xarxes anti-torpedes i barreres pesades als accessos.Sweetman, p. 19 La vida de la tripulació del Tirpitz era molt monòtona durant la seva estada a Noruega, i l'habitual escassetat de combustible va fer que els entrenaments es reduïssin i va mantenir el cuirassat i els seus destructors d'escorta amarrats rere la seva xarxa protectora. Els tripulants estaven principalment ocupats en el manteniment del cuirassat i en la contínua dotació de les defenses antiaèries. Per tal de mantenir ocupats i en bona forma física als mariners s'organitzaren diverses activitats esportives.Zetterling & Tamerlander, p. 207
Operacions contra els combois Aliats Diversos factors van conjugar-se per restar llibertat a l'operació del Tirpitz a Noruega. Els més immediats va ser la mancança de combustible i la retirada de la força de destructors per recolzar l'operació Cerberus, la travessia dels cuirassats Scharnhorst i Gneisenau i del creuer pesat Prinz Eugen pel canal de la Mànega. Això provocà la cancel·lació de l'atac contra la sortida del comboi PQ 8 a finals de gener.Garzke & Dulin, p. 250 Un atac de bombarders quatrimotors britànics planejat també cap a finals de gener va ser avortat pel mal temps sobre l'objectiu, que impedí als avions localitzar-lo.Sweetman, p. 23–24 A inicis de febrer el Tirpitz va participar en els enganys previs a l'operació Cerberus que van distreure als britànics, i que van incloure la navegació fora del fiord i les activitats que semblaven indicar una sortida al mar del Nord.Sweetman, p. 24–25 Més tard aquell mes el Tirpitz va ser reforçat pels creuers pesats Admiral Scheer i Prinz Eugen i diversos destructors. El Prinz Eugen havia estat torpedinat a l'entrada del Fættenfjord i, per tant, va estar un temps fora de servei.Sweetman, p. 25–26