Albert Paul Alain (Saint-Germain-en-Laye, 1 de març de 1880 – Saint-Germain-en-Laye, 15 d'octubre de 1971) va ser un organista, compositor i constructor aficionat d'orgues francès. Pare de Jehan Alain, Olivier Alain i Marie-Claire Alain, va ocupar un lloc central en una de les famílies de músics francesos més destacades del segle XX. La seva producció, formada per 469 números d'opus, està dedicada principalment a la música religiosa i a l'orgue.

Biografia Albert Alain va néixer l'1 de març de 1880 a Saint-Germain-en-Laye, a l'actual departament d'Yvelines. Tot i l'oposició inicial del seu pare a una carrera professional en la música, va orientar la seva formació cap a aquesta disciplina i va ingressar al Conservatori de París. El 1904 hi va obtenir un primer premi d'harmonia.

Al Conservatori va estudiar contrapunt amb Georges Caussade, fuga i composició amb Charles Lenepveu i Gabriel Fauré, i orgue amb Alexandre Guilmant i Louis Vierne. Aquesta formació el va situar dins la tradició de l'escola francesa d'orgue de la fi del segle XIX i començament del XX.

miniatura|esquerra|L'església de Saint-Germain de Saint-Germain-en-Laye, on Alain va ser organista titular entre 1924 i 1971.

La seva activitat professional va estar profundament vinculada a Saint-Germain-en-Laye i al seu entorn. Va exercir en diverses tribunes, entre les quals les de Maisons-Laffitte i la capella de les Franciscanes de Saint-Germain-en-Laye. El 1924, després d'Albert Renaud, va ser nomenat organista titular de l'església de Saint-Germain de Saint-Germain-en-Laye, càrrec que va mantenir fins a la seva mort el 1971.

Alain també va tenir un paper actiu en la vida religiosa i cultural de la seva ciutat. A començaments del segle XX va formar part del cercle catòlic articulat al voltant de la Chorale des Franciscaines, juntament amb personalitats com el pintor Maurice Denis i el musicòleg Georges Houdard. La seva activitat com a organista, compositor i animador musical el va convertir en una figura important de la vida cultural de Saint-Germain-en-Laye durant bona part del segle XX.

Família El 1910 es va casar amb Magdeleine Alberty. El matrimoni va tenir quatre fills: Jehan Alain (1911–1940), Marie-Odile Alain (1914–1937), Olivier Alain (1918–1994) i Marie-Claire Alain (1926–2013). Tots quatre van rebre una formació musical intensa en l'entorn familiar i van desenvolupar activitats musicals, especialment Jehan, Olivier i Marie-Claire.

Jehan Alain es convertiria en un dels compositors francesos per a orgue més destacats de la seva generació, mentre que Olivier Alain va desenvolupar una carrera com a compositor, organista i musicòleg. Marie-Claire Alain assolí una gran projecció internacional com a organista i enregistrà diverses integrals del repertori organístic, entre elles les obres de Johann Sebastian Bach.

L'ambient de la casa dels Alain va tenir una influència decisiva en els seus fills. A més dels pianos que hi havia a l'habitatge, Albert Alain hi va construir un gran orgue domèstic sobre el qual els fills van estudiar, improvisar i experimentar des de petits. Aquest context musical va ser especialment determinant en la formació inicial de Jehan i Marie-Claire Alain.

L'orgue de la família Alain miniatura|Interior de l'església de Saint-Germain-en-Laye.

A més de la seva activitat com a intèrpret i compositor, Alain es va interessar profundament per la factura d'orgues. Cap al 1910 va començar a construir a la casa familiar, situada al número 46 de la rue de Pologne de Saint-Germain-en-Laye, un orgue que aniria modificant i ampliant durant pràcticament tota la seva vida, fins al 1971.

L'instrument va acabar disposant de quatre teclats manuals, 43 jocs i 2.395 tubs. Alain hi va incorporar elements de procedències diverses i solucions tècniques personals, fet que va donar a l'instrument una configuració i una sonoritat singulars. L'orgue va ser un element central de la vida musical de la família i va ser utilitzat habitualment pels seus fills.

Després de la mort d'Alain i de la venda de la casa familiar, l'instrument va ser desmuntat i emmagatzemat. Més endavant, gràcies a la iniciativa de Marie-Claire Alain, Guy Bovet i l'Association Jehan Alain, va ser restaurat per la Manufacture d'Orgues de Saint-Martin, al cantó de Neuchâtel, i instal·lat a la Grange de la Dîme de Romainmôtier, a Suïssa.

Actualment, l'orgue Alain es conserva a Romainmôtier i és utilitzat en concerts, presentacions i cursos d'interpretació. La seva conservació permet conèixer de manera directa l'entorn sonor en què es van formar Jehan, Olivier i Marie-Claire Alain.

Obra Albert Alain va ser un compositor prolífic. El seu catàleg arriba als 469 números d'opus i està format principalment per música sacra, peces vocals, motets, misses i obres per a orgue o harmònium. Moltes d'aquestes composicions van ser concebudes per a l'ús litúrgic i van circular entre esglésies i institucions religioses de Saint-Germain-en-Laye, Versalles, Chatou, Dijon i Mònaco.

La seva música s'inscriu en la tradició francesa de la música d'església del començament del segle XX, amb una escriptura basada en una sòlida formació en contrapunt, harmonia i tècnica organística. Tot i que la fama posterior dels seus fills, especialment Jehan i Marie-Claire, va eclipsar en part la seva pròpia producció, una part de les seves obres per a orgue ha continuat interpretant-se i enregistrant-se.

Composicions seleccionades Orgue i harmònium Finale sur le carillon de Luçon, op. 324 Finale sur « Cantemus Domino », op. 323 Andante, op. 306 Andantino, op. 346 Andantino con moto, op. 347 Assez lent, op. 357 Au temps de Noël, op. 360 Carillon de Bougival, op. 368 Toccatina, op. 373 Berceuse, op. 395 Élégie, op. 396 Scherzo, op. 423 Carillon sur « Lauda Sion », op. 424 Aria, op. 425 Prière, op. 427 Finale, op. 429 Andantino, op. 437 Alla Händel Alla Bach Alla Franck

Música vocal i religiosa Messe en l'honneur de Saint-Louis Ave verum diversos motets, càntics i peces litúrgiques per a veus i orgue.

Enregistraments Una selecció important de la música per a orgue d'Albert Alain va ser enregistrada per la seva filla Marie-Claire Alain als orgues de l'església de Saint-Germain-en-Laye. L'enregistrament inclou peces com Finale, op. 429, Scherzo, op. 423, Élégie, op. 396, Toccatina, op. 373, Carillon sur « Lauda Sion », op. 424, Prière, op. 427 i Finale sur « Cantemus Domino », op. 323.

La conservació i difusió de les seves obres també han estat afavorides per l'activitat de la família Alain i de l'Association Jehan Alain, que ha contribuït a preservar tant el patrimoni musical de la família com l'orgue construït pel compositor.

Bibliografia

Referències

Categoria:Compositors francesos de música clàssica del segle XX Categoria:Organistes francesos Categoria:Persones de Saint-Germain-en-Laye Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Compositors de l'Illa de França Categoria:Morts a Saint-Germain-en-Laye Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX