LArxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, també conegut pel seu acrònim AFCEC, és un arxiu ubicat al costat del temple romà d'August a Bàrcino. Els fons documentals que integren l'AFCEC procedeixen de donacions i llegats particulars. Conté un importantíssim llegat històric reconegut amb el premi d'Honor Jaume I el 1981 i la medalla de la Unesco el 1999, i és una mostra de les primeres iniciatives d'estudis científics a Catalunya, l'anomenat excursionisme científic.
Història Precedents L'entorn històric del naixement del Centre Excursionista de Catalunya s'inicia amb la Renaixença catalana, fruit del moviment del Romanticisme que va sorgir a Europa a mitjans del , com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua. És en aquest context quan sorgeix a Barcelona el Centre Excursionista de Catalunya l'any 1890 de la fusió de dues entitats culturals i esportives; l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i de l'Associació Catalana d'Excursions (1878).
L'objectiu prioritari de l'entitat era "Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu".
La fotografia es va convertir en l'eina essencial per testimoniar totes aquelles activitats, el seu ús havia assolit un grau de perfecció tècnica a finals del , permeten la seva difusió massiva. L'any 1909 apareix en el Butlletí del CEC el text d'una conferència prèvia realitzada per Geroni Martorell on es fa una crida formal a desenvolupar l'anomenat Inventari Gràfic de Catalunya. Fins aquell moment, la feina de recollir imatges del país era realitzada per la secció de Fotografia, Martorell va fer una crida a que s'aportesin imatges “de coses d'interès de Catalunya: dibuixos, gravats, fotografies, postals, clixés per a projecció.” La gran quantitat i varietat d'imatges que a la pràctica va arribar a l'entitat va depassar els objectius inicials i van configurar l'Arxiu Fotogràfic actual.
Edifici La Seu L'edifici està situat al C/Paradís, 10 pral al bell mig del Barri Gòtic de Barcelona en el conjunt monumental de les columnes del temple romà d'August. L'emplaçament fou escollit pels socis per la seva rellevància històrica i arqueològica. El setembre de 1877 es lloga a Barcelona al cor del Barri Gòtic (al punt més alt de la Barcino romana), el segon pis d'un edifici del on emergien els capitells de tres columnes romanes del temple d'August del segle I (Jolis, A. 1996).
miniatura|alt=Foto del Centre Excursionista de Catalunya vist des del pati interior on s'ubiquen les columnes romanes i el CEC|Centre Excursionista de Catalunya
Actualment, l'Arxiu Fotogràfic es localitza en dues plantes de l'edifici; a la cinquena planta trobem els dipòsits condicionats pels fons i col·leccions i a la sisena l'àrea de treball, consulta i el laboratori digital.
L'Arxiu Fotogràfic L'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC) ha anat incorporant importants llegats al Centre durant un segle, fins a assolir més de 400.000 imatges dipositades (40.000 de les quals ja estan digitalitzades). A l'apartat de descàrregues de la web podeu obtenir informació general d'alguns dels fons de l'AFCEC.
L'AFCEC ha esdevingut un arxiu generalista a causa de la diversitat de les seves donacions, així doncs, no tot està vinculat amb la muntanya. Tant la temàtica com la localització geogràfica de les fotografies és molt variada (arqueologia, espeleologia, nàutica, aeronàutica, ciclisme, boxa...)
Es conserven molts procediments fotogràfics. Cal destacar els col·lodions en vidre de la dècada de 1860, plaques de gelatinobromur de plata de finals del , uns nitrats de la mateixa època i del , plaques estereoscòpiques de diversos formats, més d'un miler d'autocromes, i pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. També es conserven càmeres, trípodes, instrumentació de laboratori, fotòmetres i multitud d'altres estris fotogràfics històrics, així com documentació relacionada.
L'AFCEC Ha creat una nova activitat a la web per tal de difondre els fons fotogràfics, Clic al Passat que permet navegar en el temps i l'espai a través d'una mostra d'imatges de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excusionista de Catalunya. En breu es durà a terme l'edició d'una nova col·lecció de llibres “Enfocant el passat” per tal de donar a conèixer els fons que avui en dia es custodien a l'arxiu.
Fons La forma d'ingrés dels més de 100 fons a l'Arxiu Fotogràfic ha sigut mitjançant donacions particulars i llegats (tant d'aparells fotogràfics com de col·leccions originals) i es treballa en la seva restauració, conservació i descripció. Actualment, hi ha uns 40 fons personals descrits a partir de la NODAC en el procés d'elaboració de la Guia de l'arxiu que s'està duent a terme.
Els instruments descriptius per consulta són; arxivadors amb fitxes descriptives, llistats d'autors, cedul·laris i bases de dades.
Entre els Fons fotogràfics del CEC cal destacar; el Fons Carles Fargas i Bonell, el Fons Francesc Blasi i Vallespinosa, el Fons Jean Thomas, el Fons Batlle i Llibreter, el Fons Arnau Izard i Llonch, el Fons Julio Conceiçao Fernandes, el Fons de Lluis Estasen i Pla, el Fons d'Albert Oliveras i Folch, el Fons Ignasi Canals i Terrats i el Fons Cèsar August Torras.
Breu descripció d'alguns Fons Fons Adolf Zerkowitz Schlesinger Aquest fou un fotògraf professional especialment actiu durant la primera meitat del . Durant les dècades de 1920-1930, essent membre del CEC, va participar en nombroses ascensions amb altres membres de la secció de muntanya. Molts del reduït cercle d'amics amb els qui feia aquestes sortides (I. Canals, A. Oliveras, Ll. Estasen, J. Puntas) eren també excel·lents fotògrafs, de manera que va compartir laboratori fotogràfic amb alguns d'ells. Precisament, pocs anys després va iniciar un negoci com a editor de postals aprofitant aquesta circumstància. Amb el temps, el resultat va ser una producció de postals fotogràfiques que, a més de l'excel·lent qualitat que les caracteritza, es reconeixen pel fet de dur la seva signatura. El fons Zerkowitz està compost per una petita part del que realment fou la seva producció, ja que consta de 132 llanternes de projecció de vidre de 8,5x10 cm i encapsulades en molt bon estat de conservació. El seu contingut és, però, remarcable, ja que el conjunt relata el viatge que el fotògraf va fer fins al que en aquell moment es coneixia com a Indoxina l'any 1929. Les escenes mostren els paisatges de Java i Sumatra, els seus habitants, i les diverses activitats que ell i els seus acompanyats van realitzar-hi. Aquest material és el que l'autor va emprar en una conferència realitzada al CEC l'any 1930, motiu pel qual el va cedir al seu arxiu.Publio López Mondéjar. Historia de la fotografia en España. Lunwerg Editores SA. 1997; Butlletí del CEC. 1930. Pàg. 110; Àrea Documental del Centre Excursionista de Catalunya, Secció de l'AFCEC
Fons Albert Oliveras i Folch. (1900-1989) El productor d'aquest fons fou un empresari afeccionat a la muntanya i a la fotografia que va dur a terme una notable activitat dins la secció de Muntanya del CEC. Nascut a Montevideo, va fugir a Sud-amèrica en començar la Guerra Civil i va tornar a Catalunya ja durant la dictadura franquista. A partir d'aquest moment i fins a la seva mort, va realitzar diversos viatges a l'Uruguay i l'Argentina durant els mesos d'hivern al nostre hemisferi. Com a membre del CEC destaquen les seves publicacions al Butlletí i les conferències que va realitzar, activitats relacionades exclusivament amb la muntanya i l'esquí. La seva producció té un contingut acord amb la seva passió per l'alta muntanya, per la qual cosa les imatges són majoritàriament d'aquesta temàtica. Cal fer notar que no es limiten a aspectes paisatgístics, sinó que serveixen de referència per conèixer l'evolució de l'escalada i l'esquí durant el primer terç del . Complementàriament, i ha una petita sèrie d'imatges sobre els fets d'octubre de 1934 i un extens conjunt sobre l'Argentina i l'Uruguay. En el seu testament l'autor llegava el fons a l'AFCEC, de manera que va ingressar l'any 1989. Està compost, aproximadament, per 5.000 plaques negatives de vidre de 6x13 cm estereoscòpiques, 5.000 positius en plaques de vidre de 6x13 cm estereoscòpic, 3.500 negatius de nitrat de cel·lulosa 6x13 cm estereoscòpics, 22.000 imatges en negatius de 35 mm, i uns 180 esplèndids àlbums amb positius de gelatina i plata sobre paper.Muntanya, 874. 2007; Àrea Documental del Centre Excursionista de Catalunya, Secció de l'AFCEC
Fons Arnau Izard i Llonch Aquest sabadellenc va estudiar enginyeria industrial i en acabar la carrera, poc abans de la primera Guerra Mundial, va viatjar per tot Europa per tal de conèixer de primera mà l'estat de la indústria en els països propers. Les imatges varen ser realitzades a diverses comarques catalanes tot i que són majoritàries les corresponents al Vallès Oriental i l'Occidental. Deixant de banda els aspectes familiars i socials, destaquen les escenes de diversos aspectes relacionats amb la indústria local i internacional. Els trens, els embassament, les mines i les fàbriques de Catalunya, Espanya i Europa són escenes habituals. Precisament, la seva condició d'enginyer li va permetre d'accedir a llocs habitualment restringits a altres persones. El seu fons està compost per unes 2.700 plaques negatives de vidre de 4,5x10,7 cm. i els corresponents 2.500 positius de contacte.
Fons Camil José i Guiu (1938-1991) Soci del CEC, en Camil José fou un excursionista que va recórrer a bastament la geografia catalana amb una regularitat envejable i també els Alps. En els anys 1980 va realitzar la travessa del Pirineu des del Cantàbric a la Mediterrània. Treballador de la banca, sentia una notable afecció per la fotografia, de manera que va enregistrar amb absoluta precisió els itineraris realitzats al llarg de la seva vida. Va publicar diversos itineraris per Catalunya i el País Valencià a la revista Muntanya del CEC i també al butlletí de Centre Excursionista els Blaus, del qual també era soci. En una de les seves sortides a la va patir un accident mortal. El seu fons està compost per unes 35.000 diapositives de 35 mm generalment de la marca Kodakchrome. El conjunt, que comença l'any 1969, mostra multitud d'indrets de Catalunya, el País Valencià i Mallorca així com algunes zones dels Alps. En el marc de totes elles l'autor anotà molta informació sobre les imatges. En general indica on van ser efectuades i, en el cas dels pics, la seva alçada. Pel que fa al seu contingut, aquest acostuma a ser paisatgístic, incloent-hi habitualment edificacions rurals o històriques i els companys de les sortides.Muntanya, 756. 1988; Muntanya, 764. 1989; Muntanya, 773. 1991; Muntanya, 777. 1991; Muntanya, 858. 2005;Àrea Documental del Centre Excursionista de Catalunya, Secció de l'AFCEC
Fons Carles Fargas i Bonell (1884-1942) Aquest fotògraf, que sense cap mena de dubte es pot classificar com a aficionat avançat, fou el propietari d'una coneguda xocolateria, encara activa, al carrer del Pi de Barcelona. El seu pròsper negoci li va permetre de realitzar una notòria activitat social en els cercles benestants de l'època i viatjar per molts països europeus. Posseïa una bella finca a Sant Feliu de Llobregat, anomenada Pins d'Or, on hi va realitzar diverses activitats culturals i literàries. No va tenir cap vinculació com a soci amb el CEC.