La Tosca és una revista d'àmbit local que es publica a Moià. Va ser fundada l'abril de 1947 per Mn. Josep Estevadeordal i Vall-llobera. Fins al desembre del 2011 ha estat editada per l'Agrupació Cultural La Tosca. A partir del gener del 2012 se n'ha fet càrrec l'Associació Cultural Modilianum.Associació Cultural Modilianum Publica vuit números l'any.
La revista Els primers anysJaume Clarà i Arisa, Moià, 1947-2006, "La Tosca", seixanta anys de vida moianesa, Moià: La Tosca, 2007, p. 11-22. miniatura|Primer número de la revista La Tosca aparegut l'abril del 1947. La revista va néixer l'abril de 1947 de mans de Mn. Josep Estevadeordal, prevere moianès incardinat al bisbat de Barcelona que, per motius de salut, va retornar a la seva vila natal l'any 1946. Al seu costat hi tenia un grup de joves amb interessos culturals, encapçalats per Ramon Molera i Ramon Oller, que serien els puntals de la revista durant les dècades següents. Alguns dels joves membres del primer consell de redacció eren fills d'antics dirigents locals de la Lliga Regionalista; d'altres eren destacats participants en el Frente de Juventudes de la Falange i ja s'havien estrenat en el periodisme local amb la publicació del butlletí Fragua (1943-1944). Segons Jaume Guillamet, La Tosca fou una de les quatre úniques publicacions comarcals --de les cinquanta-dues que nasqueren en el període 1938-1949-- que sorgí des del moviment associatiu.Jaume Guillamet, La premsa comarcal: un model català de periodisme popular, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983, i Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya (1641-1994), Barcelona: La Campana, 1994.
La Tosca omplia el buit que havia deixat la desaparició del Butlletí de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter, primera publicació periòdica moianesa (de caràcter mensual, publicada entre gener de 1909 i juliol de 1936). Com la seva predecessora, La Tosca nasqué amb una voluntat de crònica de la vida moianesa, però sempre des d'un punt de vista moderat, amb un fort component de l'aspecte religiós, i evitant qualsevol tipus de conflicte amb l'autoritat constituïda. Al contrari, la revista va néixer només quatre mesos després del nomenament com a nou alcalde franquista de Miquel Vilarrúbia i Pineda. Aquest, que ocuparia el càrrec fins a la seva mort, l'any 1969, sempre tutelaria des de fora el rumb de la revista. La Tosca era escrita en castellà, si bé algun article (i fins i tot algun editorial) també va aparèixer en català.
La publicació tenia inicialment una periodicitat mensual. El primer número constava de vuit pàgines, però el novembre del mateix any ja en va publicar dotze i pel gener de 1950, setze. Més endavant es va anar ampliant fins a les actuals 52 pàgines. El format del primer any era de 22 x 16 cm, però des del gener de 1948 va augmentar a 24,5 x 17,5 cm, format que, amb lleugeres diferències, es manté en l'actualitat. L'estiu de 1950 es va fer una prova, no reeixida, per convertir la revista en quinzenal. També dels primers anys va ser l'intent d'esdevenir revista comarcal del Moianès, amb col·laboracions de Calders, Castellterçol, l'Estany i Monistrol de Calders, però l'intent va fracassar i les úniques col·laboracions que es mantenen amb regularitat són les de l'Estany.
Amb Mn. Estevadeordal al capdavant, entre 1945 i 1952 la revista va ser el motor de les activitats culturals de Moià: romeria a Montserrat per portar-hi la llàntia del Moianès (abril 1947), exposicions, certàmens literaris, participació en la Comissió Pro-Setmana Santa i en el Casal de Cultura Professional, etc.
Dècades de 1950 i 1960Jaume Clarà i Arisa, Moià, 1947-2006 ..., p. 22-34 Amb la destinació de Mn. Josep Estevadeordal a Mollet del Vallès l'any 1952, Ramon Molera es va posar al capdavant de la revista. En els anys següents, sobretot al voltant del cinquantenari de la Festa de l'Arbre Fruiter, l'any 1954, La Tosca va introduir, per primera vegada, les portades il·lustrades (fet que no seria definitiu, per qüestions econòmiques, fins a l'any 1961). Van ser uns anys també molt actius a nivell cultural, sobretot amb l'Esperanto Grupo Moyá, l'Agrupación Filatélica Moyanesa i el Grupo-Ajedrez Moyá, totes elles entitats dirigides o amb presència important de Ramon Molera. Era evident que el grup de redactors de La Tosca tenia la voluntat de convertir-se en el nucli aglutinador de la vida cultural i associativa moianesa.
A partir de 1959, si bé Ramon Molera va continuar essent el puntal de la revista, va prendre més importància dins el consell de redacció el paper de Josep Solà (un dels membres fundadors) i de Josep Armadans (que hi havia entrat com a administrador l'any 1957). No hi va haver canvis trencadors en el tarannà de la revista. Solà i Armadans, que signaren sovint amb el pseudònim ARSO, van iniciar una àmplia secció d'entrevistes sota el títol "Una charla con..."; també en aquest període convé remarcar el número extraordinari dedicat als "25 anys de pau" que el franquisme va commemorar l'any 1964. L'any anterior, concretament el 31 d'octubre de 1963, per solucionar problemes administratius es va constituir oficialment l'Agrupació Cultural La Tosca com a entitat editora de la revista.
Primers intents de renovació L'any 1965, Ramon Molera fou nomenat delegat de la sucursal a Moià de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. Això el va obligar a reduir una mica la implicació en La Tosca. Va ser Ramon Oller qui li agafà el relleu, essent nomenat cap de redacció l'any 1969. Durant la segona meitat dels anys seixanta i primera meitat dels setanta, la redacció va intentar obrir-se a noves incorporacions, però sense gaire èxit.Jaume Clarà i Arisa, Moià, 1947-2006 ..., p. 34-42
És també en aquest moment quan es fa palès el lent procés de catalanització que va tenir la publicació. Malgrat que els primers anys hi havien aparegut alguns articles (i algun editorial escadusser) en català, després el predomini del castellà es va tornar inqüestionable. Això, ja entrada la dècada dels setanta, es va convertir en un anacronisme. La catalanització no es va abordar fins al període següent, ja en plena transició (bona part del contingut redaccional apareix ja en català l'any 1978, però no del tot fins a 1981).
L'any 1972 va morir Mn. Josep Estevadeordal, que mantenia el càrrec de director. Ramon Oller continuaria com a cap de redacció (fins a ser nomenat director en 1979) i en Ramon Molera requeia la presidència de l'Agrupació Cultural.
Renovació i catalanitzacióJaume Clarà i Arisa, Moià, 1947-2006 ..., p. 42-62 miniatura|Porta del número d'abril de 1977 de la revista La Tosca, commemorant el 30 anys. La primera renovació important —amb relació a l'equip inicial de 1947— es va produir l'any 1977, quan entraren diversos nous redactors. Entre ells en sobresurt un, que serà l'impulsor de la catalanització de la revista i que amb el temps es va convertir en el cap de redacció (1983) i en el director (2002): Josep Ruaix i Vinyet, prevere i reconegut filòleg.
Malgrat un intent de renovació amb sentit més periodístic i participatiu durant uns mesos de 1978 i 1979, aquest fet no va tenir gaire continuïtat. En canvi, la catalanització de la revista sí que va rebre l'empenta definitiva. El tarannà que Josep Ruaix va imprimir a La Tosca, sobretot a través dels seus editorials, venia marcat per un quíntuple eix, que es mantingué inalterable fins al desembre del 2011: l'accent nacionalista, la defensa de la comarcalitat del Moianès, la cultura de l'esforç i de la participació personal en les activitats ciutadanes (vinculat a un dels conceptes clau de la trajectòria de Ruaix, la defensa de la continuïtat), el conservadorisme en les formes de viure i, en especial, en el camp de les tradicions, i el component religiós, molt lligat a l'exercici del seu ministeri sacerdotal. Amb el pas del temps s'hi van afegir dos eixos més: la defensa del multilateralisme en les relacions internacionals i un acostament a les tesis més generals del pensament ecologista.
Durant els primers anys d'aquest període es va produir també una revigorització temporal de l'Agrupació Cultural, amb el nomenament com a president, l'any 1983, de Francesc Romeu. La revista va celebrar el quarantè, el cinquantè i el seixantè aniversari. L'agost de 1996, gràcies a la feina de Carles Illa, La Tosca es feia present a internet, primer només amb resums dels articles publicats en la versió en paper i, des de 1988, de manera completa. http://www.latosca.cat [consulta 30/01/2013]
En diverses ocasions, l'Agrupació Cultural La Tosca es plantejà la renovació i el rejoveniment del seu consell de redacció, però els diversos intents no tingueren l'èxit esperat. Això, juntament amb la desaparició d'alguns dels seus membres i l'edat avançada d'altres, va conduir a una decisió important: el traspàs de la gestió de la revista a l'Associació Cultural Modilianum."Renovació", La Tosca, desembre 2011, p. 3.
Des del 2012 El gener del 2012, l'Associació Cultural Modilianum, entitat fundada l'any 1989 per a editar la revista d'estudis del Moianès Modilianum, va prendre el relleu de l'Agrupació Cultural La Tosca. En l'editorial que encetava la nova etapa, a l'inici del seixanta-sisè any d'existència de la capçalera, el nou equip redactor manifestava el seu desig de continuïtat per a fer present a les llars moianeses la publicació, alhora que la voluntat d'adaptar els valors de La Tosca a la realitat plural i diversa del Moià de principis del ."Any 66, nova etapa", La Tosca, gener 2012, p. 3.
Alguns redactors i col·laboradorsJaume Clarà i Arisa, Moià, 1947-2006 ..., p. 14, 23, 26, 35, 44, 49, 51. Entre els redactors i col·laboradors que ha tingut La Tosca fins a l'any 2011 destaquen: Alsina i Roqueta, Manel. Membre del consell de redacció de la revista des de mitjan dècada de 1960, va ocupar el càrrec de secretari de l'Agrupació Cultural La Tosca entre 1990 i 2006, data a partir de la qual va exercir la presidència. En el període 1966-1970 va redactar bona part dels editorials. Fruit de la seva tasca de creació de la principal col·lecció fotogràfica sobre la vila de Moià, ha proporcionat moltes imatges per a il·lustrar les pàgines de la revista, tant recopilades per ell com de la seva autoria. Armadans i Marfà, Josep (1921-1983). Redactor entre 1956 i 1966, des d'octubre de 1957 fins a la mateixa data també es va ocupar de l'administració de la revista. L'any 1963 va ser nomenat tresorer de l'Agrupació Cultural La Tosca. Va deixar la revista uns mesos després de prendre possessió com a jutge de pau, el febrer de 1966. Cantó i Vives, Agustina. Col·laboradora regular de La Tosca des de l'octubre de 1961 fins a l'actualitat, primer amb el pseudònim Eva i, des del desembre de 1980, amb el seu nom real. Autora de textos de caràcter literari amb un component memorialístic important. Estevadeordal i Vall-llobera, Josep (1904-1972). Fundador de La Tosca. Prevere nascut a Moià, però incardinat al bisbat de Barcelona. Va exercir de vicari a Sant Vicenç dels Horts, Rubí, el Sant Esperit de Terrassa, i al Poble Nou i la Bonanova, a Barcelona. Membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Després de la guerra va ser destinat d'econòm a Corbera, però per motius de salut va passar a residir a Moià l'any 1946. En la seva vila nadiua, a més de fundar la revista, va impulsar la Junta de Reconstrucció del Temple Parroquial, el Club Esportiu Moià, l'Institut de Cultura de La Dona, l'esbart Roser Florit i el Casal de Cultura Professional. Fontcuberta i Armadans, Josep Maria. Secretari de l'Agrupació Cultural La Tosca entre 1983 i 1990 i redactor de la revista entre 1986 i 1995, on va realitzar, entre altres seccions: "Com ho dieu?", sobre qüestions lingüístiques (1971-1973), "Els mots encreuats de La Tosca" (1981-1984), "Una ullada enrere" (1986-1989) i la sèrie costumista "La meva dona i jo" (1993-1998).