Les xantofícies (Xanthophyceae) són una classe d'algues del fílum dels heterocontòfits (Heterokontophyta) (=Ochrophyta), fonamentalment d'aigües continentals i sòl, per bé que algunes espècies són marines. Els pigments dels cloroplasts els donen un característic color verd-groguenc. El grup comprèn unes 600 espècies, algunes de les quals són unicel·lulars, però d'altres s'agrupen en colònies.Ald, S.M. et al. (2007) Diversity, Nomenclature, and Taxonomy of Protists, Syst. Biol. 56(4), 684–689, DOI: 10.1080/10635150701494127.
Hi ha formes unicel·lular flagel·lades, colonials i filamentoses. El seu cloroplast conté els pigments fotosintètics clorofil·la a, clorofil·la b, β-carotè, i el carotenoide diadinoxantina. Al contrari que altres heteroconts, el seu cloroplast no té fucoxantina, la qual cosa explica el seu color més pàl·lid. Emmagatzema el polisacàrid crisolaminarina. La paret cel·lular està feta de cel·lulosa i hemicel·lulosa. Les xantofícies semblen estretament relacionades amb les algues brunes.
Característiques Les xantofícies són un grup divers de protists fotosintètics que comparteixen característiques amb altres classes com les crisofícies. La seva principal particularitat radica en la gran varietat d'estructures que poden adoptar, des d'organismes unicel·lulars flagel·lats (monadals) fins a formes colonials (coccals, les més abundants), filamentoses (tricals) i fins i tot estructures multinucleades sense parets internes (sifonals). La seva identitat visual es defineix pels xantoplasts, uns plasts que els atorguen una característica coloració verd-groguenca, i per la presència de dos flagels desiguals en les cèl·lules mòbils, una estructura coneguda com a heterocont.
La seva maquinària fotosintètica és peculiar, utilitzant clorofil·les a, c i e, i una gamma de pigments accessoris com la criptoxantina i la diatoxantina. A diferència d'altres algues, emmagatzemen l'energia en forma de lípids i crisolaminarina, i mai produeixen midó. Les seves parets cel·lulars, sovint cobertes d'escates microscòpiques o esquàmules, solen ser discontínues i compostes de cel·lulosa i pectina.
Història natural Majoritàriament autòtrofs i d'aigua dolça, prosperen especialment en ambients àcids i poc mineralitzats, com torberes, on poden formar cistells de ferro i manganès per protegir-se en condicions adverses. La seva reproducció és versàtil: asexual per divisió o espores, i sexual, amb exemples d'isogàmia (Tribonema), anisogàmia (Botrydium) i oogàmia (Vaucheria). Quan l'entorn es fa hostil, moltes espècies formen estructures globuloses de resistència anomenades cists, protegides per dues valves de sílice, un tret exclusiu d'aquest grup.
Taxonomia La classe Xanthophyceae inclou 631 espècies repartides en els següents ordres:
Ordre Botrydiales Ordre Chloramoebales Ordre Heterogloeales
Ordre Mischococcales Ordre Rhizochloridales
Ordre Tribonematales
Ordre Vaucheriales
Els Mischococcales poden ser parafilètics amb Tribonematales i Botrydiales. Christensen, T. 1987. Seaweeds of the British Isles. Voilume 4 Tribophyceae (Xanthophyceae). British Museum (Natural History), London
Referències
Categoria:Heteroconts Categoria:Algues