El goril·la occidental de plana (Gorilla gorilla gorilla) és una subespècie del goril·la occidental (Gorilla gorilla) que habita les selves tropicals de la conca del Congo, a Angola, el Camerun, la República Centreafricana, la República del Congo, la República Democràtica del Congo, Guinea Equatorial i el Gabon. És la subespècie de goril·la més nombrosa i també la que es manté amb més freqüència en zoològics d'arreu del món.

Una part important de la població salvatge es concentra als boscos humits de l'Àfrica central, especialment a la Trinacional de la Sangha, un conjunt d'espais protegits declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO que inclou el Parc nacional Dzanga-Ndoki, el Parc Nacional de Nouabalé-Ndoki i el Parc nacional de Lobéké. Aquesta regió constitueix un dels principals refugis de l'espècie i acull alguns dels programes de recerca i conservació més importants dedicats al goril·la occidental de plana.

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) classifica el goril·la occidental com a espècie en perill crític d'extinció (Critically Endangered) a causa de la caça furtiva, la pèrdua d'hàbitat, les malalties —especialment el virus de l'Ebola— i altres pressions derivades de l'activitat humana.

El Floquet de neu, l'únic goril·la albí conegut, pertanyia a aquesta subespècie.

Distribució i hàbitat El goril·la occidental de plana es distribueix per les selves tropicals de l'Àfrica central, des del sud del Camerun i la República Centreafricana fins al Gabon, la Guinea Equatorial, la República del Congo, l'oest de la República Democràtica del Congo i l'enclavament de Cabinda (Angola). La seva àrea de distribució coincideix en gran part amb la conca del riu Congo, una de les extensions contínues de bosc tropical més grans del món.

Habita principalment boscos tropicals humits de terra baixa, tant primaris com secundaris, així com boscos inundables, aiguamolls forestals i formacions dominades per Gilbertiodendron dewevrei. També freqüenta clarianes naturals conegudes com a bais, on acudeix regularment per alimentar-se de vegetació herbàcia i obtenir sals minerals presents al sòl. Algunes d'aquestes clarianes, com Dzanga Bai, constitueixen punts de concentració de nombrosos grans mamífers i faciliten l'observació dels goril·les en estat salvatge, juntament amb elefants de bosc, búfals i altres grans mamífers.

Una de les poblacions més importants de la subespècie es conserva a la Trinacional de la Sangha, on els boscos continus dels parcs nacionals de Dzanga-Ndoki, Nouabalé-Ndoki i Lobéké proporcionen un dels principals refugis per al goril·la occidental de plana. En aquesta regió també es desenvolupen programes d'habituació destinats a la recerca científica i a l'ecoturisme. Una de les principals estacions dedicades a la recerca i l'habituació del goril·la occidental de plana és Bai Hokou, situada dins la Reserva Especial de Dzanga-Sangha. Des de la dècada de 1990, aquest centre desenvolupa programes de seguiment científic, conservació i ecoturisme de baix impacte, i és considerat un dels principals llocs d'estudi de la subespècie a l'Àfrica central.

Comportament El goril·la occidental de plana és un primat principalment diürn que viu en grups familiars estables. Cada grup està format habitualment per un mascle adult dominant, conegut com a mascle d’esquena platejada (silverback), diverses femelles adultes, les seves cries i juvenils, i ocasionalment algun mascle subadult. El mascle dominant dirigeix els desplaçaments del grup, intervé en els conflictes i és el principal responsable de la seva defensa.

A diferència d'altres grans primats, els grups no mantenen territoris estrictament delimitats. Les seves àrees de vida poden solapar-se parcialment amb les d'altres grups, i els desplaçaments diaris depenen principalment de la disponibilitat d'aliment. Normalment recorren entre un i quatre quilòmetres al dia, encara que aquesta distància varia segons l'estació i l'abundància de fruits.

La comunicació combina vocalitzacions, expressions facials i postures corporals. Els mascles adults poden fer el característic cop de punys al pit, una conducta que serveix tant per comunicar la seva presència com per evitar enfrontaments directes amb altres goril·les. Aquest comportament és més freqüent en situacions de tensió o quan un grup percep possibles amenaces.

Les femelles arriben a la maduresa sexual aproximadament entre els vuit i els deu anys, mentre que els mascles ho fan alguns anys més tard. La gestació dura uns vuit mesos i mig i normalment neix una sola cria. A causa del llarg període de dependència de les cries, els naixements solen estar separats per intervals de quatre a sis anys, fet que limita la capacitat de recuperació de les poblacions davant les amenaces externes.

Característiques miniatura|280px|Mascle adult de goril·la occidental de plana, conegut com a goril·la mascle de llom argentat. El goril·la occidental de plana és la subespècie de goril·la de menor mida, tot i que continua essent un dels primats més grans del món. Presenta un marcat dimorfisme sexual: els mascles adults són considerablement més grans i robustos que les femelles.

Els mascles poden assolir una alçada d'entre 1,5 i 1,8 metres quan es mantenen drets i un pes d'entre 140 i 270 kg, mentre que les femelles fan aproximadament 1,5 metres d'alçada i acostumen a pesar entre 70 i 120 kg.

El pelatge és generalment negre o gris fosc. Quan els mascles arriben a la maduresa desenvolupen una característica banda de pèls grisos o argentats a l'esquena, motiu pel qual són coneguts com a silverbacks ("esquena platejada"). Aquesta característica visual està associada amb l'edat i el seu paper com a mascles dominants dels grups familiars.

Com la resta de goril·les, presenta braços molt més llargs que les cames i es desplaça habitualment sobre els artells de les mans, una forma de locomoció coneguda com a knuckle-walking. Tot i això, és capaç d'enfilar-se als arbres, especialment quan és jove o per accedir a fruits i altres recursos alimentaris.

Alimentació miniatura|280px|Grup familiar de goril·les occidental de plana al seu hàbitat natural. El goril·la occidental de plana és principalment frugívor, tot i que la seva dieta varia segons l'estació de l'any i la disponibilitat d'aliments. Els fruits constitueixen una part molt important de la seva alimentació, complementats amb fulles, brots, tiges, escorça, arrels i diverses espècies de plantes herbàcies.

Quan l'abundància de fruits disminueix, augmenta el consum de vegetació fibrosa i altres recursos disponibles al bosc. Ocasionalment també ingereix tèrmits, formigues i altres petits invertebrats, encara que aquests representen una part molt reduïda de la seva dieta.

Els adults dediquen una part important del dia a cercar aliment i poden consumir més de 15 kg de matèria vegetal diàriament. Els seus desplaçaments dins la selva estan estretament relacionats amb la disponibilitat estacional dels fruits i altres recursos alimentaris.

Conservació El goril·la occidental de plana està classificat com a espècie en perill crític d'extinció (Critically Endangered) per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). Tot i que continua essent la subespècie de goril·la més nombrosa, les seves poblacions han experimentat un fort declivi durant les darreres dècades a causa de diverses amenaces que actuen de manera simultània.

miniatura|280px|Camió transportant troncs prop de Libongo (Camerun), a la conca del Sangha. L'explotació forestal modifica l'hàbitat del goril·la occidental de plana, tot i que moltes concessions de la regió estan subjectes a plans de gestió forestal. La caça furtiva continua sent un dels principals factors de mortalitat. A més de la caça destinada al consum de carn de caça (bushmeat), els goril·les també poden morir accidentalment en trampes col·locades per capturar altres animals. La pèrdua i fragmentació de l'hàbitat, provocades per l'explotació forestal, l'obertura de pistes, les activitats mineres i l'expansió dels assentaments humans, també afecten la viabilitat de moltes poblacions.

Una altra amenaça important és el virus de l'Ebola, que ha causat mortalitats molt elevades en diverses poblacions de goril·les i ximpanzés de l'Àfrica central. Alguns brots han eliminat una part significativa dels individus presents en determinades àrees protegides.

Una part important de la població mundial es conserva dins d'espais protegits de la conca del Congo, especialment a la Trinacional de la Sangha. En aquesta regió, els parcs nacionals de Dzanga-Ndoki, Nouabalé-Ndoki i Lobéké formen un dels principals refugis de l'espècie. Diverses organitzacions, com el World Wide Fund for Nature (WWF) i la Wildlife Conservation Society (WCS), hi desenvolupen programes de seguiment científic, vigilància contra la caça furtiva i ecoturisme, amb la participació de les comunitats locals, inclosos nombrosos rastrejadors aka. Entre aquests destaca el centre de recerca de Bai Hokou, on es duu a terme un dels programes d'habituació i seguiment del goril·la occidental de plana més antics de l'Àfrica central.

Galeria

Referències

Enllaços externs

Gorilla gorilla a la Llista Vermella de la UICN Gorilla gorilla a Animal Diversity Web Western lowland gorilla al Smithsonian's National Zoo Gorilla tracking a les Àrees Protegides de Dzanga-Sangha

Categoria:Goril·les Categoria:Mamífers d'Angola Categoria:Mamífers del Camerun Categoria:Mamífers del Gabon Categoria:Primats de Guinea Equatorial Categoria:Mamífers de la República Centreafricana Categoria:Mamífers de la República del Congo