André Téchiné (Valence-d'Agen, 13 de març de 1943), és un guionista i director de cinema francès.
El cinema de Téchiné s'inscriu a la post-nouvelle vague francesa i sol destacar per la seva elegància i profunda càrrega emocional, que sovint explora les complexitats de la condició humana, les seves relacions i sentiments.
Pertany a la segona generació de crítics de cinema francesos vinculats a la revista Cahiers du cinéma, rellevant a François Truffaut, Claude Chabrol, Jean-Luc Godard i d'altres coneguts cineastes francesos.
André Téchiné va néixer el 13 de març de 1943 a Valence-d'Agen, un petit poble de la regió Migdia-Pirineus, departament Tarn-et-Garonne (França).Marshall, André Téchiné, pàg. 2
La seva família, d'origen espanyol, era propietària d'un petit negoci d'estris per a l'agricultura i Téchiné va créixer a l'entorn rural propi de la regió sud-oest francesa on habitaven els seus pares.
De 1952 a 1959 Téchiné va estudiar a una escola catòlica de Montalban, la qual només podia abandonar els diumenges a la tarda, que aprofitava per anar al cinema malgrat que sovint havia de retornar abans que la pel·lícula hagués acabat.
El 1959 va ingressar a una escola pública, la secularitat de la qual li va obrir noves perspectives. L'escola comptava amb una revista de cinema, anomenada La Plume et l'écran, a la qual va contribuir. En referència a la seva època d'alumne, Téchiné va declarar en una entrevista "El cinema era la meva única obertura al món […] era la meva única possibilitat d'escapar-me del meu entorn familiar i escolar. Va ser segurament perillós perquè mitjançant el cinema vaig descobrir com funciona el món i les relacions humanes, però va ser màgic i va fer decidir-me per seguir el camí traçat per la màgia".Riding, Finding Cinematic Gold, New York Times, 29 de desembre de 1996.
Amb 19 anys es va mudar a París per tal d'iniciar la seva carrera com a cineasta però no va superar l'examen d'entrada a l'escola de cinema. Més tard va esdevenir crític de cinema de la prestigiosa revista Cahiers du cinéma, en la qual va restar durant quatre anys (1964-1967). El seu primer article va ser publicat el juliol de 1964, sobre la pel·lícula La Peau douce de François Truffaut.
Als inicis de la seva carrera cinematogràfica, Téchiné va treballar com a assistent de director a la pel·lícula Les Idoles (1967), dirigida per Marc'OMarshall, André Téchiné, pàg. 4 i a la pel·lícula L'Amour Fou (1969) de Jacques Rivette (el seu editor a Cahiers du cinéma).Marshall, André Téchiné, pàg. 3 També va participar en la pel·lícula La Maman et la putin (1972) de Jean Eustache, sense aparèixer als crèdits.Marshall, André Téchiné, pàg. 5
Paulina va (1975), va ser el primer llargmetragte dirigit per Téchiné, una biografia de l'actriu Bulle Ogier. Al mateix any, va dirigir Souvenirs d'en France, una pel·lícula inspirada per Bertolt Brecht que li va valer els elògis de Roland Barthes.
Amb el suport de grans actors com Jeanne Moreau, Gérard Depardieu, Isabelle Adjani, Isabelle Huppert i més tard Juliette Binoche, Emmanuelle Béart, Daniel Auteuil i Michel Blanc, Téchiné va aconseguir crear un cinema molt personal, pregonat de romanticisme i marcadament anti-naturalista. A partir de la pel·lícula Hôtel des Amériques (1981), va començar a rodar també amb Catherine Deneuve, la qual va esdevenir una de les actrius preferides del director francès.
Filmografia Any Títol original Notes 1969 Paulina va Guionista 1975 Souvenirs d'en France Guionista 1976 Barocco Nominat − César al millor guió 1979 Les germanes Brontë (Les sœurs Brontë) Nominat − Palma d'Or 1981 Hôtel des Amériques 1985 Rendez-vous Premi a la millor direcció (Festival de Canes)Nominat − Palma d'OrNominat − César al millor guió 1986 Le lieu du crime Nominat − Palma d'Or 1987 Les innocents Nominat − César al millor director 1991 J'embrasse pas Nominat − César al millor director 1993 Ma saison préférée GuionistaNominat − Palma d'OrNominat − César al millor directorNominat − César al millor guió 1994 Els joncs salvatges GuionistaCésar al millor directorCésar al millor guió 1996 Les voleurs GuionistaNominat − Palma d'OrNominat − César al millor director 1998 Alice et Martin Guionista 2001 Loin GuionistaNominat − Lleó d'Or 2003 Les égarés Basada en la novel·la The Boy With Grey Eyes de Gilles PerraultNominat − Palma d'Or 2004 Els temps canvien (Les Temps qui changent) GuionistaNominat − Os d'Or 2007 Els testimonis (Les témoins) GuionistaNominat − Os d'OrNominat − César al millor director 2009 La fille du RER Guionista 2011 Unforgivable Basada en la novel·la Unforgivable de Philippe Djian
Notes i referències
Enllaços externs
Biografia d'André Téchiné a Allociné Dades d'André Téchiné a bdfci
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Guionistes francesos Categoria:Persones de Tarn i Garona Categoria:Alumnes de l'Instituto de Altos Estudios de Cinematografía Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Escriptors de la regió d'Occitània Categoria:Escriptors occitans Categoria:Nascuts el 1943 Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX