Max Vogrich (Sibiu, Romania, 2 de gener de 1852 - Nova York, EUA, 8 de juny de 1916) fou un pianista i compositor austríac.
Als catorze anys ja era un pianista distingit i va ser enviat al Conservatori de Leipzig per a perfeccionar els estudis, sent allà deixeble de Hauptmann, Richter i Moscheles. De 1870 a 1878 donà nombrosos concerts per Europa, Amèrica del Sud i els Estats Units. De 1882 a 1886 residí a Austràlia com a concertista i professor de piano i després retornà als Estats Units, on va romandre algun temps.
És autor de nombroses òperes, dels quals llibrets n'és autor, com: Vanda, (Florència, 1875) Lanzelot, (1890) King Arthur, (Leipzig, 1893) Der Buddha, (1899) Die Lieder des Euripides (Weimar, 1905)
També se li deu: The Captivity, (oratori) The Young King and the Sheperdss, (cantata) The Diver, (cantata)
Nombroses misses, simfonies, concerts per a violí i piano, música vocal, sonates i de cambra.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. pàg. 898 ()
Categoria:Compositors d'òpera austríacs Categoria:Pianistes austríacs Categoria:Persones de Sibiu Categoria:Morts a Nova York Categoria:Pianistes romanesos Categoria:Compositors romanesos del segle XX Categoria:Compositors austríacs morts al segle XX Categoria:Compositors austríacs nascuts al segle XIX Categoria:Alumnes del Conservatori de Leipzig