El Grup Godó (Grupo Godó de Comunicación SA) és un grup d'empreses dedicades a la comunicació, constituït el 1998 i amb seu a la Torre Godó de Barcelona. El seu origen està vinculat als diaris La Vanguardia, fundat el 1881 pels germans Carles i Bartomeu Godó, i El Mundo Deportivo, fundat el 1906.
Història Els Godó són una família d'empresaris i polítics catalans activa des del i originària de Valldellou (Llitera). El primer membre destacat fou el paraire Ramon Godó (Valldellou, 1717 - Igualada, 1798), que es traslladà a Igualada juntament amb el seu fill Ramon Godó i Mas (Valldellou, 1742 - Igualada, 1813), que s'establí com a teixidor. El fill d'aquest darrer, Antoni Godó i Domingo (1777-1830), exercí com a fabricant d'indianes.
La vinculació amb el tèxtil va continuar amb Ramon Godó i Llucià (1801-1865), que va ser alcalde de d'Igualada i va tenir nou fills. El tercer i hereu Ramon Godó i Pié (1825-1883) no va intervenir en política i el1881, va adquirir la fàbrica de la Igualadina Cotonera, en la qual el seu pare ja tenia una participació des de l'inici. Per contra, els seus germans Carles Godó i Pié (1834-1897) i Bartomeu Godó i Pié (1839-1894) s'instal·laren a Barcelona el 1856, per a posteriorment traslladar-se a Bilbao i Oviedo, on establiren delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar. Tanmateix, la crisi prèvia a la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), els obligà a tancar-les i a retornar a Barcelona. Juntament amb Pere Milà i Pi fundaren Godó Hermanos y Cía, compraren una fàbrica de filats de jute i en constituïren una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es mantingué activa fins a la pèrdua dels territoris colonials espanyols, el 1898, però la de filats continuà funcionant, malgrat no disposar dels principals proveïdors de matèries primeres, amb el nom de Godó i Trías.
Ambdós germans foren membres actius del Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, i el 1881 fundaren el diari La Vanguardia amb l'objectiu inicial de difondre les seves doctrines polítiques. La celebració de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 significà un important canvi per al diari, que passà a ser un mitjà independent, amb col·laboradors de renom i una àmplia xarxa de corresponsals. El fill de Carles, Ramon de Godó i Lallana (1864-1931), mantingué la línia política dels seus predecessors, impulsà el creixement de la publicació periòdica i creà una indústria paperera, Papelera Godó, que aportava al diari el paper necessari per a la seva publicació. El 1916 fou nomenat comte de Godó pel rei Alfons XIII.
El seu hereu Carles de Godó i Valls (1899-1987), amplià el negoci periodístic i consolidà un important grup editorial, amb activitats diversificades en els sectors de la radiodifusió i la televisió. El succeí el seu fill Xavier de Godó i Muntanyola (1941-), que el 2025 va posar al capdavant del negoci al seu seu fill Carles Godó i Valls (1967-).
Mitjans El 2004, la seu del grup es traslladà de la seu històrica del carrer de Pelai de Barcelona a la Torre Godó de l'avinguda Diagonal, mentre que les rotatives són a la Zona Franca. A més dels diaris La Vanguardia i El Mundo Deportivo, té revistes com Historia y Vida, Playboy i Lonely Planet. Entre 2004 i 2009 formà part de la societat propietària del diari Avui, i entre el 2005 i el 2007 tingué participacions en el diari gratuït Qué!.
En quant als mitjans audiovisuals, és propietari al 93% de Radiocat XXI, que disposa dels canals RAC 1, generalista, i RAC 105, dedicat a la radiofórmula. També disposava del canal de televisió, 8tv (originalment, Citytv), amb emissions entre el 2001 i el 2023.
Formà part de l'accionariat de Cable i Televisió de Catalunya, i el 2006, creà Unión Radio (des del 2010, PRISA RADIO) amb el grup PRISA, que inclou, entre d'altres, la Cadena SER. El 2022, el Grup Godó vengué el seu 20% del capital a PRISA, propietària de l'altra 80%.
Referències
Vegeu també
Cases Godó-Lallana Torneig Comte de Godó