miniatura|Derbi GPR 50 pintada amb els colors de la Senyera, exposada a Martorelles el 2011 La història de la motocicleta als Països Catalans és el conjunt de fets relacionats amb l'evolució tècnica i la indústria de la motocicleta en aquest territori al llarg de l'època històrica en què aquesta mena de vehicle hi ha estat present, des de començaments del segle XX fins a l'època actual.
En la majoria dels casos, aquesta és una història de petites empreses familiars amb inicis discrets, algunes de les quals varen saber reeixir malgrat les mancances de la seva època i aconseguir grans èxits tant en l'aspecte tecnològic com en el comercial i l'esportiu. És el cas dels Permanyer, Bultó, Giró i Rabasa, cognoms que han passat a la posteritat com a exemple d'empresaris brillants, creadors a partir del no res de marques de renom internacional com són Montesa, Bultaco, i , avui dia mítiques.
Els inicis miniatura|esquerra|La primera moto catalana: La Villalbí 430cc de 1904 El primer vehicle de dues rodes propulsat per un motor aparegut als Països Catalans fou una "màquina moguda per caldera de vapor d'aigua", obra patentada per Eugeni Bresson a Barcelona l'any 1900.Herreros 1998: «Los antecedentes más remotos» p. 15-18 Un any després, Antràs presentava un motor d'explosió accionat per petroli, pensat per a muntar-lo en bicicletes. El 1905 aparegué allò que hom considera la primera motocicleta catalana, la , desenvolupada pel mecànic de bicicletes barceloní Miquel Villalbí després de 2 anys de feina artesanal, dotada de motor monocilíndric de quatre temps i 429,83 cc, força avançada tecnològicament. En construí només 5, que vengué a 1.200 pts la unitat.
Durant aquells anys sorgiren diversos fabricants, sobretot a Barcelona, però eren més que res importadors de motocicletes europees a les quals canviaven la marca original: Sanromà (1905) distribuïa les NSU, Lleys (1907-1909) les Griffon, i Enric Forns la España, en realitat una de 350 cc que a partir de 1916 començà a distribuir des del barri del Clot. Altres firmes de l'època varen ser la Iberia (1919) i la Montserrat (1922). Una mica abans, el 1918, el català J. Dalmau va endegar la primera producció en sèrie de motocicletes d'Espanya, tot produint-les a Madrid sota la marca "", amb motor de dos temps i 250 cc.
Dècades de 1920 - 1930 Durant la dècada de 1920 comencen a aparèixer constructors provinents del món de les incipients curses motociclistes, com ara Salvador Grau Just, qui produí en sèrie les S.G. entre 1922 i 1931, o Nilo Massó i Miró, fabricant de les amb motor DKW i Villiers de 175 i 250 cc a Barcelona d'ençà de 1923.Herreros 1998: «El período de entreguerras» p. 23-26 Altres marques de l'època eren les de Josep Sugrañes (1924-1931), les d'en Juli Fusté (1924-1931) o les i I.V.E., totes elles barcelonines. A Badalona, Antoni Serra creava les (1923-1936).
D'altra banda, el conegut pilot barceloní Miquel Simó fabricà entre 1928 i 1931 les , arribant a vendre-les a l'exèrcit espanyol al preu de 1.500 pessetes la unitat. Altres marques catalanes de l'època eren Pégula (1924), Inca (1928), JFC (1930) i Gimson, fabricant figuerenc de bicicletes que a partir de 1930 provà sort amb les motocicletes.
Dècada de 1940: La postguerra miniatura|Sanglas 350/1 de 1949 Acabada la guerra civil espanyola, la pèssima situació econòmica feu endarrerir notablement l'empenta empresarial anterior. El 1940, Orpheo Sincronic, S.A., presentà un prototipus que havia estat desenvolupat abans de la guerra a iniciativa de Manuel Giró,Herreros 1998: «La autarquia de los años cuarenta» p. 39-41 però la idea no tingué continuïtat i caldria esperar 11 anys fins que l'empresa comencés a fabricar motocicletes sota la marca OSSA. Al mateix temps, els magatzems Servicio Estación de Barcelona comercialitzaren l'arcaica S.S.S. (anomenada Valsolet a partir de 1943), motocicleta de poca qualitat i amb fama d'espatllar-se sovint.
Mitjan anys 40: Sanglas i Montesa Aquesta precarietat començà a canviar aviat: entre 1942 i 1944, els germans manlleuencs Martí i Xavier SanglasHerreros 1998: «La autarquia de los años cuarenta» p. 59-63 desenvoluparen una avançada motocicleta de 350 cc i motor de quatre temps que resultà extremadament fiable i robusta. Comercialitzada el 1945, la Sanglas 350/1 inicià una nissaga de motos de gran cilindrada que arribaria fins als anys 80, en què l'empresa fou absorbida per Yamaha. Gairebé al mateix temps, Pere Permanyer decidí canviar el rumb de la seva empresa, fabricant de gasògens,Herreros 1998: «La autarquia de los años cuarenta» p. 48-53 i el 1944 s'associà amb Francesc Xavier Bultó amb la idea de produir motocicletes. Naixia així una de les marques més emblemàtiques del país, Montesa, la qual presentà el seu primer model al públic el 17 de juny de 1945: La Montesa A-45, també anomenada "cafetera" atesa la forma del seu cilindre. Actualment, Montesa és encara una marca capdavantera en el sector del trial, tot i que pertany a la japonesa Honda des de mitjan dècada de 1980.
Malgrat les noves iniciatives empresarials, però, la producció del quinquenni de 1941 a 1945 no superà les 400 unitats anuals.
Finals dels 40: Moto Guzzi, Rieju, OSSA i Derbi miniatura|Una Moto Guzzi 65 de 1953 Entre 1949 i 1950, l'antic fabricant de tricicles Alpha (que havia començat a produir motocicletes cap a mitjan anys 40) fabricà les MV Agusta sota llicència de la marca italiana. Sorgí també aleshores una de les empreses més determinants d'aquella etapa, Moto Guzzi Hispania, creada per Oscar Ravà, italià d'origen jueu fugit d'Itàlia durant la II Guerra Mundial i establert a Barcelona, des d'on el 1948 començà a fabricar sota llicència petits velomotors i motocicletes que assoliren gran èxit comercial. De la Moto Guzzi 65, per exemple, se'n vengueren més de 100.000 unitats.Herreros 1998: «1945: Cataluñas» p. 71-103
El 1949 entraren en joc dues noves marques, Clúa i Rieju, la segona de les quals ha arribat fins als nostres dies i continua essent un referent en el camp dels ciclomotors. Fou també el 1949 quan OSSA, decidida ja a introduir-se en el sector, presentà en la Fira de Mostres de Barcelona el seu nou i innovador model, la 125, que posà a la venda el 1951. Coneguda com a Fuelles, la 125 fou un èxit de vendes i aviat la demanda superà la producció, donant un fort impuls a la marca que la situà entre les millors del país fins a la seva desaparició a mitjans dels 80.
Simultàniament a OSSA havia aparegut una altra marca que ens ha pervingut fins avui: Derbi, continuadora de la fàbrica de bicicletes que havia fundat Simeó Rabasa a Mollet del Vallès el 1931. Rabasa, que proveïa els bastidors per a les Moto Guzzi 65, havia començat a fabricar el seu propi ciclomotor () el 1950, i el 1951 presentà a la mateixa Fira de Mostres de Barcelona el seu nou producte: la motocicleta Derbi ("Derivats de Bicicletes") de 250 cc, amb molts avenços tecnològics. Aquella moto encetà una etapa d'èxits que situaren aviat la marca com a líder del sector del ciclomotor (nacional i amb gran projecció europea), havent aconseguit sobreviure fins a l'actualitat, tot i que ja com a propietat de Piaggio. El març de 2013, la propietària italiana decidí tancar definitivament la fàbrica Derbi de Martorelles, acabant així finalment amb una empresa que acumulava 90 anys d'història.
Dècada de 1950: Eclosió del sector miniatura|esquerra|La primera OSSA, la 125 Fuelles de 1951 El procés d'expansió de la motocicleta com a mitjà de transport popular arreu de l'estat -iniciat a partir de la segona meitat dels 40- es consolidà durant dècada de 1950, ocasionant una ràpida expansió de la indústria motociclista catalana, a costa de la indústria ciclista i de velomotors. El 1954 entrà en joc el fabricant Ducson, empresa amb seu a Mollet i propietat dels germans Solà, emparentats amb Simeó Rabasa. Els seus ciclomotors i petites motocicletes assoliren grans cotes de qualitat. Durant aquells anys, naixien constantment noves empreses arreu del territori: Ardilla, , , , Taber, Reddis, Narcla, Evycsa, Mymsa, etc., arribant a comptabilitzar-se'n més d'un centenar. Els primers anys de dictadura franquista, caracteritzada per l'aïllament econòmic, van propiciar l'enfortiment d'aquestes empreses, ja que la moto va esdevenir l'alternativa motriu per a molta gent. La producció total de motocicletes al conjunt de l'estat espanyol, que el 1945 era de poc més de 500 unitats, superava les 5.000 el 1950 i el 1955 s'acostava a les 70.000.
Al País Valencià Al País Valencià, després d'un intent no reeixit del mecànic de Meliana Jesús Roig Martí (que produí una vintena de motocicletes amb marca RomarHerreros 1998: «1940: Levante y Murcia» p. 65-70) el primer fabricant professional fou Vicente Llorens Ferrer, creador el 1949 de la marca Villof. Simultàniament naixien nombroses iniciatives: la de Francisco Sanz Marco a València, la de Jenaro Piqueres a Alberic (1952), l'ARC dels germans Bonet a València (1954) i potser la més reeixida: la BJR dels germans Esplugues a Algemesí, iniciada com a Baesal el 1942 i que a mitjan anys 50 tingué prou èxit comercial. Molts fabricants valencians ideaven productes útils per als llauradors, com ara l'escúter d'Algemesí (amb dispositius per a feines agrícoles) i la Moan d'Antonio Carmona, amb motor submergible ideal per a travessar rius, tolls i séquies.
Entre el seguit de petits fabricants que anaven naixent (VSC, RMH, Elig...), un dels més reeixits fou l'il·licità , ciclomotor de 60 cc aparegut el 1953 que tingué molt d'èxit. L'empresa, propietat de Miquel Santonja, es passà al sector del calcer a finals dels 60. La indústria valenciana de la motocicleta s'extingí gairebé del tot a mitjan anys 70, havent-ne estat una de les darreres creacions la Minimarcelino, minimoto d'origen italià que comercialitzà la saguntina Dismave fins al 1973.
Illes Balears També a les Illes Balears l'augment d'interès per la motocicleta trobà ressò aviat: El 1949, els germans Jaume i Antoni Colomet Abraham (mecànics de motors industrials i mariners) iniciaren la fabricació de velomotors i motos . Al mateix temps, el fabricant de bicicletes Bibiloni decidí començar a produir motocicletes. Aparegueren després les marques Minaco, , fabricada a Inca (Mallorca) per Jaume Llovera Morro, i , obra del distribuïdor d'Ardilla a Mallorca Baltasar March Santandreu.Herreros 1998: «1948: Las Islas Baleares» p. 108-109
1958: Ducati Mototrans i Bultaco miniatura|Fins a mitjan anys 60, el sidecar fou usual (Foto: Bultaco 155, 1961) Arribats a 1958, cal destacar el naixement de Mototrans, empresa fundada entre Eusebi Andreu Virgili i Maquitrans amb la finalitat de fabricar sota llicència les italianes Ducati a Barcelona, tasca que desenvoluparen amb èxit fins a començaments dels 80.
Però l'esdeveniment clau d'aquell any fou sens dubte la sortida de Bultó de Montesa, per desavinences amb Permanyer, que portà al naixement gairebé immediat d'una de les marques més mítiques del sector de la motocicleta: Bultaco. Ja des del primer model que fabricà la companyia, la Tralla 101, presentada el 24 de març de 1959, Bultaco deixà clara la seva aposta per la motocicleta esportiva i la competició. Els seus èxits en aquest camp foren una constant fins al moment de la seva desaparició, a mitjan anys 80, víctima de la forta crisi del sector i de la situació socioeconòmica estatal.
Dècades de 1960 - 1980: Esplendor i declivi