Felip de Bèlgica, comte de Flandes (Laken 1837 - Brussel·les 1905). Príncep de Bèlgica i príncep de Saxònia-Coburg Gotha i duc a Saxònia. Són par li va atorgar el títol honorari de comte de Flandes i duc de Saxònia. Era un bibliòfil, tenia una de les biblioteques privades més grosses de Bèlgica i era un gran col·leccionista d'obres d'art.

Vida Nat el dia 24 de març de 1837 al Palau Reial de Laken als afores de Brussel·les, tercer fill del rei dels belgues Leopold I i de Lluïsa d'Orleans. Era net per via paterna del duc Francesc Frederic de Saxònia-Coburg Saafeld i de la princesa Augusta de Reuss i per via materna era net del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies.

El 1865 va acquérir l'edifici al barri reial de Brussel·les, al carrer Regentschapsstraat núm.2 que van eixamplar en estil neobarroc i eclèctic que d'ençà és conegut com Palau del comte de Flandes.

El 25 d'abril de 1867, després d'un frustrat intent de matrimoni amb la infanta Maria Isabel d'Espanya, es casà amb la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen a Berlín. Maria provenia d'una família de militars al servei de Prússia. Com que la jove Bèlgica veia França com el perill major, una aliança amb el poderós imperi prussià era interessant. El pare de Maria, Carles-Antoni, és un príncep liberal i il·lustrat que va servir com a equivalent del Primer Ministre de Prússia. Acull Felip com si fos un fill.

Felip era un apassionat dels afers militars. Va seguir una carrera militar activa, unint-se al Regiment de Guies de petit i va ser nomenat comandant d'un regiment de cavalleria als 22 anys. A la Guerra Francoprussiana de 1870, Philippe fins i tot va ser enviat a la frontera per no deixar passar cap tropa francesa.

El 1862, el grecs li van proposar el tron, però va refusar. El 1864 rebutja casar-se amb la princesa hereva Isabel de Bragança, i alhora a la corona del Brasil. El 1866, després de l'arrest de Alexandre Cuza pels oficials i la creació d'un nou govern, el poble i els soldats de Romania i Moldàvia van cridar d'alegria i van cridar «Visca Romania, visca el comte de Flandes!»., citat per Munteanu Abans ni tan sols de consultar-lo, la nova coalició governant del Principats reunits de Romania, Moldàvia i Valàquia el van elegir com a nou monarca. Un cop més va rebutjar l'oferta. Ja patia d'una sordesa precoç a poc a poc es va aïllar de vida mondana amb la seva família i els seus llibres.

Després de la mort de l'únic fill mascle del rei Leopold II de Bèlgica, germà de Felip, Felip esdevingué l'hereu al tron belga, però morí l'any 1905, quatre anys abans que el seu germà Leopold i en conseqüència fou el seu fill Albert qui heretà el tron de Bèlgica.

Jugà un rol polític molt menor en un període monopolitzat per la figura del rei Leopold II de Bèlgica i pels seus somnis colonials. Felip morí el 17 de novembre de 1905 al Palau Reial de Brussel·les.

Descendència La parella s'establí a Brussel·les i tingueren cinc fills: Balduí, (1869-1891).

Enriqueta, (1870-1948). Es casà amb el príncep Manuel d'Orleans, duc de Vendôme.

Josepa (1870-1871)

Josepa, (1872-1958). Es casà amb el príncep Carles Antoni de Hohenzollern.

El rei Albert I de Bèlgica (1875-1934) 1934. Es casà amb la duquessa Elisabet de Baviera.

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Prínceps de Bèlgica. Categoria:Casa de Saxònia-Coburg-Gotha Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Morts a Brussel·les Categoria:Brussel·lesos Categoria:Gran Cordó de l'orde de Lepopold Categoria:Cavallers de l'Orde de l'Elefant