La recerca suprimida a la Unió Soviètica es refereix als camps científics que van ser prohibits a la Unió Soviètica, habitualment per motius ideològics. Les ciències i les humanitats van ser posades sota un estricte escrutini ideològic a la Unió Soviètica. Tota recerca havia de trobar-se sota la filosofia del materialisme dialèctic. Totes les ciències humanístiques i socials van ser a més examinades perquè acordessin estrictament amb el materialisme històric. Aquestes proves van ser justificades per servir com a cobertura per a la supressió política, per atemorir els científics que treballaven en recerques etiquetades com a "idealístiques" o "burgeses".Loren R. Graham (2004) Science in Russia and the Soviet Union. A Short History. Series: Cambridge Studies in the History of Science. Cambridge University Press.
En diversos casos les conseqüències de les influències van ser dramàtiques. La supressió de la recerca començà sota Ióssif Stalin i continuà després del seu règim.Loren R. Graham, Science and philosophy in the Soviet Union. New York, 1972, http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=8979265
Política Certs camps científics van ser suprimits a la Unió Soviètica principalment després d'haver estat etiquetats com a ideològicament incorrectes.Mark Walker (2002) Science and Ideology. A Comparative History. Series: Routledge Studies in the History of Science, Technology and Medicine. Routledge.
En diversos moments de la història soviètica diverses àrees de recerca van ser declarades com a pseudociències burgeses sobre bases ideològiques, sent el cas més notable l'estudi de la genètica i de la cibernètica. La seva prohibició va ser un llast per a la ciència i l'economia soviètica. Els científics soviètics mai no van guanyar un premi Nobel de Medicina o un premi Turing (en comparació, van rebre 7 Nobels de Física). Aquest és un dels motius pels quals la Unió Soviètica ha quedar històricament endarrerida en els camps dels ordinadors, la microelectrònica i la biotecnologia.
La recerca que no estava prohibida sovint es trobava subjecte a la pressió política per conformar certes escoles de ciència com a "progressives".
A més, la investigació estava subjecta a la censura. Així doncs, els científics i investigadors no podien accedir a les publicacions i a la recerca dels científics occidentals, o als considerats políticament incorrectes; i l'accés a molts altres treballs estava restringit. La seva pròpia recerca sovint era censurada, es prohibí a diversos científics que publiquessin, i molts van patir greus retards o van haver d'acceptar que els seus treballs fossin publicats en publicacions tancades, a les quals l'accés estava significativament restringit.
El Llibre Negre de la ciència soviètica
Biologia A mitjans de 1930 l'agrònom Trofim Lissenko començà una campanya contra la genètica,Hudson, P. S., and R. H. Richens. The New Genetics in the Soviet Union. Cambridge, U.K.: English School of Agriculture, 1946. rebent el suport de Stalin. Entre 1934 i 1940 molts genetistes van ser executats (incloent-hi a Agol, a Levit i a Nadson) o enviats a camps de treball (com succeí al genetista soviètic més conegut, Nikolai Vavílov, qui morí a la presó el 1943). La genètica va ser anomenada la "meuca del capitalisme" (продажная девка капитализма) i estigmatitzada com una ciència feixista, insinuant la seva proximitat amb l'eugenèsia, popular a l'Alemanya Nazi. Si la connexió de la genètica no fos prou, la genètica mendeliana enutjà a Stalin en particular car el seu fundador, Gregor Mendel, era prevere, un fet que era una bufetada a la cara de l'ateisme i l'antiteisme oficial soviètic
Malgrat això, alguns genetistes van sobreviure i continuaren treballant en la genètica, tot i el perill.
El 1948 la genètica va ser oficialment declarada com a "pseudociència burgesa"; tots els genetistes van ser acomiadats del seu treballs (alguns dels quals van ser detinguts), i tota la recerca va ser abandonada. El tabú sobre la genètica continuà fins i tot després de la mort de Stalin. No va ser fins a mitjans dels anys 60 quan es tornà a animar aquest camp d'investigació.
La teoria d'Ivan Pàvlov sobre la funció nerviosa superior va emprar-se per denunciar la influència occidental en psicologia. El 1950, el govern soviètic organitzà la Sessió Científica Conjunta de l'Acadèmia Soviètica de Ciències i de l'Acadèmia Soviètica de les Ciències Mèdiques, l'anomenada "Sessió Pavloviana". Diversos fisiòlegs preeminents soviètics (L.A. Orbeli, P.K. Anokhin, A.D. Speransky, I.S. Beritashvily) van ser atacats per desviar-se dels ensenyaments de Pàvlov. Com a conseqüència de la sessió pavloviana, els fisiòlegs soviètics van ser obligats a acceptar una ideologia dogmàtica; la qualitat de la recerca fisiològica quedà deteriorada i la fisiologia soviètica va excloure's a si mateixa de la comunitat científica internacional.Windholz G (1997) 1950 Joint Scientific Session: Pavlovians as the accusers and the accused. J Hist Behav Sci 33: 61-81.
Química El 1951 es realitzà una temptativa per reformar la química orgànica segons l'esperit del lissenkoisme. El culpable va ser la teoria de les ressonàncies estructurals per Linus Pauling, declarada "idealística" (des que parla sobre la "ressonància" d'estructures moleculars no-existents). La víctima planejada va ser el Departament de Química de la Universitat Estatal de Moscou, que realitzà dita recerca. El juny de 1951 se celebrà la Conferència de la Unió sobre l'Estat de la Teoria de la Composició Química a la Química Orgànica, on la teoria de la ressonància va ser declarada com pseudociència burgesa, enviant-se l'informe corresponent a Stalin.
Cibernètica La cibernètica també va ser etiquetada com una pseudociència burgesa "equiparant processos mecànics de la naturalesa, la societat i a sistemes tècnics, i estant en contra de la dialèctica materialística i de la fisiologia científica moderna desenvolupada per Ivan Pàvlov". Una descripció encara més radical va ser "la meuca mercantil de l'imperialisme global". Igual que succeïa amb la genètica, el tabú continuà bastants anys després de la mort de Stalin, però finalment serví com a punt de trobada per la desestanilització de la ciència soviètica. El significat simbòlic de la cibernètica a la reforma de la ciència soviètica després de Stalin, així com la seva posició com a etiquetada per la recerca interdisciplinària, les consideracions per la popularitat del subjecte a la Unió Soviètica declinà com un camp distintiu de recerca a l'Oest. En suprimir la cibernètica, Stalin va ser responsable pel seu dramàtic creixement després de la seva mort.
Història La historiografia (la manera com era i s'escrivia la història pels estudiosos soviètics) va ser significativament influenciada pel control estricte de les autoritats, animada per la propaganda de la ideologia comunista i el poder soviètic.
Des de finals de la dècada de 1930, la historiografia soviètica amenaçà la línia del partit i la realitat era una i la mateixa.Taisia Osipova, Peasant rebellions: Origin, Scope, Design and Consequences, in Vladimir N. Brovkin (ed.), The Bolsheviks in Russian Society: The Revolution and the Civil Wars, Yale University Press, 1997, . Google Print, p.154-176 Així, si era una ciència, era una ciència en servei d'una agenda específica política i ideològica, emprant habitualment el revisionisme històric.Roger D. Markwick, Donald J. Raleigh, Rewriting History in Soviet Russia: The Politics of Revisionist Historiography, Palgrave Macmillan, 2001, , Google Print, p.4-5 Durant els anys 30 van tancar-se els arxius històrics i la recerca original va quedar seriosament restringida. Els historiadors havien d'amanir els seus treballs amb referències –apropiades o no- a Stalin i a d'altres "clàssics Marxistes-Leninistes", i passar el judici –com era prescrit pel Partit- sobre les figures històriques russes.John L. H. Keep: A History of the Soviet Union 1945-1991: Last of the Empires, pages 30–31
Molts treballs d'historiadors occidentals van ser censurats, moltes àrees de la història també van ser prohibides per a la recerca car, oficialment, mai no havien tingut lloc. Les traduccions de la historiografia estrangera sovint es realitzaven de forma truncada, així com molt censurades i amb nombroses notes a peu de pàgina correctives. Per exemple, a la traducció de la "Història de la Segona Guerra Mundial" de Basil Liddell Hart, de 1976, les purgues d'oficials de l'Exèrcit Roig durant la preguerra, els protocols secrets del Pacte Ribbentrop-Molotov, molts detalls de la Guerra d'Hivern, l'ocupació dels Estats Bàltics, l'ocupació soviètica de Bessaràbia i Bucovina septentrional, l'ajuda Aliada a la Unió Soviètica durant la guerra, molts esforços aliats, els errors i fracassos de lideratge soviètics, les crítiques vers la Unió Soviètica i contingut divers més va ser censurat.Lewis, B. E. (1977). Soviet Taboo. Review of Vtoraya Mirovaya Voina, History of the Second World War by B. Liddel Gart (Russian translation). Soviet Studies 29 (4), 603-606.
Lingüística A inicis del mandat de Stalin, la figura dominant a la lingüística soviètica era Nikolai Iakovlevitx Marr, qui afirmava que el llenguatge és una construcció de classe i que l'estructura del llenguatge està determinada per l'estructura econòmica de la societat. Stalin, qui havia escrit prèviament havia escrit sobre el llenguatge com a Comissari del Poble per a les Nacionalitats, llegí una carta d'Arnold Txikobava criticant la teoria. "Va convocar a Txikobava a un sopar que s'estengué de les 9 de la nit a les 7 del matí prenent notes diligentmentMontefiore. p.638, Phoenix, Reprinted paperback. Així va esgarrapar suficient de les qüestions subjacents per oposar-se coherentment a aquest formalisme marxista simplista, acabant amb el domini ideològic de Marr sobre la lingüística soviètica. El treball principal de Stalin en aquest camp va ser un petit assaig, "Marxisme i Qüestions Lingüístiques"Joseph V. Stalin (1950-06-20). "Concerning Marxism in Linguistics", Pravda. Available online as Marxism and Problems of Linguistics including other articles and letters also published in Pravda soon after February 8 and July 4, 1950. Tot i que no hi va haver grans contribucions teòriques o idees noves, tampoc van haver errors aparents en l'enteniment de la lingüística per part de Stalin; la seva influència defensable donà seguretat a la lingüística soviètica de la mena d'ideologia que dominà la genètica.
Pedologia Pedology va ser un popular camp de recerca sobre la base de nombrosos orfanats creats després de la Guerra Civil Russa. La pedologia soviètica era una combinació de la pedagogia i psicologia del desenvolupament humà, que descansaven molt sobre diversos tests. Va ser oficialment prohibida el 1936 després d'un decret especial del Comitè Central VKP(b) Sobre les Perversions Pedològiques al Sistema Narkompros del 4 de juliol de 1936.
Filosofia La recerca filosòfica a la Unió Soviètica va quedar oficialment confinada al pensament marxista-leninista, que era la base teòrica de la veritat filosòfica última i objectiva. Durant les dècades de 1920 i 1930 d'altres tendències de pensament rus van patir la repressió (molts filòsofs van haver d'emigrar, mentre que d'altres van ser expulsats). Stalin publicà un decret el 1931 identificant el materialisme dialèctic amb el marxisme-leninisme, convertint-lo en la filosofia oficial que havia d'enfortir-se als països comunistes i, mitjançant el Comintern, en la majoria dels partits comunistes.