miniatura|Vista de Rila a Kostenec miniatura|Els Set Llacs de Rila miniatura|Fonts del Marica miniatura|Ruta que porta al monestir de Rila Rila (en búlgar: Рила) és un massís muntanyenc del sud de Bulgària que constitueix una part del conjunt Rila-Rhodopes. El cim culminant és el Mussala (Мусала) de 2.925 m d'altitud, que també és el punt culminant de la península balcànica. Hi neixen els rius Iskăr (Искър), Maritsa (Марица) i Mesta (Места).
El nom de Rila és probablement d'origen traci. Els primers noms coneguts d'aquest massís és DonucaTit Livi, Histoire Romaine, XL, 58, 1 . en llatí i DunaxEstrabó, Géographie, livre IV, chapitre 12 en grec, i Dinace en una inscripció de Tràcia.Cf. Ivan Duridanov, The Language of the Thracians, IV. The Thracian onomastics, A. Geographical names (A - N) .
Geografia i geologia L'altitud mitjana del Rila és de 1.487 m i té una superfície total de 2.629 km². La major part dels seus cims elevats (entre 2.500 i 2.700 m) presenten un aspecte alpí.
El Rila està sobretot format per granit i gneis. La seva formació s'inicià al Paleozoic, les formes actuals són el resultat de les glaciacions del Plistocè. Hi ha uns 190 llacs glacials.
Característiques morfològiques El Rila és un bloc elevat envoltat de falles (horst), en forma de cúpula, inclòs dins el massís de Macedònia i de Tràcia. El límit de la neu perpètua se situa a 2.100 m.
Límits i subdivisions La immensa cúpula del Rila s'eleva per sobre de les valls que l'envolten. El coll de Borovec ({1305 m) comunica el cim Mussala i les muntanyes de Šipočan (рид Шипочан, de Šipočane, poble a l'est de Samokov) i de Šumnatica (рид Шумнатица), que són part del massís de la Sredna gora dins la part dita « d'Ihtiman » (Ihtimanska Sredna gora, Ихтиманска Средна гора). El coll de Jundola (Юндола, 1375m, rep el nom d'un poble a l'oest de Velingrad) i el coll d'Avramovo (Avramova sedlovina, Аврамова седловина, 1295 m, al sud-oest de Jundola) comunica el Rila i els Rhodopes, mentre que el coll de Predel 1140 m} comunica Pirin i el coll de Klisura (Klisurska sedlovina, Клисурска седловина, 1025 m, amb Verila.
El Rila es divideix en quatre parts: Rila oriental: la part oriental del massís també dita de Musala (Musalenski djal, Мусаленски дял) és la més elevada. S'hi troba l'estació d'esquí de Borovec. Rila central: també dit «massís de Skakavec» té llacs glacials i el monestir de Rila). Rila del nord-oest: ocupa un 25% del territori del massís. S'hi troben els Set llacs de Rila. Rila del sud-oest: ocupa un 30% de la superfície total del massís, amb excepció de la seva part més al nord no presenta l'aspecte alpí de la resta del massís.
Clima El Rila presenta un clima muntanyós típic. Al Musala la precipitació mitjana és de 2.000 litres, dels quals un 80% en forma de neu. Les temperatures mínimes arriben -31,2 °C i la temperatura mitjana de febrer és de -11,6 °C. La temperatura màxima absoluta és de 18,7 °C. No és rar que hi hagi glaçades fins finals de juny. L'estació de creixement vegetal dura de 3 a 6 mesos.
miniatura|Mapa de Rila (en búlgar)
Cims del Rila miniatura|Relleu del Rila
Cim Altitud (m) Musala/Мусала 2925 Malka Musala/Малка Мусала (Petit Musala) 2902 Ireček/Иречек 2852 Bezimenen/Безименен (sense nom) 2790 Aleko/Алеко 2713 Deno/Дено 2790 Studenija čal/Студения чал « Pic fred » 2785 Dodov vrǎh/Додов връх 2661 Goljam Kalin/Голям Калин 2668 Malǎk Kalin/Малък Калин 2664 Goljam Polič/Голям Полич 2615 Ovčarec/Овчарец 2768 Goljam Kupen/Голям Купен 2731 Maljovica/Мальовица 2729 Popova kapa/Попова капа 2704 Malka Maljovica/Малка Мальовица 2698 Lopuški vrǎh/Лопушки връх 2698 Lovnica/Ловница 2695 Kanarata/Канарата 2691 Orlovec/Орловец (« niu d'àguila ») 2685 Pǎstri slap/Пъстри слап (Aladža slap/Аладжа слап) 2684 Zlija zǎb/Злия зъб (« dent dolenta ») 2678 Vazov vrǎh/Вазов връх (Damga/Дамга)] (rebatejat en honor de l'escriptor Ivan Vazov) 2669 Eleni vrǎh/Елени връх 2654 Angelov vrǎh/Ангелов връх 2643 Ravni vrǎh/Равни връх (Равни чал) 2637 Belmeken/Белмекен (Kolarov/Коларов) 2627 Kamilata/Камилата 2621 Goljam Meči vrǎh/Голям Мечи връх 2618 Dvuglav/Двуглав (« cim de dos caps ») 2605 Goljam Mermer/Голям Мермер (Мраморец) 2598 Dodov (Drušleviški) vrǎh/Додов (Друшлевишки) връх 2597 Kozi vrǎh/Кози връх 2587 Iglata/Иглата (« l'agulla ») 2575 Goljam Mečit/Голям Мечит 2568 Ušite/Ушите (« les orelles ») 2560 Ptiči vrǎh/Птичи връх (Ašiklar/Ашиклар) (« cim dels ocells ») 2536 Malǎk Mečit/Малък Мечит 2535 Jančov vrǎh/Янчов връх 2481 Malǎk Meči vrǎh/Малък Мечи връх 2474 Stražnik/Стражник (Kurdžilǎk/Курджилък) 2469 Budadžki kamǎk/Будачки камък 2447 Kukov vrǎh/Куков връх 2411 Carev vrǎh/Царев връх 2376 Markov kamǎk/Марков камък (Gorna Kadiica, Горна Кадиица) 2342 Malka Popova kapa/Малка Попова капа 2180 Treštenik/Трещеник 2020 Malǎk Lopuški vrǎh/Малък Лопушки връх ? Malǎk Mermer/Малък Мермер ?
Població Les ciutats de Belica, Belovo, Blagòevgrad, Velingrad, Dolna banja, Dupnica, Kostenec, Kočerinovo, Razlog, Rila, Samokov, Sapareva banja, Jakoruda, i les poblacions de Barakovo, Stob, Porominovo i d'altres es troben al peu del massís.
Turisme miniatura|Musala El turisme s'inicià a Rila a la dècada de 1920. Hi ha moltes possibilitat de fer escalada La major part del massís forma un Parc Nacional. Hi passa el sender de gran recorregut europeu E4 que va d'Espanya a Xipre i el E8 que va d'Irlanda a Turquia.
Referències
Enllaços externs
Chalets et refuges dans le Rila
Categoria:Serralades de Bulgària Categoria:Serralades d'Europa Categoria:Província de Sofia