miniatura|Casa on es va signar el Tractat de San Stefano, de la família Simeonoglou Yeşilköy (AFI [jeˈʃilcøj]), abans coneguda com a San Stefano o Santo Stefano (, Ayos Stefanos; ; ) és un barri del districte de Bakırköy a Istanbul, Turquia. Està situat al llarg del Mar de Màrmara, aproximadament 11 quilòmetres cap a l'oest del centre històric d'Istanbul.
Història El seu nom antic dedicat a Sant Esteve (San Stefano) deriva d'una llegenda: en temps romans d'Orient, el vaixell que transportava els ossos del sant des de Constantinoble fins a Roma fou forçat a aturar-se aquí a causa d'una tempesta. Els ossos es van depositar a una església fins que el mar es va calmar, i això donava el nom a l'església i al lloc.Turga (2004)
miniatura|La Marina de Yeşilköy El 1203, la platja d'Agios Stefanos fou el lloc de desembarcament de l'exèrcit llatí de la Quarta Croada, que Conqueriria Constantinople el següent any.
Al , el poble sencer era sota control de la poderosa família armènia Dadyan, que el tenia com a regal del soldà després que es neguessin a emigrar a l'estranger.
Durant la Guerra de Crimea, les forces franceses es col·locaren aquí, i van construir un dels tres fars històrics d'Istanbul encara en ús. Yeşilköy és també on s'aturaren les forces russes al final de la guerra de 1877-1878 i el lloc on es va signar el Tractat de San Stefano entre Imperi Otomà i l'Rus. El 1909, la decisió d'enviar a Abdul Hamid II a l'exili a Tessalònica fou adoptada pels membres del Comitè Unió i Progrés reunits a Yeşilköy.
El 1912, durant les Guerres Balcàniques, milers de soldats que van caure malalts a causa del còlera foren portats aquí, i uns 3.000 d'ells van morir i són enterrats prop de l'estació de tren.
En el i començament del , Yeşilköy era un lloc d'estiueig i de cacera a la costa, preferit per la classe alta d'Istanbul, i que tenia una població mixta de turcs, grecs (ara gairebé tots emigrats), armenis (alguns encara viuen allà) i llevantins (catòlics, sobretot italians, que ara gairebé han emigrat completament). Com a llegat del caràcter cosmopolita del districte, encara existeixen a l'àrea una missió italiana, una església catòlica italiana i un cementiri, esglésies armènies i esglésies gregues. Totes les esglésies estan dedicades a Sant Esteve
El poble va agafar el seu nom actual (Yeşilköy: "Poble verd" en turc) el 1926, a causa de la legislació que imposava el donar un nom turc a cada comunitat. El nom li fou donat per l'escriptor Halit Ziya Uşaklıgil, que vivia aquí.
Yeşilköy avui miniatura|Edifici de les Línies Aèries Turques Yeşilköy - la població del qual és principalment benestant - reté alguns exemples notables de cases d'Art Nouveau de fusta construïdes entre el final del i el començament del . Té un passeig marítim i platges amb sorra.
L'antic Aeroport Internacional Atatürk d'Istanbul, també conegut com l'Aeroport de Yeşilköy, està situat en aquest districte. La primera base d'aviació militar es va establir a Yeşilköy en 1909-1911.
Yeşilköy tenia una estació de la línia de ferrocarril suburbana (Banliyö treni) Sirkeci-Halkalı, que des del març de 2019 està integrada dins de la línia del Marmaray, el ferrocarril de rodalies que connecta la riba europea i la riba asiàtica d'Istanbul per sota del Bósfor. La primera estació es va construir el 1871 i va contribuir a l'eclosió del barri com a lloc d'estiueig.
Yeşilköy limita amb els barris de Yeşilyurt al nord-est i Florya al sud-oest.
Imatges de Yeşilköy
Notes
Fonts
Categoria:Bakırköy Categoria:Barris d'Istanbul Categoria:Ports marítims