Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos (Lima, Virregnat del Perú, 16 de maig de 1809 - Madrid, Espanya, 1 de novembre de 1906) fou un militar i escriptor espanyol. El seu fill Lucas Rafael de la Pezuela y Ceballos y Ortiz de Urbina (1842 - 1916) fou oficial de cavalleria, era el segon fill de Juan Manuel, i heretà el títol de comte de Cheste, a més del marquesat de la Pezuela. Lucas fou senador, cavaller novici de l'Orde de Calatrava i gentilhome de cambra.
Família Va néixer a Lima, sent virrei del Perú el seu pare Joaquin de la Pezuela, primer marquès de Viluma. Als vuit anys vingué a Espanya, i s'educà en el col·legi de San Mateo de Madrid, on n'eren professors Lista i Hermosilla; al retornar a la península fou raciat amb el grau de capità honorari de cavalleria d'arquers del Perú, i continuà la carrera militar obeint pressions familiars, ja que les seves aficions el portaven als treballs literaris. El seu fill Lucas Rafael de la Pezuela y Ceballos y Ortiz de Urbina (1842 - 1916) fou oficial de cavalleria, era el segon fill de Juan Manuel, i heretà el títol de comte de Cheste, a més del marquesat de la Pezuela. Lucas fou senador, cavaller novici de l'Orde de Calatrava i gentilhome de cambra.
Vida militar miniatura|Juan de la Pezuela (Decoració ceràmica al claustre de la Capitania General de Barcelona) En morir Ferran VII, el 1833, ja era capità efectiu; durant la primera guerra civil es distingí notablement a Lidón, Montejurra, en les muntanyes de San Adrián i en les planures de Cheste. El 1848 fou nomenat capità general de Madrid, després de lluitar contra la revolta que costà la vida al general León. El 1849 i 1853 aconseguí els comandaments de Cuba i Puerto Rico, i el 1867 passà de comandant de la Guàrdia reial a capità general de Catalunya, on reprimí amb gran prudència la revolta del Priorat, fets pels quals fou ascendit el 10 d'octubre del mateix any a capità general. Els seus mèrits militars el feren mereixedor al títol de marquès de la Pezuela (1852) i comte de Cheste el 1864), i a la possessió de les més valuoses recompenses, entre elles la Creu Llorejada de Sant Ferran assolida el 1837.
Vida política En política sempre milità en partits conservadors; fou elegit diputat el 1843, i més tard, abans i després de la revolució de 1868, senador, desenvolupant el 1846 la cartera de Marina, Comerç i Ultramar; al morir era senador per dret propi, mereixent els seus serveis polítics i militars ser recompensats amb el Toisó d'Or i la grandesa d'Espanya de primera classe.
Vida literària El 1832 començà la seva carrera literària presentant en un certamen de l'Acadèmia Espanyola el seu poema El cerco de Zamora, i l'any següent es posà en escena la seva comèdia Las gracias de la vejez; va compondre un gran nombre de poesies, però la seva obra més important són les traduccions que va fer de La Jerusalén libertada, de Tasso; de La Divina Comedia, del Dante; de l'Orlando Furioso d'Ariosto, d'Os Lusíadas de Camoens. miniatura|180px|Retrat de Juan de la Pezuela. L'Acadèmia Espanyola li obri les portes el 1845 i l'anomenà director el 1875, càrrec en el qual en fou sempre reelegit fins a la seva mort. Estant a Puerto Rico el 1850 fundà l'Acadèmia Reial de Bones Lletres de San Juan de Puerto Rico. Tomás Bretón de los Herreros el retratà en el poeta de Marcela. Parlant del marquès de Cheste diu el sacerdot Blanco:
Els crítics més durs i tossuts apel·len al comte de Cheste el Danticida, al·ludint a la seva traducció de La Divina Comèdia del Dante.
Durant el seu comandament a Catalunya es feu famosa una proclama que donà a la llum el 1868 per desautoritzar la revolta dels generals Prim, Serrano i Topete, i al que la feu acompanyar d'una traducció catalana, que encarregà a Soler, fixant-la en els bàndols propis de l'autoritat, impresa a dues columnes.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 341-42
Categoria:Capitans generals de Catalunya Categoria:Dramaturgs en castellà Categoria:Governadors de Puerto Rico Categoria:Lima Categoria:Militars peruans Categoria:Orde de Calatrava Categoria:Traductors de la Divina Comèdia al castellà Categoria:Morts a Madrid Categoria:Dramaturgs americans Categoria:Traductors peruans Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Grans oficials de la Legió d'Honor Categoria:Cavallers de l'orde de Calatrava Categoria:Dramaturgs del segle XIX Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Poetes del segle XX Categoria:Dramaturgs del segle XX Categoria:Escriptors peruans del segle XX Categoria:Escriptors de Lima Categoria:Poetes peruans en castellà Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX