El rascló de Guam (Hypotaenidia owstoni) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habitava boscos i praderies de l'illa de Guam. Endèmic d'aquesta illa, és una de les poques espècies d'ocells endèmics que queden a l'illa. L'espècie es va extingir en estat salvatge a principis dels anys vuitanta quan els biòlegs van capturar la població salvatge restant per establir un programa de cria. Des de llavors, s'ha introduït amb èxit a les illes properes de Rota i Cocos. El 2019, es va convertir en la segona espècie d'ocell reclassificada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura de l'estatus d'Extingida en estat salvatge a En perill crític d'extinció.
El plomatge adult de mascles i femelles és principalment marró amb plomatge blanc i negre barrat a la part inferior. El cap és marró amb una franja grisa que passa per sobre de l'ull i el bec gris de longitud mitjana. Les potes són fortes amb dits llargs que els ajuden a caminar sobre terreny pantanós. Les vocalitzacions més comunes són notes curtes com "kip", però també xiscles durant la temporada de cria.
El nombre del rascló de Guam va disminuir dràsticament a causa de la depredació de l'espècie de serps arborícoles invasores Boiga irregularis. L'espècie és criada en captivitat per la Divisió de Recursos Aquàtics i de Vida Silvestre de Guam i en alguns zoològics dels Estats Units continentals. Des del 1995, s'ha introduït més de 100 rasclons a l'illa de Rota, a la Mancomunitat de les Illes Mariannes del Nord, en un intent d'establir una colònia de cria salvatge. El 2010, es van alliberar 16 ocells a l'illa Cocos, i se'n van introduir 12 més el 2012.
Descripció Els rascló de Guam és una espècie de rascló de mida mitjana, que creix fins a uns 28 cm de longitud total. Els adults pesen entre 200 i 350 grams. Tenen el cos allargat, amb les ales petites i les potes de longitud mitjana. Aquesta espècie té els músculs de les ales poc desenvolupats i es consideren no voladors, tot i que poden volar entre 1 i 3 metres alhora. Els forts músculs de les potes els converteixen en corredors ràpids.
Els rascló de Guam adult és monomorf, és a dir, que els mascles i les femelles tenen el mateix plomatge i les mateixes característiques. Són principalment marrons, amb el bec gris i les potes de color marró clar. El cap i l'esquena són marrons. Té una franja ocular i una gola grises, el pit fosc i negrós amb franges blanques, i les potes i el bec són marrons foscos.
Les femelles són lleugerament més petites que els mascles. L'esperança de vida mitjana de les femelles és de 5,7 anys. Per als mascles, és de 9,5 anys.
Distribució i hàbitat Històricament, el rascló només es trobava a Guam. L'illa cobreix uns 59.000 hectàrees. Segons un estudi del 2013, al voltant del 53% de l'illa està coberta de bosc. Els rasclons es van distribuir àmpliament per la majoria dels hàbitats de l'illa, incloent-hi boscos mixtos, sabanes, praderies, matolls de falgueres i zones agrícoles. Es va observar que els individus observats per la Divisió de Recursos Aquàtics i de Vida Silvestre de Guam preferien els hàbitats limítrofes que proporcionaven una bona cobertura.
Avui dia, el rascló encara es troba a Guam, tot i que en captivitat, amb poblacions salvatges introduïdes a les illes Rota i Cocos. Des del 1985, els rasclons només han viscut en captivitat a Guam, en instal·lacions del Departament d'Agricultura de Guam.
Moviment / Àrea de distribució Des del 1985, els rasclons només han viscut en captivitat a Guam, en instal·lacions del Departament d'Agricultura de Guam. Actualment consta de 3 poblacions: 1 en captivitat, 1 població experimental a l'illa de Rota i una població a l'illa de Cocos establerta mitjançant un Acord de Port Segur. A partir del 2019, el Departament d'Agricultura de Guam, Divisió d'Aquàtica i Vida Silvestre (DAWR), mantenia 116 ocells en captivitat. La població de Cocos es va estimar en 24 ocells el 2018 i la població es reprodueix activament. Dels 16 ocells capturats el 2019, 10 no estaven anellats. La població sembla estable, però no creix, ja que les estimacions del 2015 eren de 28-30 ocells. A Rota, es van estimar 200 ocells basant-se en estudis de seguiment realitzats el 2019, cosa que representa un augment respecte a les estimacions anteriors, que oscil·laven entre 110 ocells el 2016 i el 2018 i 148 el 2015.
Ecologia i comportament Els rascló de Guam és una espècie reservada i de ràpids desplaçaments. Tot i que són capaços de fer breus enlairades, poques vegades volen. Es trobaven amb més freqüència en sabanes i boscos mixtos matollars que en extensions uniformes de bosc madur. Normalment, es trobaven en vegetació densa, però també es van observar banyant-se o alimentant-se al llarg de les carreteres o en els llindars dels boscos. El crit és un xiulet fort i penetrant o una sèrie de xiulets, generalment fets per dos o més ocells en resposta a un soroll fort, el crit d'un altre rascló o altres pertorbacions. Tot i que els individus respondran gairebé invariablement al crit d'un altre rascló, l'espècie generalment és silenciosa.
Reproducció Totes les observacions de cria per part d'individus salvatges durant l'última dècada s'han associat amb hàbitats limítrofs o vegetació secundària a Rota i Guam. La mida del territori era d'entre 1 i 2 hectàrees a Rota després de l'alliberament inicial. El rascló de Guam arriba a la maduresa sexual als cinc mesos d'edat aproximadament. Es reprodueix durant tot l'any, amb un període màxim durant les pluges, de juliol a novembre. El mascle i la femella construeixen junts un niu a terra poc profund de fulles i herba sobre terreny sec i herba densa i la posta és de 2 a 4 ous. Arriben a la maduresa als sis mesos d'edat i se sap que en captivitat poden produir fins a 10 postes per any. El període d'incubació dura de 19 a 21 dies. Les cries són precoces i abandonen el niu per buscar aliment amb els pares en les 24 hores posteriors a descloure.
Els hàbits de nidificació els fan molt susceptibles als depredadors, com el varà de les Marianes autòcton o els invasors senglar, gat feral, gos, varà de manglar, la serp arborícola Boiga irregularis, la rata negra i la rata comuna.
Dieta i alimentació El rascló de Guam és una espècie omnívora que s'alimenta a les vores dels camps i les carreteres, mai gaire lluny de la cobertura vegetal.
El rascló de Guam és omnívor i se sap que consumeix gastròpodes, insectes, geckos, llavors i matèria vegetal. Una gran part de la dieta consisteix en caragols africans gegants com el de Ghana (Achatina achatina), que van ser introduïts a Guam al voltant de 1945 i es van convertir en una font d'aliment fàcil per als ocells. S'ha trobat trossos de closca de caragol i corall a l'estómac i al contingut dels pedrers cosa que suggereix l'ús com a sorra.
S'ha observat buscant aliment i caçant. Quan busquen aliment, picotegen menjar del terra i mengen llavors i flors de les herbes. També s'ha observat caçant insectes, en particular papallones.
Paràsits L'espècie allotjava un poll únic, Rallicola guami, que sembla haver estat víctima d'una extinció induïda per la conservació, ja que el rascló de Guam portats en captivitat eren desparasitats per ajudar a la supervivència; es considera molt probablement extingit.
Amenaces esquerra|miniatura|200x200px|Una serp arborícola Boiga irregularis en una tanca de filferro espinós. La serp arborícola Boiga irregularisés una de les principals amenaces a la supervivència del rascló de Guam i la introducció de la serp ha estat catastròfica per a la biodiversitat de Guam. La serp probablement va ser introduïda passivament a l'illa com a polissó en un vaixell de càrrega militar després de la Segona Guerra Mundial. Un cop introduïdes a Guam, les serps prosperaven amb una abundància de preses i mancança de depredadors naturals la qual cosa els ha permès créixer a mides més grosses que les normals d'1 a 2 metres de longitud. La major grandària de la que hi ha constància d'aquesta espècie trobada a Guam és de tres metres.
Aquestes serps arborícoles són oportunistes pel que fa a la pròpia alimentació i s'han vist a Guam consumint sargantanes, ocells, ous, insectes, petits mamífers i deixalles humanes. La serp és nocturna, arborícola i experta en depredar ocells que descansen o nien i les cries.Pianka, Eric R.; King, Dennis; King, Ruth Allen. (2004). Varanoid Lizards of the World. Indiana University Press, 588 pàgines
Amb el temps, la serp ha anat delmant l'altra avifauna nativa dels boscos de Guam. Amb menys preses trobades als arbres, aprofita els nius del rascló de Guam, que es troben al sòl del bosc. És poc probable que les serps poguessin depredar els rasclons adults més grossos, si no que s'alimenten dels ous i els pollets.
Els ungulats invasors, inclosos els senglars (Sus scrofa) i els cérvols de les Filipines (Cervus mariannus), destrueixen els boscos nadius i, en conseqüència, l'hàbitat del rascló de Guam. El comportament d'aquests invasors contribueix al declivi dels boscos de Guam trepitjant la vegetació i buscant menjar. A més d'això, els senglars que s'enreden i els cérvols que aprimen la capçada del bosc contribueixen a la disrupció de l'ecosistema. Aquests factors combinats han contribuït a alterar les propietats del sòl, l'ecologia forestal i la disminució de la cobertura vegetal.
Els gats ferals també han demostrat ser un obstacle important per a la reintroducció amb èxit de l'espècie a Guam. Després de la reintroducció l'any 2006 del rascló de Guam a la base de la força aèria d'Andersen, els gats ferals van matar tots els ocells introduïts en vuit setmanes.
Conservació Declivi L'espècie va ser abundant en el seu moment, amb una població estimada d'entre 60.000 i 80.000 exemplars a finals dels anys seixanta i principis dels setanta. Als anys 70 i 80, els ocells de Guam desapareixien més ràpidament del que els conservacionistes podien reaccionar, però era difícil demostrar els declivis; una estudiant de biologia de postgrau en aquell moment, Julie Savage, fins i tot va ser criticada en una conferència per dir que les serps arborícoles n'eren la causa. Però tenia raó, i va resultar ser un dels pitjors casos de delmació per una espècie introduïda. Per intentar salvar els ocells restants, com el rascló de Guam i l'alció de Guam (Todiramphus cinnamominus), els conservacionistes els van col·locar en recintes especials per protegir-los de les serps. Aquests ocells ara es reprodueixen en captivitat, però encara estan extingits en estat salvatge. En resum, la serp arbòria va causar un desastre ecològic important a Guam, i els científics encara treballen per restaurar els ecosistemes de l'illa. Aquesta pèrdua va tenir un gran impacte en el medi ambient. Molts arbres depenen dels ocells per escampar les llavors, de manera que sense ocells, els boscos van començar a degradar-se i a perdre salut. L'illa fins i tot va tenir talls de corrent perquè les serps mossegaven els cables elèctrics, cosa que provocava apagades.
L'any 1984, la majoria de les espècies forestals autòctones, inclòs el rascló de Guam, estaven pràcticament extintes quan van ser catalogades com a amenaçades o en perill d'extinció pel Servei de Pesca i Vida Silvestre dels Estats Units.
Esforços de conservació miniatura|306x306px|Estàtua cerimonial d'un rascló de Guam (ko'ko), presentada com a regal pel govern de Guam.