Les amarantàcies (Amaranthaceae) són una família botànica de l'ordre dels cariofil·lals. Conté més de 180 gèneres i més de 2.500 espècies que inclouen als representants de l'antiga família de les quenopodiàcies.
Distribució Té una distribució cosmopolita, però principalment es troben a les regions tropicals o subtropicals.
Descripció La majoria d'espècies d'aquesta família són herbàcies o subarbustives; poques són arbres o lianes.
Les fulles són simples oposades o alternades amb estípules o sense.
Les flors són medudes, normalment agrupades en cima, raïm o panícula. Són generalment hermafrodites i actinomòrfiques. Tenen d'un a cinc estams i ovari hipogini, amb 3 a 5 tèpals units.
El fruit pot ser un utricle, una núcula o càpsula, rarament una baia.
Entre les amarantàcies hi ha espècies conreades força importants, com la bleda, l'espinac, la remolatxa, la quinoa o els cordons de gitana, d'altres són considerades com a mala herba amb el nom col·lectiu de blets.
Podem diferenciar-ne quatre tipus força diferents : Chenopodium, Einadia(=Rhagodia), o Atriplex serien part del que hom vulgarment anomena "blets", males herbes dels camps amb fulles amples, de vegades un xic suculentes, on també podríem posar les bledes i els espinacs (Subfamílies Chenopodioideae i Betoideae).
En canvi, a la Salicornia i altres gèneres propers com Halocnemum, Arthrocnemum o Microcnemum, en llenguatge comú els anomenaríem salicorns, espècies suculentes típiques d'indrets salats (halòfits) amb tiges inflades que acumulen aigua (subfamília salicornidae).
Suaeda, Salsola i altres gèneres afins, a mig camí entre els blets i les salicòrnies i amb adaptacions per a la sequera, són espècies estèpiques, sovint arbustives però també hi ha espècies anuals, pròpies d'ambients semidesèrtics, amb aspecte sec i fulles poc o molt reduïdes, que també poden suportar una certa salinitat. (Es distribuirien en 5 subfamílies diferents: Salsoloideae, Suaedoideae, Camphorosmoideae i Polycnemoideae i Corispermoideae)
Finalment, hi ha les espècies d'Amaranthus i altres gèneres propers majoritàriament d'origen tropical (encara que algunes espècies s'han naturalitzat en ambients ruderals i més o menys nitròfils de la resta del món). Aquestes espècies formaven part de la família de les amarantàcies tradicionals (sensu stricto) i es diferencien per que els tèpals tenen consistència membranosa i són més o menys translúcids, a l'igual que algunes bràctees que poden aparèixer a la base de les flors. A més, en la majoria dels casos, els estams d'aquest subgrup no són lliures i es troben soldats per la base fent una mena de coroneta. Dins d'aquest grup s'ha descrit dues subfamílies: Gomphrenoideae i Amaranthoideae.
A continuació trobareu imatges d'una espècie present als Paisos Catalans de cada subfamilia:
Taxonomia miniatura|Cladograma de les Amaranthaceae La família de les amarantàcies va ser descrita per primer cop l'any 1789 a la publicació Genera Plantarum pel botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu.
La majoria dels gèneres que contenia la família tradicional (amarantàcies sensu stricto) viuen en àrees tropicals d'Àfrica i Amèrica. De fet, segons la bibliografia existent, als Països Catalans només es descrivien 3 gèneres, dels quals només el que dona nom a la família (Amaranthus) conté dos o tres espècies autòctones de la península Ibèrica. La resta de la dotzena de tàxons trobats a casa nostra són al·lòctons i viuen naturalitzats, la majoria com a males herbes dels camps. Achyranthes i Alternanthera són gèneres tropicals dels quals algunes espècies han estat introduïdes i s'han naturalitzat als Països Catalans com a plantes ruderals, en ambients més o menys nitròfils:
Achyranthes sicula (L.) All.: és una espècie considerada invasora que fou introduïda a les Illes Canàries i sud de la península. Té també algunes poblacions a l'illa de Menorca. Alternanthera pungens Kunth: es pot trobar en ambients periurbans del litoral català, entre Barcelona i el delta de l'Ebre. Alternanthera caracasana: Kunth viu en ambients similars, entre el Maresme , el País Valencià fins al sud d'Andalusia.
A resultes dels treballs fets pel Grup per a la filogènia de les angiospermes es va proposar afegir-hi a tots els representants de les quenopodiàcies, una antiga familia que fou descrita pel botànic francès Étienne Pierre Ventenat l'any 1799. Els treballs basats en característiques genètiques i moleculars van posar en evidència el seu caràcter parafilètic i per això avui es troba integrada dins la família Amaranthaceae. De tots els gèneres que venen de les quenopodiàcies, a l'àmbit dels Països Catalans s'han descrit els següents, amb sinònims diversos segons la bibliografia consultada: Chenopodium, Einadia, Atriplex, Halimione, Beta (planta), Patellifolia, Spinacia, Camphorosma, Bassia, Kochia, Salsola, Caroxylon, Haloxylon, Suaeda, Halogeton, Hammada, Halocnemum, Anabasis, Arthrocnemum, Sarcocornia, Salicornia, Halopeplis, Microcnemum, Polycnemum.
Gèneres Dins d'aquesta família es reconeixen 184 gèneres:
Achyranthes Achyropsis Acroglochin Aerva Agathophora Agriophyllum Allenrolfea Allmania Allmaniopsis Alternanthera Amaranthus Anabasis Anthochlamys Aphanisma Archiatriplex Arthraerua Arthrocaulon Arthroceras Arthrophytum Atriplex Axyris Baolia Bassia Beta Bienertia Blitum Blutaparon Bosea Calicorema Camphorosma Caroxylon Celosia Centema Centemopsis Centrostachys Ceratocarpus Chamissoa Charpentiera Chenolea Chenopodiastrum Chenopodium Chionothrix Climacoptera Corispermum Cornulaca Cyathobasis Cyathula Cyphocarpa Dasysphaera Deeringia Didymanthus Digera Dissocarpus Dysphania Enchylaena Eokochia Eremophea Eriostylos Exomis Extriplex Fadenia Froelichia Froelichiella Gamanthus Girgensohnia Gomphrena Grayia Grubovia Guilleminea Hablitzia Halanthium Halarchon Halimocnemis Halocharis Halocnemum Halogeton Halopeplis Halostachys Halothamnus Haloxylon Hammada Hebanthe Hebanthodes Hemichroa Henonia Herbstia Hermbstaedtia Heterostachys Holmbergia Horaninovia Iljinia Indobanalia Iresine Kalidium Kaviria Krascheninnikovia Lagenantha Lagrezia Lecosia Leucosphaera Lipandra × Lopriorea Maireana Malacocera Mangleticornia Manochlamys Marcelliopsis Mechowia Microcnemum Microgynoecium Micromonolepis Nanophyton Nelsia Neobassia Neocentema Neokochia Neomonolepis Nitrophila Noaea Nothosaerva Nototrichium Nucularia Nyssanthes Ofaiston Omegandra Oreobliton Oreosalsola Osteocarpum Ouret Oxybasis Pandiaka Paraerva Patellifolia Pedersenia Petrosimonia Pfaffia Piptoptera Pleuropetalum Pleuropterantha Polycnemum Polyrhabda Proatriplex Pseudoplantago Psilotrichopsis Psilotrichum Ptilotus Pupalia Pyankovia Quaternella Rhaphidophyton Rosifax Roycea Salicornia Salsola Saltia Sclerolaena Seidlitzia Sericocoma Sericocomopsis Sericorema Sericostachys Sevada Siamosia Soda Spinacia Spirobassia Stilbanthus Stutzia Suaeda Suckleya Surreya Sympegma Tecticornia Teloxys Threlkeldia Tidestromia Traganopsis Traganum Trichuriella Turania Volkensinia Wadithamnus Xerosiphon Xylosalsola
Referències
Bibliografia Kai Müller and Thomas Borsch - Phylogenetics of Amaranthaceae based on matK/trnK sequence data - Evidence from parsimony, likelihood and Bayesian analyses. Annals of the Missouri Botanical Garden 92 (1): 66–102.
Categoria:Amarantàcies