Jeremy Brett el seu nom complet és Peter Jeremy William Huggins (Berkswell, Warwickshire, 3 de novembre de 1933 − Londres, 12 de setembre de 1995) fou un actor anglès. Es va fer famós pel seu paper de Sherlock Holmes a la televisió durant les dècades de 1980 i 1990. Per molts considerat el millor Sherlock Holmes de la història.
Biografia Jeremy Brett va néixer a Berkswell Grange, Warwickshire, Anglaterra, el pare era un oficial veterà de la Primera Guerra Mundial, la mare era irlandesa.Judy Klemesrud, From Sherlock to Modern Villain, a The New York Times, 26 de maig de 1985 Després de graduar-se a Eton el 1951 va estudiar durant tres anys en la Central School of Speech and Drama a Londres. De 1954 a 1955 va donar els seus primers passos professionals en la companyia del Library Theatre, amb seu als baixos de la Biblioteca de Manchester. S'hi va iniciar en el repertori clàssic i en la praxi teatral interpretant entre altres papers de Casio en Otelo, al costat de l'Iago de Robert Stephens, Marco Antonio al Juli César i Duc d'Aumerle en Ricard II (totes de Shakespeare).Robert Stephens, Knight Errant, Londres, 1995 págs. 21-23 Va deixar el Library Theatre per participar en el rodatge de la superproducció italo-americana de Guerra i pau, dirigida per King Vidor. En el seu debut cinematogràfic, Brett va interpretar el paper secundari de Nikolai Rostov al costat d'estrelles com Audrey Hepburn, Mel Ferrer o Henry Fonda. El 1956 va debutar a Londres amb la companyia de l'Old Vic Theatre, la «casa de Shakespeare a Londres», en l'escenari de la qual va aparèixer en els papers de Troilo en Troilo i Cressida, Malcolm en Macbeth, Paris en Romeu i Julieta i Duc d'Aumerle en Ricard II (totes de Shakespeare).University of Bristol Theatre Collection A la fi d'aquest any va viatjar amb la companyia Old Vic a Nova York, on van presentar les obres citades al Winter Garden. El 1957 Brett va deixar el Old Vic i va emprendre per lliure una sèrie de treballs al West End londinenc.West End es la zona londinense de més concentració de teatres, també es sinònim de "teatre comercial"
En aquesta nova fase de la seva carrera, Brett es va imposar com a galant jove en obres com Variation on a Theme de Terence Rattigan al Globe Theatre (1958) o The Edwardians segons la novel·la de Vita Sackville-West, al Saville Theatre (1959). Quan va interpretar el paper principal a Hamlet de Shakespeare al Strand Theatre, el 1959-60, va demostrar que els grans papers clàssics estaven al seu abast. Les seves següents aparicions al Royal Court Theatre londinenc en dues produccions històriques de l'Anglès Stage Company de 1961 —The Changeling (Els llunàtics) de William Rowley i The Kitchen (La cuina) d'Arnold Wesker— van demostrar que també era al tant dels moviments d'avantguarda.University of Bristol, Theatre Collection
Un primer de protagonista va rebre el 1964 amb l'estrena al Brooks Atkinsons Theater de Nova York de The Deputy (El vicari) de l'autor alemany Rolf Hochhut, un drama molt controvertit en el seu moment que criticava l'actuació del papa Pius XII durant la Segona Guerra Mundial. Brett hi interpretava el Pare Fontana enfront del Pius XII d'Emlyn Williams. De tornada a Anglaterra va assumir el paper de Balaiev en el muntatge d'Un mes en el camp de Turgueniev, protagonitzat per Michael Redgrave i Ingrid Bergman a l'Yvonne Arnaud Theatre de Guildford i després a Cambridge Theatre de Londres. La crítica va ser desfavorable però va salvar la interpretació de Brett.Martin Esslin, A Month in the Country, en Plays and Players, número de desembre 1965 L'any següent va treballar per una sèrie televisiva sobre Els tres mosqueters (segons Dumas) en la qual va interpretar D'Artagnan.
En el Royal National Theatre El 1967 es va unir a la companyia del National Theatre, creada per Laurence Olivier el 1963 i amb seu a l'Old Vic Theatre de Londres. En aquest primer any va començar com a substitut en Molt soroll i poques nous (Shakespeare) dirigit per Franco Zeffirelli, va participar ja amb un paper principal en el muntatge de Al vostre gust (Shakespeare) amb elenc exclusivament masculí, dirigit per Clifford Williams, i va intervenir amb el petit paper de Valère en Tartuf (Molière) al costat de John Gielgud sota la direcció del veterà Tyrone Guthrie.Frank Marcus, A Modern Arcadia, en Plays and Players, núm de desembre 1967 El 1968 va ser Kent en Eduard II (Marlowe/Brecht) en un muntatge de Frank Dunlop massacrat per la crítica.John Bowen, The Brecht Edward II, en Plays and Players, Londres, núm. de juliol 1968 Aparellat amb Joan Plowright, una de les estrelles de la companyia, en Obres d'amor perdudes (Shakespeare) i dirigit per Olivier, Brett es va afirmar al National. Va participar en la temporada experimental del NT al Jeanetta Cochrane Theatre, de 1969, en Macrune's Guevara (John Spurling), al qual va interpretar el paper del Che Guevara. El 1970 va ser Bassanio al costat d'Olivier (Shylock) i Plowright (Porcia) en el muntatge del Marxant de Venècia (Shakespeare) dirigit per Jonathan Miller. El 1971 el director suec Ingmar Bergman va posar en escena per a la companyia Hedda Gabler (Ibsen), un drama intimista protagonitzat per Maggie Smith com a Hedda, Robert Stephens com a Lovborg i Brett com a Tesman.Ingmar Bergman, The Magic Lantern, Londres 1988 pàg. 235-238 Després d'aquesta col·laboració Brett va abandonar el National Theatre per voluntat pròpia.
Els anys setanta L'estiu de 1971 Brett va reaparèixer al West End en A Voyage round my father de l'autor novell John Mortimer, amb Alec Guinness en el paper principal d'un pare cec i dominant. El crític Michael Billington va lamentar que la interpretació de Brett com el fill lleial però feble no hagués estat valorada prou per la crítica.Plays and Players, núm. d'octubre de 1971 Poc després l'actor ses van unir al director Robin Phillips per posar en marxa una cooperativa d'actors que amb el nom de The Company es va instal·lar al Greenwich Theatre. Hi van estrenar entre altres obres Rosmersholm (Ibsen) al maig de 1973 amb Jeremy Brett i Joan Plowright com a parella central. No obstant això The Company no va prosperar i al novembre Brett es va presentar al Phoenix Theatre de Londres amb un muntatge de Design for Living, la comèdia de Noël Coward per a tres actors, amb Vanessa Redgrave i John Stride de coprotagonistes i direcció de Michael Blakemore. L'èxit va ser considerable i va revelar el talent de l'actor per a la comèdia lleugera.Sandy Wilson, Design for Living, en Plays and Players, Londres núm. de gener de 1974 Al mateix temps va interpretar el paper de l'escriptor Middleton Murray al costat de Vanessa Redgrave en la sèrie televisiva A Picture of Katherine Mansfield sobre la vida d'aquesta escriptora. Seguint la invitació de Robin Phillips, en aquell temps director del Festival de Teatre de Stratford (a l'estat canadenca d'Ontario), hi va actuar en la primavera de 1976 en dos muntatges clàssics: en el paper de Mirabell en The Way of the World (Congrave) i com Oberon en El somni d'una nit d'estiu (Shakespeare).
Brett va adquirir una casa als vessants de Hollywood i va protagonitzar el 1978 Drácula (segons la novel·la de Bram Stoker) en el Ahmanson Theater de Los Angeles (1978), espectacle que va viatjar a San Francisco i Chicago amb molt èxit de públic.David Huggins, At Christmas I dreaded playing Charades, en The Guardian, 14 de novembre 2001Klemesrud. A aquesta gira va seguir immediatament el rodatge a Anglaterra de la sèrie televisiva Rebecca (BBC, 1979) segons la novel·la de Daphne du Maurier. En ella Brett interpretava el paper del misteriós Maxim de Winter que Laurence Olivier havia creat en l'homònima pel·lícula d'Alfred Hitchcock de 1940. Segons algun crític Brett superava a Olivier en tots els aspectes. Durant aquesta estada Brett possiblement va veure en el Haymarket Theatre londinenc The Crucifer of Blood (Paul Giovanni) una dramatització lliure de la novel·la d'Arthur Conan Doyle The Sign of the Four (El signe dels quatre), que estava obtenint un notable èxit. La veritat és que de tornada a Los Angeles el 1980 va aparèixer en aquesta mateixa obra en el Ahmanson Theater en el paper del Dr. Watson al costat de Charlton Heston en el paper de Sherlock Holmes.
Els anys vuitanta i Sherlock Holmes Directament d'aquest espectacle Brett va saltar al rodatge de la sèrie The Good Soldier (segons la novel·la de Ford Madox Ford) per a la televisió anglesa, emesa el 1981. Va rebre una excel·lent. Frank Kermode, en la London Review of Books, del 21 de maig de 1981, va definir el treball de Brett com a fine performance, una matisada actuació. Per aquestes dates se li va oferir a l'actor el projecte d'una sèrie per a televisió de totes les aventures de Sherlock Holmes, el famós detectiu d'Arthur Conan Doyle. Es tractava d'una empresa de gran envergadura que exigia de l'actor un compromís total i a llarg termini, i que no estava exempta de riscos, ja que un personatge com Sherlock Holmes podia marcar definitivament al seu intèrpret i fer impossible el seu treball posterior. Malgrat aquests dubtes Brett que acabava de complir 49 anys es va embarcar de ple en el projecte dirigit pel productor Michael Cox i el veterà director i guionista John Hawkesworth. Acceptaven tots que la sèrie s'atindria al peu de la lletra als textos originals de Conan Doyle, acceptant únicament mínims canvis exigits pel trasllat d'un mitjà, el literari, a un altre, el cinematogràfic. El rodatge de la sèrie titulada The Adventures of Sherlock Holmes (Les aventures de Sherlock Holmes) va començar el 1983, en els estudis de televisió de Manchester, i els primers episodis es van començar a emetre el 1984 amb gran èxit. En aquesta primera tanda de 13 capítols, entre els quals es troben petites joies com a Escàndol a Bohèmia, El robí blau o El constructor de Norwood, Holmes/Brett estava acompanyat pel Dr. Watson d'Edward Burke, que va enfocar el seu personatge més com un escuder fidel que com un bufó.
Abans d'iniciar el rodatge de la segona sèrie d'episodis titulada The Return of Sherlock Holmes (La tornada de Sherlock Holmes) Brett es va traslladar de nou als Estats Units per estar al costat de la seva dona Joan Wilson, malalta terminal de càncer, fins a la seva mort l'estiu de 1985. En aquests mesos va actuar en el Broadway novaiorquès com recitador en el ballet Song de Martha Graham i en la comèdia dels anys 20 de Fredrick Lonsdale Aren´t We All? al costat de Rex Harrison i Claudette Colbert. De tornada a Anglaterra va començar al setembre de 1985, de nou en els estudis de Manchester, el rodatge de The Return of Sherlock Holmes. El Dr. Watson era ara Edward Hardwicke, un actor de caràcter, amb anys d'experiència en el National Theatre. Entre els nous episodis destaquen El ritual dels Musgrave, La segona taca o Els sis Napoleons. Cap a finals de 1986, després d'un treball intensiu i sense pausa, Brett va caure en una depressió i el rodatge va haver de ser interromput. No obstant això després del restabliment de l'actor va tornar poc després amb El signe dels quatre, un llargmetratge (emès el 1987) que se sortia del format habitual de la sèrie, com també El8 gos dels Baskerville que li va seguir.