miniatura|Les llavors de lli són molt riques en omega-3. Els àcids grassos omega 3 constitueixen una família d'àcids grassos insaturats (molècules de la família dels lípids) que es caracteritzen per tenir el seu primer doble enllaç (insaturació) a la posició tercera començant pel darrer àtom de carboni. Aquest tret estructural distintiu els atorga unes propietats físiques especials i els converteix en precursors insubstituïbles de molècules que els éssers vius utilitzen per a regular determinades funcions circulatòries.
Estructura dels àcids grassos insaturats omega-3 i semblança amb els omega-6 Si bé als àcids grassos els àtoms de carboni estan numerats de manera convencional –des del carboni terminal-, els nombres omega es calculen des de l'extrem invers (el metil terminal) de les molècules. La longitud de la cadena de carbonis, el nombre i la localització d'enllaços dobles confereixen als àcids grassos propietats fisiològiques diferents i permet agrupar-los en àcids grassos saturats (aquells que no presenten cap enllaç doble), monoinsaturats (els que tenen un sol enllaç doble) i poliinsaturats (els que tenen dos o més enllaços dobles). D'ells, el omega-3 i els omega-6 tenen una estructura molt semblant. I com tots els àcids grassos, s'agrupen segons la posició del carboni en el qual se situa el primer enllaç doble, però començant a comptar els àtoms de carbonis per la part final. El carboni 2, el carboni a què està unit el grup carbonil també es denomina carboni α, el carboni 3 és el carboni β i el carboni 4, el carboni ϒ. El carboni del grup metil terminal es denomina carboni ω, independentment de la longitud de la cadena. En comptar a partir de l'últim carboni, si el primer enllaç doble es troba en el carboni 3 (C-3), ens referirem a àcids grassos poliinsaturats (AGPI) omega-3, mentre que, si el primer enllaç doble apareix en C-6, parlarem d´omega-6. Aquests dos àcids grassos, omega-3 i omega-6 són molt fàcils de reconèixer, identificar i nomenar. L'àcid α-linoleic és un exemple d'àcid tipus omega-3. Apareixen en la seva cadena, 18 carbonis, 3 dobles enllaços situats als carbonis nou, dotze i quinze respectivament des del carboni terminal. Els àcids linoleic i α-linolènic poden escriure’s com 18:2 omega-6 (el que és equivalent a 18:2Δ9,12) i 18:3 omega-3 (que és igual a 18:3Δ9,12,15), respectivament. El nombre a la dreta d'omega designa el carboni en què es troba el primer doble enllaç, comptant des de l'extrem metil terminal de l'àcid gras. Els dobles enllaços successius sempre estan separats per tres carbonis de distància. Resulta notable que els àcids grassos amb dobles enllaços trans tenen estructures tridimensionals semblants a les dels àcids grassos insaturats. A més a més, la presència d'un o més dobles enllaços en un àcid gras el fa susceptible a l'oxidació. Làcid linoleic (18:2 omega-6 o 18:2 Δ9,12) és el precursor de nombrosos derivats, que es formen per reaccions d'elongació, de dessaturació o ambdues. Alguns àcids grassos son derivats omega-3 i omega-6. Es tracta dels àcids γ-linoleic (18:3Δ6,9,12 o 8:3 omega-6), araquidònic (20:4Δ5,8,11,14 o 20:4 omega-6) i docosapentaenoic (22:5Δ4,7,10,13,16 o 22:5 omega-6) (DPA). Làcid linoleic i els seus derivats es denominen en conjunt àcids grassos omega-6 i el α-linolènic (18:3 omega-3 o 18:3Δ9,12,13) i els seus derivats, com els àcids eicosapentaenoic (EPA) (20:5Δ5,8,11,14,17 o 20:5 omega-3) i descosahexaenoic (DHA) (22:6 Δ4,7,10,13,16,19 o 22:6 omega-3), són els àcids grassos omega-3.
Els humans requereixen l'àcid α-linoleic (AGPI omega-3). Tot i això no tenim la capacitat enzimàtica per sintetitzar-lo, per això, cal que aquest sigui obtingut a partir de la dieta. A partir de l'àcid α-linoleic, els éssers humans poden sintetitzar dos altres AGPI omega-3 que son importants a la funció cel·lular: l'àcid eicosapentaenoic, i l'àcid docosapentaenoic. L'àcid linoleic, el precursor de l'àcid araquidònic (omega-6), que constitueix el substrat per a la síntesi de prostaglandines, i l' àcid α-linolènic, el precursor dels àcids grassos omega-3 que són importants pel creixement i desenvolupament, són components essencials de la dieta.
El desequilibri dels AGPI omega-6 i omega-3 a la dieta està associat amb un major risc de malalties cardiovasculars. La proporció òptima d'omega-6 i omega-3 en la dieta es troba entre 1:1 i 4:1. center|miniatura|653x653px|Il·lustració de la estructura química dels àcids grassos omega-3 i omega-6
Paper en la salut El nostre cos és capaç de sintetitzar àcids grassos saturats, així com àcids grassos mono-insaturats (bàsicament, àcid oleic) però, en canvi, és incapaç de sintetitzar àcids grassos poliinsaturats com ara els del tipus omega-3 que, així, adquireixen el caràcter d'essencials i fa indispensable la seva ingesta en la dieta. Els àcids grassos del tipus omega-3 tenen un paper fonamental com a constituents de les diverses membranes cel·lulars, com a precursors de caràcter regulador (prostaglandines, tromboxà, leucotriens, etc.) i, en petita proporció, com a font d'energia pels diferents processos cel·lulars.Omega-3 Fatty Acids and Depression: Scientific Evidence and Biological Mechanisms
Giuseppe Grosso,¹ Fabio Galvano,¹ Stefano Marventano,² Michele Malaguarnera,¹ Claudio Bucolo,¹ Filippo Drago,¹ and Filippo Caraci3,4
En el context de l'estil de vida modern i la dieta, s'ha donat un canvi radical en la ingesta d'àcids omega-6 i omega-3 en les societats occidentals els últims 150 anys. Per això, el balanç existent entre els àcids grassos poliinsaturats omega-3 i omega-6, establert durant el llarg període de l'evolució humana, ha canviat ràpidament al llarg d'un curt període sense anar acompanyat dels canvis genètics corresponents. Múltiples fonts d'informació suggereixen que els humans van evolucionar amb una dieta que tenia una ratio d'omega-6 respecte omega-3 de ~1 mentre que en les dietes occidentals la ratio és de 15/1-16,7/1. En altres paraules, els humans vivint en societats modernes estan exposats a un ambient nutricional que difereix de la seva constitució genètica. Diversos autors han cridat l'atenció sobre la influència de l'alimentació en l'augment de la prevalença de malalties cardiovasculars i trastorns neurològics en els països desenvolupats. Aquesta ratio excessivament alta de consum d'àcids grassos omega-6 (olis de llavors especialment rics en àcid linoleic) respecte a àcids grassos omega-3 promou la patogènesis de moltes malalties, incloent malalties cardiovasculars, càncer i malalties inflamatòries i autoimmunitàries. Per altra banda, un nivell elevat d'àcids grassos poliinsaturatsomega-3, per exemple a través de la ingesta de peix, demostra tenir efectes supressors.The Importance of the Omega-6/Omega-3 Fatty Acid Ratio in Cardiovascular Disease and Other Chronic Diseases
Artemis P. Simopoulos
L'àcid poliinsaturat omega-3 és considerat de particular interès en el tractament de determinades formes de malalties cròniques. Degut a les proves proporcionades per estudis en animals i humans, que informen que un dèficit d'omega-3 porta a una funció neuronal alterada (especialment en neurotransmissor serotoninèrgics i dopaminèrgics) i estatuts inflamatoris alterats, la plausibilitat dels efectes biològics de l'omega-3 va provocar diverses hipòtesis.
Els àcids grassos del tipus omega-3 tenen un paper important en la prevenció o millora d'algunes alteracions o malalties de caràcter mental com la depressió, els dèficits d'atenció, la síndrome d'hiperactivitat, el trastorn bipolar,etc.Supplementation of omega 3 fatty acids may improve hyperactivity, lethargy, and stereotypy in children with autism spectrum disorders: a meta-analysis of randomized controlled trials.
Cheng YS, Tseng PT, Chen YW, Stubbs B, Yang WC, Chen TY, Wu CK, Lin PY.
Malalties cardiovasculars Amb l'objectiu de prevenir les malalties dels sistema cardiovascular, especialment la malaltia isquèmica miocàrdia, des de finals de la dècada de 1950 s'ha instat a la població a seguir dietes baixes en colesterol i en àcids saturats, reduint la ingesta de llet, mantega, ous i, en general, àcids grassos d'origen animal. L'interès sobre efectes de l'àcid gras omega-3 data des dels anys 1970, pel descobriment de les baixes taxes d'infart de miocardi i altres esdeveniments coronaris en les poblacions amb consum freqüent de peixos, com ara els inuits de Groenlàndia i els japonesos."Omega-3 Fatty Acids and Health: Fact Sheet for Health Professionals". US National Institutes of Health, Office of Dietary Supplements. 2 novembre 2016. Retrieved 5 April 2017.
Aquest tipus d'àcids grassos tenen un paper protector en front dels processos associats a les malalties del sistema cardiovascular afectant a diversos factors relacionats amb el procés arteroscleròtic i les seves complicacions (triglicèrids del plasma, agregació plaquetària, trombosi, expressió de factors d'adhesió, dinàmica del procés inflamatori, pressió arterial, arrítmia cardíaca, etc.). Per altra banda, els àcids grassos del tipus omega-3, fonamentalment l'àcid docosahexaenoic (DHA), tenen un paper fonamental en la estructura i el funcionament del sistema nerviós essent indispensables per l'adequat desenvolupament neurològic del fetus i de l'infant; alhora, tenen una marcada influència en la prevenció i la millora de diversos trastorns mentals. A més, té efectes beneficiosos en diferents processos de caràcter inflamatori com ara l'asma bronquial, l'artritis reumatoide, o la psoriasi, i també en la progressió dels processos neoplàstics, el rendiment esportiu, etc.
Molts estudis han avaluat els efectes d'àcid gras Omega-3, els més populars són EPA i DHA, i han donat resultats contudents que recolzen la hipòtesi de la funció d'omega-3 respecte les malalties cardiovasculars i els factors de risc. Estudis observacionals i clínics demostren que un major consum de peix i nivell dietètic més elevats d'omega-3 comporta un menor risc d'insuficiència cardíaca43 i malalties coronàries, disminuint els nivells de triglicèrids, la pressió arterial i l'agregació de plaquetes.Omega-3 fatty acids and cardiovascular disease: epidemiology and effects on cardiometabolic risk factorsOmega-3 fatty acids and cardiovascular disease Un assaig va estudiar la dieta i la recurrència d'infart. Es van distribuir de manera aleatòria 2033 homes que havien tingut un infart de miocardi recentment en tres grups amb diferents intervencions dietètiques. El grup que va rebre consell respecte al peix, va tenir una reducció relativa en el total de mortalitat del 29% durant els dos anys de seguiment, principalment gràcies a una reducció en les morts per malaltia coronària del cor. Un altre assaig, realitzat pel Gruppo Italiano per lo Studio della Sopravvivenza nell'Infarto Miocardico Prevenzione (GISSI-Prevenzione),va dividir aleatòriament 11 324 pacients que havien patit un infart de miocardi en dos grups, un prenia una capsula diària de 850 mg d'àcid gras omega-3 i l'altre 300 mg de vitamina E. Després de 3,5 anys, els participants que prenien les capsules amb oli de peix van tenir una reducció en el risc relatiu de mort cardiovascular del 30%, i d'un 45% en mort sobtada. Aquests beneficis es van fer aparents després de només 4 mesos de la distribució aleatòria dels pacients.Omega 3 fatty acids and cardiovascular disease—fishing for a natural treatment
Jehangir N Din, research fellow,¹ David E Newby, reader,¹ and Andrew D Flapan, consultant cardiologist²
L'Associació Americana del Cor recomana el consum de dues porcions de peix per setmana per a persones sense història de malalties coronàries i almenys una porció de peix diàriament per a aquells amb malaltia coronària coneguda. Per als pacients que necessiten baixar els seus triglicèrids, l'Associació Americana del Cor calen dosis més altes d'omega-3(2-4g/dia).
Càncer