El rasclet pàl·lid (Laterallus flaviventer), és un ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita aiguamolls i pantans de la zona Neotropical. Es troba a diverses illes del Carib i a la major part d'Amèrica Central i Amèrica del Sud. Ha estat considerada l'única espècie del gènere Hapalocrex, si bé altres autors la ubiquen a Porzana.

Descripció El rasclet pàl·lid fa de 12,5 a 14 cm de llarg. Els mascles pesen de 22 a 29 g i les femelles de 20 a 28 g. Els sexes són similars. La cara generalment de color beix té una línia fosca a través de l'ull i un supercili de color blanc beix pàl·lid, un patró únic entre els membres dels ràl·lids del Nou Món. Els adults de la subespècie nominal L. f. flaviventer tenen les parts superiors marrons i la gola blanca, el pit groc beix i els flancs i el ventre amb bandes blanques i negres. Les altres subespècies difereixen de la nominal en la mida i la intensitat dels colors. La nominal i L. f. gossii són les més grosses, i la nominal té el coll i el pit més foscos. Les parts superiors de L. f. bangsi són les més fosques i les de L. f. hendersoni les més pàl·lides.

Distribució i hàbitat El rasclet pàl·lid es troba a les Grans Antilles, ambdues costes al sud de Mèxic i Amèrica Central, est de Colòmbia, Veneçuela, Trinidad, Guaiana, nord i est del Brasil, Bolívia, el Paraguai i nord de l'Argentina.

Registres d'albiraments no documentats a l'Equador han portat el Comitè de Classificació Sud-americà (SACC) de l'AOS a qualificar l'espècie d'hipotètica en aquest país. El SACC també la considera com a errant a l'Uruguai.

El rasclet pàl·lid és principalment un ocell de sistemes d'aigua dolça, però també es troba rarament en aigua salada. Habita aiguamolls, vores herboses d'estanys i llacs, arrossars i camps herbosos inundats. En altitud, va des del nivell del mar fins als 2.500 m.

Comportament Moviment El rasclet pàl·lid se sol considerar sedentari, però els moviments no s'han definit completament. En alguns llocs de Colòmbia només és present de març a juliol, i a Costa Rica sembla que fa moviments locals a mesura que canvien els nivells de l'aigua. A més, el SACC no té registres de cria a la Guaiana Francesa, cosa que suggereix alguna migració.

Alimentació El rasclet pàl·lid s'alimenta entre plantes emergents, de vegades corrent a través d'elles o enfilant-se entre elles. Abandona la coberta durant l'alba i el capvespre per alimentar-se a la vora de l'aigua. La dieta inclou petits gastròpodes, insectes i llavors.

Recreació Les temporades de cria del rasclet pàl·lid no estan ben definides, però semblen variar geogràficament. Construeix un niu solt entre canyissars o herba de pantà. La posta mitjana és de quatre ous. No se sap res més sobre la biologia reproductora de l'espècie.

Vocalitzacions El rasclet pàl·lid té com a mínim tres vocalitzacions, un "greu, aspre, o sorollós 'k'kuk kurr-kurr'", un "'kriir' o 'krreh' planyívol, xisclant, únic o repetit", i un "'piu' agut i xiulant".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el rasclet pàl·lid com a espècie en risc mínim. La població estimada de 7000 individus madurs té una tendència desconeguda. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera localment comú en gran part de l'àrea de distribució i està "sens dubte més estès del que es coneix".

Taxonomia i sistemàtica El rasclet pàl·lid va ser descrit pel polímata francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon l'any 1781 a la seva "Histoire Naturelle des Oiseaux". L'ocell també va ser il·lustrat en una làmina pintada a mà gravada per François-Nicolas Martinet a les "Planches Enluminées D'Histoire Naturelle" que es va produir sota la supervisió d'Edme-Louis Daubenton per acompanyar el text de Buffon. Ni el peu de foto de la làmina ni la descripció de Buffon incloïen un nom científic, però el 1783 el naturalista neerlandès Pieter Boddaert va encunyar el nom binomial Rallus flaviventer al seu catàleg de les "Planches Enluminées". El rasclet pàl·lid va ser col·locat a continuació al gènere Porzana erigit per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot l'any 1816. El nom genèric és la paraula veneciana per als petits ràl·lids. L'epítet específic combina el llatí «flavus» que significa “groc” amb «venter» que significa “panxa”.

Tanmateix, la taxonomia del rasclet pàl·lid no s'ha resolt. Anteriorment, de vegades es col·locava al gènere obsolet Poliolimnas o s'unia amb el rasclet ocel·lat (Rufirallus schomburgkii). Les anàlisis filogenètiques de l'ADN mitocondrial van revelar que no forma part de Porzana pròpiament dita, sinó que confirmen la posició com a membre basal del clade L. melanophaius dins de Laterallus (Depino et al. 2023).

A finals del 2022, el Congrés Ornitològic Internacional i el Manual dels Ocells del Món de BirdLife International situen el rasclet pàl·lid en el gènere Laterallus perquè sinó, seria polifilètic respecte a altres Laterallus.

El Comitè de Classificació Nord-americà de l'American Ornithological Society (AOS) el situen al gènere monotípic Hapalocrex. El Comitè de Classificació Sud-americà de l'AOS el manté al gènere Porzana després de rebutjar Laterallus, però està buscant una proposta per traslladar-lo a Hapalocrex.

Els sistemes taxonòmics mundials coincideixen que el rasclet pàl·lid té aquestes cinc subespècies:

L. f. gossii (Bonaparte, 1856) ─ Cuba i Jamaica. L. f. hendersoni (Bartsch, 1917) ─ Hispaniola i Puerto Rico. L. f. woodi (van Rossem, 1934) ─ des del centre de Mèxic fins al nord-oest de Costa Rica. L. f. bangsi (Darlington Jr, 1931) ─ nord de Colòmbia. L. f. flaviventer (Boddaert, 1783) ─ est de Panamà, nord i centre de Colòmbia i Veneçuela, les Guaianes i Brasil, est de Bolívia, Paraguai, Uruguai, nord-est de l'Argentina i també Trinitat i Tobago.

Referències

pàl·lid Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud