Cloderic., En llatí, aquest nom germànic que significa "il·lustre per la potència" és utilitzat com Chlodoricus. La "h" no s'ha conservat en francès i català per als noms Clodoveu/Clovis, Clotari, Clodomir i Clodebaud/Clodebald; és doncs lògic no conservar-la per a Cloderic, sent l'arrel la mateixa. nascut cap a 485. No sembla haver participat a la batalla de Tolbiac el 496, probablement perquè era massa jove. En canvi, és prou gran el 507 per conduir les tropes renanes a Vouillé. i mort el 508, fou un rei dels francs renans a Colònia de 507 a 508. Era fill de Sigebert el Coix, rei dels francs de Colònia.
Biografia Gregori de Tours explica que Cloderic va combatre al costat de Clodoveu I a la batalla de Vouillé contra el rei visigot Alaric II. Algun temps després de la campanya, Clodoveu va enviar un missatge a Cloderic dient-li que si Sigebert arribés a morir, Cloderic heretaria alhora del regne i la seva amistat. Cloderic va organitzar llavors l'homicidi del seu pare. Però el parricida fou poc després assassinat pels enviats de Clodoveu, el qual es va apoderar del regne de Colònia.
Però Georges Bordonove rebutja aquest relat i remarca que Clodoveu no havia utilitzat mitjans tan poc ètics per eliminar: va atacar Khacaric i el feu presoner, així com els seus fills, els va tonsurar i els va fer ordenar respectivament sacerdot i diaca, encara que després s'hi va repensar i els va fer executar, tement una revolta futura. Per a Ragnacari, rei de Cambrai, el va atacar directament, després d'haver corromput una part del seu exèrcit, capturant Ragnacari i el seu germà Riquer als que va fer executar. Després va fer matar un altre rei, Ragnomer. Es pot argumentar que Clodoveu no tenia greuges contra Cloderic mentre que en tenia en contra de Khacaric i de Ragnacari, però Gregori de Tours no esmenta greuges particulars enfront del fill de Khacaric, de Riquer o de Ragnomer. Després de la mort de Cloderic sembla que fou lliurement que els francs ripuaris van escollir rei a Clodoveus, i després van ser particularment fidels a Teodoric I d'Austràsia després de la partició del regne franc el 511 a part de l'episodi de la revolta de Munderic el 534. Sembla dubtós que els ripuaris haguessin fet prova de tal fidelitat si Clodoveu hagués estat l'assassí de dos dels seus reis. Godefroid Kurth, seguit actualment per Georges Bordonove proposa una altra interpretació d'aquest episodi: Mentre Cloderic ajudava a Clodoveu a apoderar-se d'Aquitània, després de la victòria de Vouillé, Sigebert fou assassinat en una emboscada al bosc de Bucònia. Cloderic va tornar amb rapidessa per fer-se reconèixer rei, però va morir poc després, potser mort durant els trastorns que van seguir la mort del seu pare. Com que no tenia cap fill adult per succeir-li, l'anarquia es va instal·lar a Colònia, i Clodoveu hi va anar per posar-hi fi. Així fou escollit rei de Colònia pels francs. Per al poble, el primer homicidi continuava sent misteriós, i la remor buscant a qui aprofitava el crim, acusa llavors Cloderic d'haver fet assassinat el seu pare, i després Clodoveu del mateix crim envers Cloderic. Són aquestes remors que va reprendre Gregori de Tours, alguns decennis més tard.Kurth, 1893, pàg. 437-442.Bordonove, 1988, pàg. 143-146.
Família Cap document li esmenta fills, però se'n hi poden atribuir :
Munderic, pretendent austrasià. La Vita de sant Gundulf, bisbe de Tongres, dona sant Gundulf com membre de la branca dels reis francs sorgits del parricida Cloderic i fill del plorat Munderic que el rei Teodoric va fer matar. Hi afegeig: "el judici de Déu va començar quan va permetre que Munderic moris per l'espasa, ell, el fill del parricida Cloderic". Cronològicament, Mundéric només pot ser fill de ClodéricSettipani, 2000, pàg. 217. La fiabilitat d'aquest text ha estat objecte de discussió. Vegeu l'article Munderic
Una filla casada amb un membre de la família dels Ferriol i mare d'Agilulf, bisbe de Metz, i d'Ansbert el Senador. Hi ha nombroses coincidències onomàstiques entre els descendents de Munderic i la família d'Ansbert. A finals del , Pau Diaca, generalment ben informat, va escriure que el bisbe Agilulf de Metz era fill d'une filla de Clodoveu. Christian Settipani ha proposat una mala lectura de Chlodoricus (o sigui Cloderic) que Pau Diaca hauria interpretat com a Chlodovicus (o sigui Clodoveu).Settipani, 2000, pàg. 220-221.
santa Doda, segona abadessa de Saint-Pierre-les-Dames a Reims, a menys que no fos la neboda de Cloderic.cal tenir en compte les consideracions cronològiques a propòsit de santa Beuva i santa Doda. Vegeu l'article Beuva de Reims. Flodoard, a la seva Historia eccclesiæ Remensis anomena als fundadors de l'abadia de Saint-Pierre-les-Dames: es tracta d'un sacerdot anomenat Baldéric i la seva germana Boba (esdevinguda tot seguit Bova o santa Beuva), fills d'un rei Sigebert. Boba en fou la primera abadessa seguida de la seva neboda Doda. Com que la fundació es va fer amb l'ajuda de sant Remigi, aquest rei Sigebert no pot ser pas Sigebert I, sinó que ha de ser Sigebert el Coix. Santa Doda seria la filla de Cloderic, l'únic germà conegut de Balderic i Boba, però podria també ser filla d'un altre germà o germana desconeguts.Settipani, 2000, pàg. 219.
El nom d'Agilulf portat per un net de Cloderic mostra un parentiu amb els Agilolfings. L'ascendència paterna del bisbe de Metz és exclusivament gal·loromana i el parentiu ha de passar per tant per la mare d'Agilulf. Christian Settipani proposa que l'esposa de Cloderic fos una bestia de Garibald I, primer duc de Baviera, el primer agilolfing conegut.Settipani, 1989, pàg. 110
Les Fonts
Notes
Referències
Bibliografia Godefroid Kurth, Clovis, le fondateur, Éditions Tallandier, 1896 (reimpr. 2000) (). Georges Bordonove, Clovis, Pygmalion, col. «Les Rois qui ont fait la France», 1988 (). Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (). Christian Settipani, «L'apport de l'onomastique dans l'étude des généalogies carolingiennes», a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, ()
Categoria:Reis dels francs Categoria:Merovingis Categoria:Morts a Colònia Categoria:Biografies del segle V Categoria:Biografies del segle VI