miniatura|Burnetiamorfs Els biarmosucs (Biarmosuchia) són un subordre de teràpsids primitius que visqueren durant el període Permià.
Eren animals de mida mitjana, carnívors i constituïen una forma intermèdia entre els pelicosaures esfenacodòntids i els teràpsids més avançats.
Característiques El crani dels biarmosucs és molt similar al dels esfenacodòntids, diferenciant-se únicament per tenir la finestra temporal més gran, l'occipital lleugerament inclinat cap enrere, reducció del nombre de dents, i una sola dent canina en ambdues mandíbules. La presència de músculs mandibulars grossos (i per això una mossegada més forta), estava evidenciada per la protuberància a la part posterior del crani on aquests s'inserien.
Les vèrtebres també eren similars a les dels esfenacodòntids (però no tenien apòfisis llargues com les del dimetrodont i relacionats), però l'espatlla, la pelvis i els membres indicaven una postura més avançada.
Distribució Els biarmosucs s'han trobat a Rússia (Biarmosuchus, Eotitanosuchus olsoni) i Sud-àfrica (Ictidorhinidae, Burnetiidae i famílies afins) i visqueren durant el Permià mitjà i superior.
Història taxonòmica Hopson i Barghusen (1986 p.88) uniren Biarmosuchidae i Ictidorhinidae (incloent Hipposauridae i Rubidginidae) provisionalment com a Biarmosuchia, però no era segur si constituïen un grup natural o només un conjunt d'animals que compartien una sèrie de caràcters primitius.
Sigogneau i Russell (1989) van crear l'infraordre Biarmosuchia per incloure-hi les famílies Biarmosuchidae, Hipposauridae i Ictidorhinidae, diferents d'Eotitanosuchia i Phthinosuchia.
Benton (2000) dona a Biarmosuchia la categoria de subordre.
Filogènesi Cladograma modificat de l'anàlisi de Sidor i Smith de 2007:
Referències
Categoria:Teràpsids del Permià