miniatura|upright=1.5|Mapa general dels pobles anglosaxons entorn de l'any 600 La missió gregoriana, coneguda de vegades com la missió agustina, va ser l'esforç missioner enviat pel papa Gregori el Gran als anglosaxons l'any 596. Foren uns quaranta integrants liderats per un monjo romà anomenat Agustí, el seu objectiu era convertir els anglosaxons al cristianisme. Quan l'últim missioner va morir el 653 ja havien aconseguit establir el cristianisme a la Gran Bretanya meridional. Al costat dels missioners irlandesos i francs, van convertir les illes Britàniques al cristianisme, preparant el terreny per a les missions irlandeses i escoceses al continent que vindrien en segles posteriors.
Desenvolupament de la missió Després que l'Imperi Romà retirés les seves legions de la província de Britània l'any 410, l'illa va ser envaïda i colonitzada per tribus paganes d'origen germànic. A finals del , el papa Gregori va enviar un grup de missioners que va desembarcar a Kent amb la missió de convertir el rei Ethelbert, l'esposa del qual, Bertha, era una princesa franca ja convertida al cristianisme. A més del propòsit cristianitzador, Gregori esperava, possiblement, ampliar l'àrea d'influència del papat. Agustí era el prior del monestir de Gregori a Roma i el papa va voler preparar el camí per als missioners demanant l'ajuda dels governants francs dels territoris pels quals transitaria la missió.
El 597 un grup de quaranta missioners van arribar a Kent, on van ser autoritzats per Ethelbert a predicar lliurement a la capital del seu regne, Canterbury. Els missioners van escriure a Gregori informant-lo de l'èxit de la missió i de les conversions que havien aconseguit. El 601, una nova missió va partir cap a Kent, portant llibres i altres objectes necessaris per a una nova fundació. La data exacta de conversió d'Ethelbert és desconeguda, però se sap que va ocórrer abans del mateix any 601. Gregori va designar Agustí arquebisbe metropolità del sud de les illes Britàniques, concedint-li autoritat sobre tot el clericat britànic natiu, però el nou arquebisbe no va aconseguir mai a arribar a acords amb els bisbes locals.
Fins a la data de la mort d'Ethelbert, el 616, s'havien establert noves diòcesis al territori britànic, però a partir de llavors tingué lloc un ressorgiment del paganisme i va quedar abandonada la seu episcopal de Londres. La filla d'Ethelbert, Ethelburga de Kent, es va casar amb Edwin, rei del regne de Northúmbria, i el 627 Paulí de York, que el va acompanyar al nord, ja havia convertit Edwin i alguns dels seus seguidors. A la mort d'Edwin, entorn del 633, la seva vídua i Paulina van haver de fugir a Kent. Encara que els missioners no van aconseguir mantenir-se en tots els llocs on havien evangelitzat, a la mort de l'últim d'aquests (el 653) el cristianisme ja havia arrelat fermament a Kent i els seus voltants, implantant el ritu romà en el cristianisme britànic.
Fonts documentals miniatura|Il·lustració en el llibre de Beda que representa sant Agustí (manuscrit de Sant Petersburg) Gran part de la informació per l'estudi de la missió greogoriana ve de l'escriptor medieval Beda, en especial de la seva Historia ecclesiastica gentis Anglorum. Per escriure aquesta obra Beda va obtenir informació de moltes persones, entre les quals estava l'abat de Canterbury i l'arquebisbe Nothhelm, que li va prestar les cartes papals i altres documents que ell tenia de Roma. Altres fonts documentals són les biografies del papa Gregori, una de les quals es va escriure al nord d'Anglaterra vers l'any 700 i una altra, feta per un escriptor romà del . Es creu que el començament de la vida de Gregory es basa en tradicions orals que van arribar al nord potser des de Canterbury o directament de Roma, i es van passar per escrit a l'abadia de Whitby entre el 704 i el 714. Això ha estat posat en dubte per l'historiador Alan Thacker, que creu que ela seva biografia es basa en texts més antics; Thacker suggereix que molta de la informació que conté procedeix d'un llibre escrit a Roma poc després de la mort del papa. La secció sobre Gregori en el Liber Pontificalis és breu i de poca utilitat, però el mateix papa Gregori va ser escriptor i en la seva obra es poden trobar fragments d'informació sobre la missió. A més, es conserven unes 850 cartes escrites per Gregori. Altres escrits posteriors, com les cartes de Bonifaci, un missioner anglosaxó del , i cartes dels reis adreçades als papes, escrites a finals del , aporten detalls addicionals. Algunes d'aquestes cartes no s'han conservat i només són esmentades en l'obra de Beda.
Beda representa en els seus escrits una primitiva Església britona pecaminosa i equivocada. Per tal d'explicar per què l'illa de la Gran Bretanya va ser conquerida pels anglosaxons, cita el polèmic sermó de Gildas de Rhuys i continua l'argument amb paraules pròpies. Encara que creu que hi va haver alguns clergues britans mereixedors de respecte, en general els acusa d'haver fallat en la seva obligació de convertir els invasors pagans i per no acceptar l'autoritat papal. Aquest punt de vista pot ser el resultat de la seva apreciació sobre la missió gregoriana. Beda era del nord i això potser el va portar a una visió parcial dels fets que afavorís la seva terra. Va escriure més de cent anys després dels esdeveniments però no per això va renunciar a narrar els esforços dels primers evangelitzadors.
Tot i que s'han conservat algunes hagiografies, contemporànies als fets, cap d'elles descriu els cristians nadius com a actius missioners entre els anglosaxons. La major part de la informació que es te dels cristians d'aquesta època és sobre l'oest de la Gran Bretanya, zona on no va actuar la missió gregoriana, ja que no estava habitada per anglosaxons. Altres fonts d'informació són: les cronologies de Beda, el conjunt de lleis d'Etelbert I de Kent i la Crònica anglosaxona, que es va escriure al .
Les motivacions papals miniatura|El papa Gregori dictant cartes a un escrivà. Molts historiadors creuen que la missió va ser iniciativa del papa Gregori, però no és clar exactament per quins motius. Segons Beda, a Gregori li va venir la idea quan veure uns anglosaxons de cabells rossos que els venien al mercat d'esclaus de Roma. El papa va preguntar d'on eren els esclaus i li van respondre que eren angles de l'illa de Gran Bretanya i ell va replicar que no eren angles sinó àngels. La primera versió d'aquesta història està en la Vida de Gregori, escrita a l'abadia de Whitby vers el 705. Beda, igual com en la Vida de Gregori explica que el mateix Gregori va voler fer el viatge per evangelitzar l'illa abans de ser papa. El 595 Gregori va escriure a un administrador de les diòcesis del sud del Regne Franc i va demanar que compressin esclaus angles jovenets per educar-los en monestirs. Alguns historiadors interpreten això com que Gregori ja estava planificant la missió, encara que la carta està oberta a altres interpretacions.
L'historiador N. J. Higham creu que Gregori tenia al començament la intenció d'enviar joves esclaus com a missioners, fins que el 596 va rebre notícies sobre la mort del bisbe Liudhard, el capellà franc que va acompanyar la princesa Bertha quan es va casar amb Etelbert de Kent, i llavors va encetar la preparació per una missió més completa. Higham argumenta que va ser la manca d'un bisbe a Bretanya el que el va impulsar a enviar Agustí, al qual consagraria com a bisbe si calia. Una altra consideració era que la cooperació seria més fàcil si feia abans que els francs enviessin un altre bisbe per substituir Liudhard.
Higham teoritza que Gregori penava que la fi del món era imminent i que ell participaria en l'apocalipsi. Aquesta creença es basava en la idea que el món duraria sis edats i que ell estava vivint en la sisena, i això va influir en la seva decisió de convertir la Gran Bretanya. Però a més, tenia altres objectius: encoratjar els reis i els bisbes a treballar conjuntament per la conversió dels pagans. També va animar a convertir-se al catolicisme als arrians d'Itàlia i d'altres llocs, i als jueus. Els pagans de Sicília, Sardenya i Còrsega van ser els destinataris de cartes animant-los a convertir-se.
Alguns autors creuen que la principal motivació de Gregori era augmentar el nombre de cristians; altres es pregunten si van haver qüestions polítiques, com ara estendre la influència papal i fer de Roma la capital d'un imperi. A aquestes consideracions cal afegir l'emergent importància del regne de Kent governat per Etelbert. A més la missió podria haver-se vist impulsada per l'èxit de la missió evangelitzadora dels longobards En aquella època la Gran Bretanya era l'única part de l'antic Imperi Romà que encara era governada per reis pagans i l'historiador Eric John creu que Gregori volia unificar tot el territori mitjançant la religió.
Kent, punt d'inici miniatura|Agustí i la seva comitiva són rebuts pel rei Etelbert de Kent. Il·lustració del 1864. Escollir Kent com a punt d'inici té a veure amb diversos factors, entre els quals està que Ethelbert va acceptar el culte cristià practicat per la seva esposa. S'havia establert relacions comercials entre Kent i el regne dels francs, entre els quals la barrera de l'idioma semblava un obstacle poc important, ja que els francs van fer d'intèrprets al començament de la missió. Un altre motiu va ser el sorgiment del regne de Kent com a potència emergent. Des de la pèrdua d'hegemonia de Ceawlin de Wessex el 592, Ethelberht va esdevenir el líder entre els països anglosaxons, cosa que Beda va anotar en la seva història. Per altra banda, la proximitat entre Kent i el regne dels francs permetria obtenir ràpid suport de l'àrea cristiana adherida al papa. Hi algunes proves, com ara les cartes del papa als reis dels francs en què demanava suport per aquesta missió on es dona a entendre que aquests reis pensaven que tenien alguna mena de drets u obligacions sobre els territoris del sud-est de la Gran Bretanya.
Preparatius miniatura|Clotari II, un dels col·laboradors. El 595, Gregori va nomenar Augustí, prior del monestir de Sant Andrew de Roma, com a cap de la missió. El papa va escollir alguns monjos per acompanyar-lo i va cercar el suport dels reis francs. També va escriure a uns bisbes francs perquè acollissin el grup d'Agustí, i els explicava el motiu del viatge. Les còpies d'aquestes cartes es conserven a Roma. El papa va escriure al rei Teodoric II de Borgonya i al rei Teodobert II d'Austràsia, i a l'àvia d'aquest, Brunequilda d'Austràsia, demanant col·laboració. Gregori va agrair al rei Clotari II de Nèustria l'ajuda que va donar a Agustí. A més d'hospitalitat, els bisbes i reis francs van col·laborar afegint intèrprets a la missió i més sacerdots. Amb tots aquests enviats francs el papa assegurava que la comitiva tindria una bona acollida en arribar a Kent, ja que era poc probable que Ethelbert menystingués els enviats procedents del país de la seva esposa. Els francs en aquella època estaven interessats en allargar la seva influència cap a Kent, i col·laborar amb el papa els anava bé per la seva política. Clotari, en particular, necessitava una bona relació amb els seus veïns de l'altra banda del canal de la Mànega per assegurar la pau al seu país.
Defalliment abans d'arribar