Auda, Aida, Alda, Aldana o Adalna (732 - després de 755 ?) fou una suposada filla de Carles Martell probablement amb la seva esposa Rotruda, que fou la mare de sant Guillem I de Tolosa.

Matrimoni i descendència Es va casar amb Teodoric I d'Autun, comte d'Autun citat el 742 i el 750, fill de Teoderic, comte, i descendent de Bertrada de Prüm. D'aquest matrimoni van néixer:

Theodoen o Teuduí († ap.826), comte d'Autun, citat el 804.Foundation for Medieval Genealogy.

Teodoric, citat el 782 Riché, 1983, pàg. 369, taula XXIIISettipani, 1993, pàg. 174-176 i el 804

Adalelm o Alleaum o Adalhelm

Guillem (o Guilhem), comte de Tolosa i fundador, el 804, de l'abadia de Sant Guilhem del Desert.

Abba i Berta, citades com a religioses el 804. Una d'elles probablement s'havia casat abans a un Nibelúngida, Khildebrand II o Nibelung II.Settipani, 1993, pàg. 344-345.

Una filiació posada en dubte Les úniques informacions relatives a la seva filiació són:Settipani, 1993, pàg. 173-174.

Un necrologi aquità, citat per Dom Jean Mabillon que precisa que Alda, mare de sant Guillem, era la germana d'Hiltruda i de Landrada.

Eginhard parla de Teodoric II, comte d'Autun, i el qualifica de parent de Carlemany.

El 840, Thegan, a la Vita Hludowici, parla de Bernat fill de Guillem de Gel·lona i indica que és «de soca reial».

La majoria dels historiadors identifiquen Hiltruda, germana d'Alda, a Hiltruda, esposa del duc Odiló de Baviera, i filla de Carles Martell i de Rotruda, i consideren Alda i Landrada com filles d'aquests últims. Des del punt de vista onomàstic, Landrada pot ser vinculada a Landrada, mare de Sant Chrodegang i propera parenta de Rotruda.

Tanmateix l'historiador alemany Eduard Hlawitschka ha discutit aquesta construcció genealògica el 1965Hlawitschka, 1965, pàg. 76-78Settipani, 1993, pàg. 174 avançant els arguments següents:

De les tres germanes, només Hiltruda és esmentada com a filla de Carles Martell per una font contemporània, Landrada no és citada més que per una Vita tardana de sant Chrodegang, que la menciona com a mare del sant i filla de Carles, la qual cosa és cronològicament impossible.

Un net de Carles Martell, el duc Wala, es va casar amb una neta d'Alda, i Hlawitschka se sorprèn que les autoritats religioses no s'hagin oposat al matrimoni basant-se en la consanguinitat.

Hlawitschka troba sorprenent que el necrologi no menciona que Alda era germana de Pipí I el Breu.

Finalment, explica que la referència a la «soca reial» és explicable pel fet que Teodoric I d'Autun, descendent de Bertrada de Prüm, és procedent dels merovingis i emparentat amb Bertrada de Laon, neta de Bertrade de Prüm i mare de Carlemany.

Diversament seguida, la seva demostració no sembla vertaderament concloent:Settipani, 1993, pàgs 175-176

La menció del passatge erroni que presenta Landrada com a mare de sant Chrodegang i filla de Carles Martell ve segurament d'una confusió entre Landrada, mare de sant Chrodegang, i una altra Landrada, filla de Carles Martell, el que milita a favor de l'existència d'una filla de Carles Martell d'aquest nom.

En l'època dels Carolingis, el matrimoni no era encara un sagrament religiós, sinó només un acte civil, i nombrosos exemples ensenyen que els impediments deguts a una consanguinitat no eren encara respectats.

Es té d'altre exemples de cartes presentant pares propers als reis carolingis i per als quals el parentiu amb els reis no és mencionat. D'altra banda, Hiltruda estava llavors en mals termes amb Pipi el Breu i Carloman, i les seves germanes haurien compartit potser aquesta oposició.

Finalment «de soca reial» significa ser procedent d'una família reial (merovíngia o carolíngia), el que exclou la parentela per Bertrada de Prüm, i no devia ser en aquell temps (sota el regnat de Lluís el Pietós) políticament correcte i de bon to el recordar un parentiu amb l'antiga dinastia.

Aquests arguments reforcen doncs la filiació d'Auda.

Genealogia

Notes i referències

Bibliografia Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), () Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (), p. 173-6 Eduard Hlawitschka, Die Vorfahren Karls des Großen, Düsseldorf, ed. H Beumann, 1965

Vegeu també Dones a la dinastia merovíngia

Categoria:Dinastia carolíngia Categoria:Guillèmides Categoria:Nascuts al segle VIII Categoria:Morts al segle VIII