miniatura|Cartell amb adhesions al futurisme, any 1902
El futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística que va sorgir a Itàlia a inicis del . Es reconeix i es defineix en el Manifest del Futurisme, escrit pel poeta Filippo Tommaso Marinetti. Aquest manifest es va publicar al diari Le Figaro de París el 20 de febrer de 1909.
El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb tota la història de l'art passada, i els futuristes reivindicaven un art que anés d'acord amb el progrés i la modernitat. Rebutjava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporània, la innovació i les darreres tecnologies. Defensaven que la indústria i la màquina eren el triomf dels homes sobre la natura. Els temes dominants van ser la màquina i el moviment. Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van anomenar «simultaneisme».
Valorava la poesia, l'escàndol, l'audàcia, la velocitat, les noves tecnologies i el canvi revolucionari; i també el masclisme, el nacionalisme, la guerra i l'arquetip del guerrer. Es caracteritzava entre altres coses per l'exaltació de la sensualitat, l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i l'expressió plàstica en totes les arts, incloent-hi les escèniques i la literatura, per exemple en la disposició en què s'escriu i les tipografies.
El futurisme va ser un moviment artístic molt polititzat. Molts futuristes van simpatitzar amb el feixisme, de fet posterior a la mort de gran nombre d'artistes del moviment, per culpa del seu involucrament dins la guerra, el futurisme va anar perdent visibilitat, però tornaria en un futur amb unes arrels encara més feixistes causades per aquesta glorificació de la guerra. Del futurisme sorgirà un nou moviment, l'any 1914, anomenat «pintura metafísica».
Característiques El futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el que està relacionat amb el que no és visible: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de l'espectador, la percepció de la llum, del temps, de l'espai i del moviment. Per captar el moiment, els futuristes utilitzaran recursos propis del moviment cubista.
El moviment futurista estava molt influït per les noves tecnologies òptiques, lligats al cinematògraf, que van revelar la multiplicació de les imatges i de les coses mòbils a la retina.
Els futuristes lloen el lirisme de la civilització industrial i tecnològica i volen acabar amb la tirania dels sentiments (M. Raymond). S'exalta per exemple la bellesa de la màquina; Un automòbil de curses és més bell que la Victòria de Samotràcia, (Marinetti) (2), es rebutja el passat; Volem destruir els museus, les biblioteques i les acadèmies de tota classe (3), es glorifica la guerra… higiene del món, el militarisme, el patriotisme (4), i es declara el menyspreu per la dona i pel feminisme.
Diversos membres del grup futurista es van embarcar amb el feixisme italià de Mussolini. Marinetti participà en la Guerra d'Etiòpia (1935) i en la Segona Guerra Mundial combaté contra el front rus.
Origen miniatura|Pintura d'Umberto Boccioni, Visions simultanees
El moviment futurista sorgí a Itàlia amb els pintors Giaccomo Balla, Carlo Carrà, Umberto Boccioni i Gino Severini que reivindicaven la modernització de la cultura italiana. Filippo Tommaso Marinetti en fou l'aglutinador i principal teòric.
En els anys 1906-1910 Severini havia viscut a París i havia conegut Picasso i Apollinaire; l'any 1911 convidà Marinetti, Boccioni i Carrà a visitar el Salon d'Automne on s'exposaven molts quadres del «moviment cubista».
En retornar a Milà, junts van organitzar la primera exposició futurista. Recollien la tendència a la fragmentació i a la descomposició del volum en formes geomètriques dels cubistes, però introduint efectes de moviment. La seva manera de «ser moderns» comportava una nova estètica de la idealització de la màquina i de la velocitat. A causa d'aquesta necessitat d'arribar al màxim de persones possibles, varen fer, també, esdeveniments per publicitar el moviment com ara: exposicions, manifestos o conferències. Un exemple d'aquestes difusions va ser la Conferència de Umberto Boccioni al Circolo Internazionale Artístico de Roma el 29 de maig del 1911. Francesco Filippini representa una referència formativa decisiva per a la primera etapa pictòrica d'Umberto Boccioni. El seu tractament del paisatge agrícola de Llombardia — caracteritzat per una marcada estructura horitzontal, la presència de figures femenines en contextos rurals, i l'ús de la llum atmosfèrica — proporcionà a Boccioni un model figuratiu i poètic fonamental durant els seus anys de formació artística.V. Terraroli (ed.), Francesco Filippini. Catalogo generale delle opere, Skira, Milà, 1999, p. 112–115.M. Carrà, La pittura moderna in Italia, Treves, Milà, 1919, p. 34–38.
Entre 1903 i 1908, abans de la seva adhesió al futurisme, Umberto Boccioni desenvolupa una visió figurativa profundament influïda pel naturalisme postscapigliatura, del qual Filippini fou un dels principals representants.
Segons Enrico Crispolti, el paisatge agrícola de Francesco Filippini va ser el model implícit de la primera etapa de Boccioni.Enrico Crispolti, Boccioni. Catalogo generale, Electa, Milà, 1971, vol. I, p. 42.
Aquesta continuïtat entre el naturalisme llombard de finals del segle XIX i les primeres investigacions visuals de Boccioni posa de manifest el paper històricoartístic de Francesco Filippini com a precursor figuratiu del futurisme.V. Terraroli (ed.), Francesco Filippini. Catalogo generale delle opere, Skira, Milà, 1999.F. Russoli, Arte e società in Italia, Garzanti, Milà, 1964, p. 201.
L'impacte del futurisme va ser molt ràpid perquè l'exposició de Milà de l'any 1912 va viatjar a Londres, Berlín, Brussel·les, Hamburg, Amsterdam, La Haia, Frankfurt, Breslau, Zúric, Múnic, Viena, Dresden i Moscou per donar a conèixer un missatge cultural que volia ser revolucionari.
Literatura miniatura|Cal·ligrama de Salvat-Papasseit, 1923
Els escriptors futuristes atacaren les influències romàntiques i les simbolistes que encara eren vigents en determinades expressions literàries. Apel·laven a l'instint pur, a les passions elementals i a la irresponsabilitat.
Pel que fa a l'estil, és característic el vers lliure, l'associació lliure de paraules, la supressió de majúscules, dels adjectius, dels adverbis, dels signes de puntuació, del verb conjugar i donaven especial importància a la disposició tipogràfica. Buscaran l'alliberament de la poesia del passat.
Els representants catalans més destacats són Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i Joan Salvat-Papasseit. Cal citar el Manifest Groc, signat per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà, de clares arrels Futuristes, però molt més tardà (1928).
També és especialment destacat esmentar que l'escriptor Gabriel Alomar va publicar l'any 1905 una conferència titulada El futurisme, pronunciada un any abans a l'Ateneu Barcelonès, és a dir, 5 anys abans de la publicació del Manifest del Futurisme de Marinetti.
Dibuix i disseny gràfic Una de les exponents del futurisme és l'escriptora, dissenyadora i feminista austríaca Rosa Rosà, pseudònim d'Edith von Haynau.
Pintura Les primeres pintures futuristes mostren una base o inspiració dels autors neoimpressionistes com ara Paul Signac o Georges Seurat. Certs elements pictòrics provenen d'aquests successors, per exemple la utilització del puntillisme per representar el moviment. Els seus estils eren regits pels dos manifestos que es van fer inspirats en el primer de Filippo Tommaso Marinetti «Manifest del Futurisme», els quals eren; «Manifest dels Pintors futuristes» creat l'11 de febrer del 1910, i; i «La pintura futurista. Manifest tècnic» creat l'11 d'abril del 1910. Aquests dos manifestos van ser signats pels pintors més representatius del moviment: Umberto Boccioni (qui també va ser escultor), Carlo Carrà, Luigi Russolo (qui també va ser compositor), Giacomo Balla i Gino Severini. Altres artistes no italians són l'argentí Emilio Pettoruti.
En aquests manifestos, es descriu la pintura amb els mateixos ideals proposats al primer manifest futurista: destruir el culte del passat, i menysprear tots els ideals més tradicionals com la imitació, l'harmonia, per a poder donar pas a un art molt més innovador i «temerari» més adaptat a la velocitat del present i la vida urbana.
Per la part tècnica, en el manifest es proclama que és prioritari el dinamisme, el moviment i la llum per sobre la materialitat dels cossos. Les iamtges tindran una disposició calidoscòpica, i els colors seràn lluents, rebutjant els colors plans que redueixen la pintura. Es posicionaran en contra la representació del cos nu i del fals pionerisme de les acadèmies.
Escultura Els escultors futuristes en general eren també pintors, que miren de desenvolupar els plans (dues dimensions) a l'espai (tres dimensions) i afegir el temps per a representar el moviment i les quatre dimensions. Destaca Umberto Boccioni, qui l'11 d'abril de 1912 va crear el manifest «L'escultura futurista». Dins d'aquest manifest s'hi aprofundia dins tots els valors relacionats amb l'àmbit escultòric dins el moviment futurístic, i que de nou coincideixen amb les altres característiques dins del moviment: se li dona importància i predomini a la velocitat de les figures i el moviment.
Una de les obres més destacades de Boccioni és Formes úniques de continuïtat en l'espai (1913). L'escultura representa un home en moviment i semblanza inspirada en una escultura hel·lenística. L'artista aconsegueix crear una sensació de dinamisme utilitzant volums còncaus i convexos tallats per arestes bastant marcades. L'objectiu de Boccioni no era esculpir el cos, sinó l'acció i el moviment.
Arts escèniques miniatura|Espectacle de Loïe Fuller El teatre, la dansa i les arts escèniques en general es revolucionen amb el futurisme. Per una part, els diferents gèneres tornen a fusionar-se o mesclar-se, l'escenografia canvia el típic teatre a la italiana amb candilejas per opcions més obertes, els actors ja no es veuen obligats a declamar per a ser sentits, es desenvolupa la il·luminació i s'hi afegeixen arts visuals. Per altra banda, el poeta futurista Vladímir Maiakovski revoluciona la dramatúrgia, com el mètode actoral, que canvia radicalment del primer mètode, psicològic, de Stanivslaki, al mètode físic de l'actor i director Vsévolod Meyerhold: la seva «biomecànica», el teatre del grotesc, etc.Diversos autors, La representació teatral, Editorial UOC, 2011.
miniatura|esquerra|Escena final de Hamlet, de Craig miniatura|Croquis de l'escenari per a The Magnanimous Cuckold (1922), de Meyerhold Pel que fa a espectacles i arts escèniques, l'objectiu dels futuristes italians és la màxima reacció del públic, amb la qual cosa no dubten a fer sortir els actors i objectes de l'escena per a envair l'espai del públic. Amb aquest objectiu es modernitza l'escenografia i el gènere escènic que preval és la revista (o espectacle de varietats), petits espectacles curts, anomenats teatre sintètic, de caràcter provocador i de vegades agressiu que provoquen facècies cruels i mulladers considerables, incloent-hi guerres d'espaguetis, avalots i batalles campals.
El gènere parateatral de la revista els permet el canvi ràpid o dinamisme, la varietat d'oferta i d'emocions, contrast, contacte directe amb el públic, ús de noves tecnologies i ells ho relacionen amb la modernitat. Al manifest Teatre de varietats (1913), Filippo Tommaso Marinetti vol renovar també el gènere de les varietats exagerant-ne el luxe i els contrastos perquè prevalgui la inversemblança i l'absurd.