miniatura|Meteorit metàl·lic. Els meteorits metàl·lics, també coneguts com a siderits, holosiderits, meteorits fèrrics o meteorits ferrosos, són meteorits composts majoritàriament per ferro (Fe) i níquel (Ni), i sobretot els aliatges anomenats camacita i taenita. Es creu que són restes del nucli d'asteroides que es van destruir en impactar entre ells o amb altres cossos del sistema solar.
A causa de la densitat i volum, pesen tots més de cinc-centes tones, és a dir, el 89,3% de la massa total dels meteorits. No obstant això, solament representen un 5,7% de les caigudes.
Hi ha dues formes de classificar els meteorits metàl·lics: la més antiga, es basa en l'observació de l'estructura del meteorit quan es talla, es poleix i es tracta amb aiguafort, i es denomina classificació estructural; l'altra és la classificació química, i té com a criteri la quantitat d'elements de traça (germani [Ge], gal·li [Ga] o iridi [Ir]) que conté.
Per la composició sofreixen menys ablació quan entren en l'atmosfera terrestre, la qual cosa fa que siguin més grossos comparat amb el dels meteorits rocosos o els litosiderits. El meteorit més gros que es coneix és el meteorit Hoba, trobat a Namíbia, amb un pes d'una seixantena de tones.
Classificació miniatura|Classificació dels meteorits. Tradicionalment els meteorits es divideixen en tres grups segons la composició: meteorits rocosos, litosiderits i meteorits metàl·lics. Els meteorits rocosos estan constituïts gairebé íntegrament per silicats, i representen el 92,8% de les caigudes. Els litosiderits són el terme mitjà entre els meteorits rocosos i fèrrics, són composts de silicats i aliatge de Fe-Ni gairebé a parts iguals; l'1,5% de les caigudes corresponen a aquests meteorits. Finalment, el grup dels meteorits metàl·lics, que representa el 5,7% de les caigudes. No tenen gens de silicats, o en quantitats negligibles.
Classificació Generalment es fan servir dues classificacions en l'estudi dels meteorits metàl·lics: la classificació estructural i la classificació química. Classificació Tipus Estructural Hexaedrites (H) Octaedrites molt gruixudes (Ogg) Octaedrites gruixudes (Og) Octaedrites mitjanes (Om) Octaedrites fines (Of) Octaedrites molt fines (Off) Ataxites (D) Química Grup IAB Grup IC Grup IIAB Grup IIC Grup IID Grup IIE Grup IIF Grup IIG Grup IIIAB Grup IIICD Grup IIIE Grup IIIF Grup IVA Grup IVB Sense Grup Classificació estructural Els aliatges de Fe-Ni presents en els meteorits metàl·lics són dos: la kamacita (4-7,5% de Ni) i la taenita (27-65% de Ni). Depenent de la presència i distribució d'aquests aliatges, els meteorits tenen diferents estructures (estructures de Widmanstätten), i segons quines siguin es parla d'hexaedrites, octaedrites i ataxites. Les ataxites manquen d'estructures de Widmanstätten, i contenen majoritàriament taenita, amb gran abundància de Ni. Com a contrapartida hi ha les hexaedrites, on predomina la kamacita rica en Fe, amb estructures de Widmanstätten ben desenvolupats. Les octaedrites són el terme mitjà, amb bandes formades per l'intercreixement de taenita i kamacita. Segons l'amplària d'aquestes bandes, les octaedrites se subdivideixen en molt gruixudes (bandes superiors a 3,3 mm), gruixudes (entre 3,3 i 1,3 mm), mtjanes (entre 1,3 i 0,5 mm), fines (entre 0,5 i 0,2 mm) i molt fines (amplària de menys de 0,2 mm).
Classificació química La classificació química està basada en la presència Ni i d'elements traça com el Ge, el Ga i l'Ir, però també s'utilitzen l'antimoni (Sb), arsènic (As), cobalt (Co), coure (Cu), or (Au), tal·li (Tl) i wolframi (Wo).
Quan es va començar a utilitzar aquesta classificació només hi havia quatre grups, nomenats amb números romans (I, II, III i IV), però amb el temps es van començar a obtenir dades químiques millors, per la qual cosa es van crear subgrups (per exemple, IVA i IVB).
A mesura que s'estudiaven més meteorits, se'n van trobar alguns amb abundàncies d’elements traça intermèdies entre dos subgrups. Per això, sovint es van unir en un sol (per exemple, IIA i IIB van passar a ser IIAB). Els subgrups des de IAB fins a IIICD tenen un alt contingut en volàtils i presència de silicats, al contrari que els grups IVA i IVB. miniatura|Meteorit Toluca. És una octaedrita gruixuda del grup IAB. Es poden apreciar les estructures de Widmanstätten.
Grup IAB Dins d'aquest grup hi ha representades ataxites i hexaedrites, però predominen les octaedrites gruixudes i mitjanes. Contenen silicats similars als de les winonaites (un tipus d'acondrita), la qual cosa podria implicar que les winonaites i els meteorits del grup IAB tenen un origen comú. També contenen inclusions de troilita, grafit i cohenita.n
Grup IC Els meteorits metàl·lics d'aquest grup contenen cohenita, cromita i inclusions de sulfurs, i es caracteritzen per l'absència de silicats i de grafit en els sulfurs. Contenen menys As i Au que els meteorits del grup IAB, i se solen correspondre amb les octaedrites des d'un punt de vista estructural. miniatura|Meteorit de Sijoté-Alín. És una octaedrita gruixuda del grup IIAB.
Grup IIAB Estructuralment, són octaedrites i hexahedrites, amb poc Ni. La distribució dels elements traça és similar a la de les condrites carbonàcies i les condrites d'enstatita, la qual cosa pot indicar una relació genètica. De tots els meteorits metàl·lics contenen la quantitat més gran de sofre (S).
Grup IIC Són octaedrites amb quantitats altes de Tl, i es creu que procedeixen del nucli d'un petit asteroide diferenciat (amb capes com el nucli, el mantell…). També es caracteritzen per la presència de plessita, que és un intercreixement de taenita i kamacita.
Grup IID Octaedrites fines a mig fer, amb quantitats altes de Ga i Ge i inclusions de schreibersita (fosfur de Fe i Ni). Aquest mineral és molt resistent, la qual cosa complica la tasca de tallar aquests meteorits. En un exemplar d'aquest grup Alois von Widmanstätten va descobrir les estructures que porten el seu nom.
Grup IIE La composició del metall és similar al de les mesosiderites i pallasites (els dos tipus de litosiderits), i les proporcions d'isòtops d'oxigen (O) són similars a les condrites H, la qual cosa pot implicar un origen comú. Estructuralment són octaedrites mitjanes.
Grup IIF miniatura|Meteorit Willamette, exposat en el Museu Americà d'Història Natural. És una octaedrita mitjana del grup IIIAB. Són estructuralment ataxites, el que indica una gran abundància de Ni. També tenen quantitats altes de Ga, Ge, Cu i Co, i les proporcions d'isòtops d'O són similars a les de les pallasites Eagle Station, i aquests dos grups de meteorits podrien compartir un origen comú.
Grup IIG Són meteorits amb poc Ni i sofre (S) i bastant abundància de schreibersita, relacionats genèticament amb el grup IIAB. Es troben com hexaedrites o octaedrites molt gruixudes.
Grup IIIAB Presenten estructura d'octaedrita mitjana a gruixuda, presentant nòduls de troilita i grafit, i sent rara la presència de silicats. Poden tenir un origen comú amb les pallasites del Grup Principal, on els meteorits del grup IIIAB formarien part del nucli d'un asteroide, i les pallasites formarien part del límit entre el nucli i el mantell d'aquest asteroide.
Grup IIICD Són octaedrites molt fines o ataxites, amb una química similar a la dels meteorits del grup IAB, i que es caracteritza per la presència d'haxonita (un carbur de Fe i Ni). També presenten inclusions de silicats.
Grup IIIE Igual que els meteorits del grup IIICD, es caracteritzen per la presència d'inclusions d'haxonita. Des d'un punt de vista estructural són octaedrites gruixudes, i presenten similituds composicionals amb els meteorits del grup IIIAB, diferenciant-se en l'amplària de les bandes de kamacita i en la presència de carburs en el grup IIIE, i no en el grup IIIAB. A més, els gràfics d'abundàncies de Ga-Ni i Ge-Ni d'ambdós grups difereixen entre si. miniatura|Meteorit Chinga, ataxita del grup IVB.
Grup IIIF Octaedrites fines i mitjanes amb poc de Ni, Ge, Co, fòsfor (P) i As, i molt de crom (Cr). Es creu que es van formar en el nucli diferenciat d'un petit asteroide.
Grup IVA Sembla que aquests meteorits es van formar en el nucli d'un asteroide, encara que la velocitat de refredament va ser molt ràpida. S'ha proposat un model que explicaria aquestes velocitats de refredament: la destrucció d'un asteroide per un impacte meteorític quan s'estava formant el nucli, amb un posterior reagrupament de les restes de l'asteroide. Estructuralment són octaedrites fines, amb molt poca Ge i Ga.
Grup IVB Contenen molt Ni i Ir, i molt menys elements volàtils com el Ga o el Ge. La taxa de refredament és prou ràpida, i el seu origen deu estar lligat a un asteroide petit. Estructuralment són ataxites, amb presència de plessita.
Sense grup Aquests meteorits no poden incloure's en cap dels grups anteriors. Representen el 15% dels meteorits metàl·lics recol·lectats fora de l'Antàrtida, i el 39% que hi ha recollits.
Origen Es creu que la majoria dels meteorits metàl·lics són fragments del nucli diferenciat d'asteroides que es van destruir a causa d'un impacte meteorític, i que es van dispersar pel Sistema Solar. Deuen ser molt semblants als materials que formen el nucli terrestre, i reben el nom de meteorits magmàtics. No obstant això, certs meteorits, com els del grup IAB, IIICD i probablement IIE, semblen tenir un origen diferent, perquè tenen unes taxes de refredament molt ràpides. S'ha proposat un model, en el qual aquests meteorits procedeixen de «piscines»" de material fos, originades per impactes meteorítics sobre un megaregolit en un asteroide condrític. A aquests meteorits se'ls denomina no magmàtics.
Meteorit Hoba miniatura|Fotografía del meteorit Hoba, on es pot comparar la mida amb la de persones. Aquesta ataxita del grup IVB descoberta a Namíbia, a prop de Grootfontein el 1920, és el meteorit més gros que s'ha trobat mai. A més, és la peça de ferro natural més grossa trobada sobre la Terra. S'estima que pesa entre 55 i 61 tones i que té una edat de dos-cents milions d'anys, encara que es creu que va caure a la Terra fa uns 80.000 anys. Està format per un 82,4% de Fe, un 16,4% de Ni, un 0,76% de Co, un 0,04% de P, i traces de Cu, zinc (Zn), C, S, Cr, Ga, Ge i Ir, i conté minerals com la troilita i la schreibersita. Té forma de llosa quadrada, la base de la qual té unes dimensions de 2,95 x 2,84 metres, i una altura mitjana d'1 metre (1,22 metres l'altura màxima i 0,75 metres la mínima). Té una microestructura plessítica amb inclusions minerals, la superfície coberta per hidròxids de Fe i en el seu contacte amb el sòl es troba bastant meteoritzat.
Un misteri que embolica al meteorit Hoba és l'absència d'un cràter d'impacte associat. Es creu que va tenir una trajectòria molt inclinada, i que en impactar rebotaria diverses vegades fins a atènyer el lloc actual.
El 1954 es va intentar traslladar-lo al Museu Americà d'Història Natural, però pel pes no va ser possible. El 1955 és declarat Monument Nacional, i el 1985 es va condicionar la zona com a atracció turística.
Cràters a la Terra miniatura|Fotografia aèria del cràter Barringer, a Arizona. En alguns dels cràters d'impacte que s'han descobert a la Terra s'ha pogut determinar que el meteorit que els va formar era metàl·lic (a pesar que normalment es destrueix amb l'impacte), com en el cas del Cràter Barringer, a Arizona. Es pensa que el meteorit Canyon Diable, una octaedrita gruixuda del grup IAB, va ser l'impactador que va originar aquest astroblema. Fa uns 50.000 anys va caure un meteorit a Texas, i hi va formar el cràter d'Odessa. Després d'estudiar fragments del meteorit inferiors a dos mm presents en el sòl de la zona, es va concloure que el cràter el va originar un meteorit metàl·lic del grup IAB.
Meteorits metàl·lics i la prehistòria miniatura|esquerra|Una daga de ferro meteorítica amb mànec d'or del jaciment arqueològic d'Alacahöyük, a Turquia.