Les brassicàcies (Brassicaceae) són una família de plantes de l'ordre brassicals. Es tracta d'una família cosmopolita, amb 390 gèneres i 3.000 espècies. A Europa hi ha 108 gèneres amb espècies silvestres. Les brassicàcies tenen la màxima diversitat a la regió mediterrània i es distribueixen per les regions de clima temperat.
Abans, la família s'anomenava crucíferes o Cruciferae, nom encara admès en la nomenclatura. La planta tipus d'on prové el nom de la família és la col (Brassica spp.). Totes són plantes herbàcies anuals, bianuals o perennes. Normalment tenen les fulles en disposició alterna. Molts membres tenen components glucosinolats que emeten una olor característica.
A part de la seva importància econòmica, les brassicàcies també en tenen des del punt de vista científic, ja que Arabidopsis thaliana és la planta escollida per a l'estudi dels vegetals en general.
Morfologia Són plantes herbàcies de fulles alternes, simples, senceres o dividides, de vegades en roseta basal. Les inflorescències tenen forma de raïm. Les flors són hermafrodites, actinomorfes. El calze té quatre sèpals lliures, i la corol·la quatre pètals més, també lliures, i sis estams lliures, quatre de llargs i dos de més menuts. El gineceu té ovari súper, amb dos carpels i un estil. Fruit en síliqua o en silícula.
Ecologia Gairebé totes les espècies viuen en camps i hortes, i moltes estan presents a les vores de camins i carreteres. Algunes són clarament costaneres, com el rave de mar, els caps blancs, Diplotaxis ibicensis, Malcolmia maritima, Maresia nana i algunes Matthiola.
Succowia balearica i Clypeola jonthlaspi es troben en llocs rocosos i garrigues; la primera, sovint en indrets nitrificats. Són rupícoles la col borda i les Arabis. Els créixens viuen en indrets amb aigua dolça, embassada o no.
Endemismes als Països Catalans Col borda, endemisme de Mallorca. Diplotaxis ibicensis, a les Illes Balears i a Alacant.
Usos En aquesta família de plantes destaquen les espècies d'interès agrícola destinades a l'alimentació, com les cols, el nap o el rave. Les llavors d'algunes espècies dels gèneres Brassica i Sinapis es fan servir en la confecció de la mostassa. Altres espècies, com el creixen, l'herba de sang, Cardaria draba i la colrave es mengen en amanida. Algunes, com la colza, tenen àcid erúcic a les llavors, que les fa incomestibles, encara que amb modificació genètica es pot eliminar. La majoria, però, són comestibles.
Algunes espècies es poden usar com a ornamentació en jardins, com els carraspics i senyorets (espècies d'Iberis), el violer blanc i el violer groc o els setins.
D'altres tenen propietats medicinals conegudes, com els caps blancs, el pa i formatge, la ruca, la ravenissa groga, la mostassa blanca, Sisymbrium irio i Sisymbrium officinale.
Taxonomia Gèneres Dins d'aquesta família es reconeixen els 354 gèneres següents:
Abdra Acirostrum Acuston Aethionema Aimara Alliaria Alshehbazia Altriarabis Alyssoides Alyssopsis Alyssum Ammosperma Anastatica Ancashia Andrzeiowskia Anelsonia Anzhengxia Aphragmus Aplanodes Arabidella Arabidopsis Arabis Arcyosperma Armoracia Aschersoniodoxa Asperuginoides Asta Atacama Atelanthera Athysanus Aubrieta Aurinia Baimashania Ballantinia Barbamine Barbarea Bengt-jonsellia Berteroa Bifurcipilus Biscutella Bivonaea Blennodia Boechera Borealandea Bornmuellera Borodinia Botschantzevia Brachypus Brassica Braya Bunias Cakile Calepina Calymmatium Camelina Camelinopsis Capsella Cardamine Carinavalva Carrichtera Catenulina Catolobus Ceratocnemum Chamira Chartoloma Chaunanthus Chilocardamum Chlorocrambe Chorispora Christolea Chrysochamela Cithareloma Clastopus Clausia Clypeola Cochlearia Coincya Conringia Cordylocarpus Crambe Crambella Cremolobus Crucihimalaya Cryptospora Cuprella Cusickiella Cymatocarpus Dactylocardamum Degenia Delpinophytum Descurainia Diceratella Dichasianthus Dictyophragmus Didesmus Didymophysa Dielsiocharis Dilophia Dimorphocarpa Diplotaxis Dipoma Diptychocarpus Dithyrea Dontostemon Douepea Draba Drabastrum Drabella Dryopetalon Dvorakia Eigia Enarthrocarpus Englerocharis Eremobium Eremoblastus Eremophyton Eruca Erucaria Erucastrum Erysimum Euclidium Eudema Eutrema Exhalimolobos Farsetia Fezia Fibigia Foleyola Fortuynia Fourraea Galitzkya Geococcus Glastaria Goerkemia Goldbachia Gongylis Graellsia Guiraoa Gynophorea Halimolobos Harmsiodoxa Hedinia Heldreichia Heliophila Hemicrambe Hemilophia Henophyton Hesperidanthus Hesperis Hirschfeldia Hollermayera Hormathophylla Hornungia Horwoodia Hurkaea Ianhedgea Iberis Idahoa Iljinskaea Iodanthus Ionopsidium Irania Irenepharsus Isatis Iskandera Ivania Kernera Kremeriella Lachnocapsa Lachnoloma Ladakiella Leavenworthia Leiospora Lemphoria Lepidium Lepidostemon Lepidotrichum Leptaleum Litwinowia Lobularia Lonchophora Lunaria Lutzia Lycocarpus Lyrocarpa Lysakia Machaerophorus Macropodium Malcolmia Mancoa Marcus-kochia Maresia Mathewsia Matthiola Megacarpaea Megadenia Meniocus Menkea Menonvillea Metashangrilaia Microlepidium Microstigma Morettia Moricandia Moriera Morisia Mostacillastrum Mummenhoffia Murbeckiella Muricaria Mutarda Myagrum Nasturtiopsis Nasturtium Neotorularia Nerisyrenia Neslia Neuontobotrys Nevada Noccaea Noccaeopsis Noccidium Notoceras Notothlaspi Ochthodium Octoceras Odontarrhena Olimarabidopsis Onuris Oreoloma Oreophyton Ornithocarpa Orychophragmus Otocarpus Pachycladon Pachymitus Pachyneurum Pachyphragma Parlatoria Parodiodoxa Parolinia Parrya Parryodes Paysonia Peltaria Peltariopsis Pennellia Petiniotia Petrocallis Petroravenia Phlebolobium Phlegmatospermum Phoenicaulis Phravenia Phyllolepidum Physaria Physoptychis Physorhynchus Plagioloba Planodes Polyctenium Polypsecadium Pringlea Pseuderucaria Pseudoarabidopsis Pseudocamelina Pseudodraba Pseudoturritis Pseudovesicaria Psychine Pterygostemon Ptilotrichum Pugionium Pulvinatusia Pycnoplinthopsis Pycnoplinthus Quezeliantha Quidproquo Raffenaldia Raphanorhyncha Raphanus Rapistrum Resetnikia Rhammatophyllum Rhizobotrya Ricotia Robeschia Romanschulzia Rorippa Rudolf-kamelinia Rytidocarpus Sandbergia Sarcodraba Savignya Scambopus Scapiarabis Schimpera Schizopetalon Schouwia Schrenkiella Scoliaxon Selenia Shangrilaia Shehbazia Sibara Sinalliaria Sinapidendron Sinapis Sinoarabis Sisymbrella Sisymbriopsis Sisymbrium Smelowskia Sobolewskia Solms-laubachia Sphaerocardamum Spryginia Stanleya Stenodraba Stenodrabopsis Stenopetalum Sterigmostemum Stevenia Streptanthella Streptanthus Streptoloma Strigosella Subularia Succowia Synstemon Synthlipsis Takhtajaniella Teesdalia Terraria Tetracme Thelypodiopsis Thelypodium Thlaspi Thysanocarpus Tomostima Trichotolinum Tropidocarpum Turritis Vella Veselskya Warea Weberbauera Xerodraba Yinshania Yosemitea Yunkia Zahora Zilla Zuloagocardamum
Referències
Bibliografia Carlquist, S. 1971. Wood anatomy of Macaronesian and other Brassicaceae. Aliso, 7/3: 365-384 Hall, J. C., K. J. Sytsma and H. H. Iltis. 2002. Phylogeny of Capparaceae and Brassicaceae based on chloroplast sequence data. American Journal of Botany 89: 1826-1842 (abstract here ). Walter S. Judd, Christopher S. Campbell, Elizabeth A. Kellogg, Peter F. Stevens, Michael J. Donoghue: Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Sinauer Associates Inc. 2007 Stevens, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 7, May 2006 [and more or less continuously updated since]. Strasburger, Noll, Schenck, Schimper: Lehrbuch der Botanik für Hochschulen. 4. Auflage, Gustav Fischer, Jena 1900, p. 459
Enllaços externs
Brassicaceae a www.botany.hawaii.edu