Eduard Anatólievitx Streltsov ( ) (Moscou, 21 de juliol de 1937 - 22 de juliol de 1990) va ser un futbolista rus-soviètic que va jugar tota la seua carrera com a davanter al Torpedo de Moscou i a la selecció de futbol de la Unió Soviètica. Va fitxar pel Torpedo en 1953, quan tenia 16 anys, provinent de l'equip de la fàbrica Fraser. Streltsov debutaria com a futbolista internacional dos anys després, i jugaria un paper clau en la medalla d'or de futbol que l'URSS va obtindre a les Olimpíades de Melbourne en 1956. Considerat pels periodistes esportius de l'Europa occidental com un dels set millors futbolistes europeus en 1957, la prometedora carrera de Streltsov es va vore interrompuda a l'edat de 20 anys per una condemna per violació que el va tenir cinc anys apartat dels terrenys de joc.
Streltsov va ser acusat de violar una dona de 20 anys, Marina Lebedeva, en 1958. Streltsov va admetre el delicte, malgrat la manca de proves conclusives contra ell, després que li fóra dit que una admissió de culpabilitat li podria permetre participar en la Copa del món de futbol de 1958. Tanmateix, va ser condemnat a dotze anys en un camp de treball, quedant en llibertat després de cinc i recuperant la seua carrera futbolística al Torpedo de Moscou dos anys més tard. La temporada del seu retorn, el Torpedo va guanyar el Campionat Soviètic per segona vegada en la seua història. Tornaria a l'equip nacional soviètic el 1966, Guanyant la Copa Soviètica amb el seu club dos anys més tard, i va ser nomenat Futbolista soviètic de l'any el 1967 i el 1968
Streltsov es va retirar en 1970, i va morir a Moscou el juliol de 1990. El 1996, el Torpedo va rebatejar el seu estadi, l'Estadi Torpedo, com "Estadi Eduard Streltsov" en honor seu; l'any següent, la Unió Russa de Futbol va batejar el màxim guardó a títol individual del futbol rus amb el seu nom. Una estàtua de Streltsov es va aixecar en el Complex Olímpic de Luzhniki el 1998, i el 1999 el Torpedo va erigir una segona als afores del seu estadi.
Streltsov ha estat considerat com un dels millors jugadors de la Unió Soviètica, guanyant el renom de "el Pelé rus".Article O'Flynn, Kevin L'autor britànic Jonathan Wilson el va qualificar com "el jugador de camp més gran que Rússia mai haja produït", mentre en paraules de l'escriptor de futbol soviètic Aleksandr Nilin, "el xicon va vindre a nosaltres des de la terra de les meravelles". Era un atacant poderós i hàbil, que va introduir innovacions com la passada de tacó, que a Rússia és coneguda com "La passada de Streltsov", i és el quart màxim golejador de la selecció de futbol masculina de la Unió Soviètica, malgrat la seua absència del futbol internacional durant huit anys.
Biografia Eduard Anatolievitx Streltsov va nàixer a Perovo, un suburbi de Moscou, el 21 de juliol de 1937. Era fill d'Anatoli Streltsov, un soldat i oficial d'intel·ligència, i Sofia Frolovna. Anatoli va decidir no tornar amb la família després de la Segona Guerra Mundial, instal·lant-se a Kíev; Sofia criaria sola al seu fill mentre treballava a la fàbrica d'instruments tallants "Fraser". En conseqüència, Eduard Streltsov va tenir una formació modesta, sent els moments més destacats de la seua infantesa aquells on jugava al futbol o animava al seu equip, l'Spartak de Moscou.
A l'equip de la fàbrica van reconéixer el seu talent per a l'esport ben prompte: Streltsov va esdevenir el jugador més jove de la història de la Fàbrica Fraser a l'edat de 13 anys. Tres anys més tard, el 1953, es va organitzar un partit amistós entre l'equip de la fàbrica Fraser i un dels juvenils del Torpedo de Moscou. Streltsov va impressionar l'entrenador del Torpedo, Vasili Provornov, i després de fer-se amic seu, deixaria el Fraser per a començar a jugar al Torpedo..
Carrera Primers anys Amb 16 anys, Streltsov va debutar amb el Torpedo durant la temporada de 1954, temporada on jugaria tots els partits i marcaria 4 gols. L'equip acabà la lliga en novena posició, una baixada considerable respecte a l'anterior temporada, en què acabà tercer.. Durant la seua segona temporada, Streltsov va ser el màxim golejador de la lliga, marcant 15 dianes en 22 partits, en una temporada on el Torpedo va ser quart. Streltsov va ser seleccionat per a l'Equip nacional soviètic per primera vegada en 1955, a mitjan temporada; el seu debut va ser en un partit amistós contra Suècia a Estocolm el 26 de juny d'aquell any.. Streltsov va fer un hat trick en els 45 primers minuts d'un partit on l'equip suec cauria derrotat per 0-6. En la seua segona aparició, un partit amistós a casa contra l'Índia, marcaria tres gols de nou. Amb un altre partit contra Hongria i un gol més contra França, a començaments de 1956 Streltsov ja havia marcat 7 gols en els seus quatre primers partits internacionals. Després de fer un gol en un partit contra Dinamarca l'abril de 1956, es perdia tres partits internacionals abans de tornar el setembre amb un gol després de tres minuts en una victòria fora de casa per 2-1 contra Alemanya Oriental. Mentre, Streltsov continuava marcant gols regularment amb el Torpedo, fent 12 gols en la temporada de lliga de 1956. Després de dos partits internacionals que se saldarien amb derrotes, els soviètics arribaren el novembre de 1956 als Jocs Olímpics de Melbourne. Streltsov faria tres gols en una victòria per 16-2 sobre Austràlia en un partit no oficial el 15 de novembre, i ja en el primer partit de torneig, nou dies després, marcaria el gol de la victòria soviètica davant l'Equip Unificat d'Alemanya. Després d'un partit que es va haver de repetir davant Indonèsia en quarts de final, el combinat soviètic s'enfrontava a Bulgària en les semifinals.
miniatura|Moneda d'un ruble de 1997, de la sèrie "100 anys de futbol rus". Commemora la victòria olímpica de 1956.
El partit acabà en 0-0 després de 90 minuts, i amb el defensa Nikolai Tishchenko i el company de Streltsov al Torpedo Valentin Ivanov lesionats, l'equip soviètic tenia només nou jugadors al terreny de joc quan Bulgària va avançar-se durant la pròrroga. L'actuació de Streltsov seria descrita posteriorment com a "magnífica" pel periodista Jonathan Wilson; el jugador rus va fer el gol de l'empat als 112 minuts i faria la passada del gol de la victòria, marcat pel jugador de l'Spartak de Moscou Boris Tatuixin quatre minuts després. Malgrat la gran actuació, Streltsov es perdria la final contra Iugoslàvia quan el seleccionador, Gavriil Katxalin, qui acostumava a jugar amb dos davanters del mateix equip; va deixar a Strelstov en la banqueta perquè el davanter titular i company del Torpedo Ivanov es trobava lesionat. Com que per aquelles dates sols rebien medalles els futbolistes titulars en la final, Nikita Simonian, qui va substituir-lo a l'onze inicial, va oferir-li a Strelstov la seua medalla d'or després de la victòria per 1-0 sobre el iugoslaus, una oferta que el jugador del Torpedo va rebutjar dient-li: "Nikita, guanyaré molts més trofeus en el futur". Streltsov va rebre dos vots als premis Ballon d'or d'aquell any, sent considerat pels periodistes esportius com un dels 24 millors jugadors a Europa en 1956..
Streltsov marcà el primer gol de la victòria per 2-0 en l'eliminatòria davant Polònia, partit que va suposar la classificació de l'equip soviètic per a la Copa del Món de Futbol de 1958. A nivell de clubs, Strelstov va fer 12 gols en 15 partits de lliga durant la temporada de 1957 de la Lliga soviètica de futbol. El Torpedo, equip tradicionalmenr eclipsat pels rivals locals com el CSKA, Dinamo o Spartak, acabà la lliga en segona posició, alhora que Strelstov va quedar en setena posició en la classificació de la Pilota d'Or de 1957, rebent 12 vots.. Abans del començament del mundial del 58, el seu registre com a jugador internacional era de 18 gols en 20 partits. A més, Streltsov marcaria cinc gols en els primers vuit partits de lliga, i jugaria un amistós internacional davant Anglaterra a Moscou el 18 de maig de 1958, i que acabà amb un empat 1-1.
Acussació de violació Streltsov era considerat un home faldiller, que bevia alcohol en abundància i que portava un estil de vida extravagant per al que era habitual a la Unió Soviètica dels anys 50. Per exemple, resultava extravagant el seu tupè d'estil "Teddy Boy", de moda al Regne Unit però no a l'URSS. Com a jugador clau per al seu club i per a la selecció nacional soviètica, la seua personalitat no era ben rebuda en els cercles governamentals, que veien amb preocupació com Strelstov esdevenia una celebritat. Tot això li comportaria problemes arran d'una presumpta relació entre el futbolista i Svetlana Furtseva, la filla de 16 anys de la primera dona membre del Politburó, Ekaterina Furtseva. Amb la jove Svetlana fascinada pel jove de 19 anys que jugava al Torpedo, la seua mare va conèixer al futbolista en una recepció al Kremlin a principis de 1957, realitzada per a celebrar la victòria Olímpica de 1956. Furtseva va suggerir-li a Strelstov que es podria casar amb la seua filla, però el futbolista va respondre que ell ja estava promés, i que no anava a casar-se amb Svetlana. El que va ocórrer després en aquella recepció és confús, però sembla que Strelstov, begut, hauria menyspreat a Svetlana Furtseva (se li atribueixen dues frases: o bé va dir que "mai no em casaria amb aquella mona", o bé que "abans em penjaria que casar-me amb aquella xicona"). En qualsevol cas, l'actitud de Strelstov humiliaria a Ekaterina Furtseva, que aleshores era una ministra influent vinculada al Prèmier soviètic Nikita Khrusxov.
Streltsov es va prometre amb la seua xicona, Alla Demenko, abans d'anar a les olimpíades, i la parella es casaria el 25 de febrer de 1957, durant les preparacions per a la temporada soviètica de futbol. El Departament Soviètic de Futbol va criticar tant al jugador com al seu club per les dates elegides per a la cerimònia. El Partit Comunista també mostrava desconfiança cap al jugador, considerant-lo un desertor en potència arran que atraguera l'interès de clubs francesos i suecs durant les gires a l'estranger que va realitzar amb el Torpedo. Al seu fitxer als arxius del Partir Comunista es deia açò d'ell: "Segons una font verificada, Streltsov va dir als seus amics en 1957 que li sabia sempre greu tornar a l'URSS després de realitzar viatges a l'estranger". Després que se l'expulsara durant un partit a Odessa, l'abril de 1957, el diari esportiu Sovetski Sport, vinculat al Partit Comunista, va publicar un article sobre ell titulat "Açò no és un heroi", així com cartes escrites suposadament per membres del proletariat, que descrivien a Streltsov com un "exemple dels mals de l'imperialisme occidental".
miniatura|upright|El Premier soviètic Nikita Khrusxov en 1961. Segons Gavriil Katxalin, entrenador de la selecció soviètica, Khrusxov va involucar-se personalment al cas de violació de Strelstov.
Una setmana després de jugar un intens partit amistós contra Anglaterra, celebrat a Moscou com a preparació per a la Copa Mundial de 1958, Streltsov va ser convidat a una festa per un oficial militar soviètic, Eduard Karakhanov, que se celebraria el 25 de maig. Streltsov i la resta de la selecció soviètica eren en un camp de formació per a preparar el Mundial a Tarasovka, just a fora de Moscou, però a l'equip se li havia donat el dia lliure de vacances. Al final de les vacances, els jugadors s'havien de presentar a les autoritats a l'estadi del Dinamo de Moscou a les 4:30 pm, però Streltsov i dos companys de selecció, els jugadors de l'Spartak Mikhail Ogonkov i Boris Tatuixin, van ignorar l'ordre i van assistir a la festa.. A la datxa (casa de camp) de Karakhanov, on es va celebrar la festa, també hi va assistir una dona de 20 anys anomenada Marina Lebedeva, a qui Streltsov no coneixia. El matí següent, Streltsov, Ogonkov i Tatuixin van ser arrestats i acusats de violar-la..