El rebuig social és l'exclusió deliberada d'un individu o grup de la interacció social amb els altres. Pot tractar-se d'un rebuig passiu o actiu (incloent discriminació i agressions). Patir rebuig social causa sentiments d'angoixa, solitud i pena en els afectats i pot alhora pot provocar que esdevinguin persones que rebutgin les altres en el futur.
L'assetjament escolar i laboral o l'ostracisme polític o mediàtic són algunes de les modalitats de rebuig més esteses. El refús romàntic o amor no correspost n'és una variant (una de les més conreades per la literatura i les arts).
Alguns dels grups afectats pel rebuig social són les persones sense llar, amb discapacitats, amb transtorns mentals o amb drogoaddicció.
Rebuig en la infancia El rebuig entre iguals en la infància s'ha estudiat mitjançant mètodes sociomètrics, que permeten classificar els infants segons el seu nivell d'acceptació dins del grup. En general, alguns infants són populars, la majoria es troba una posició intermèdia i una minoria és rebutjada. Aquesta classificació es basa en les nominacions positives i negatives que els ifnants fan sobre els seus companys. Segon Karen Bierman, els infants rebutjats solen presentar diversos patrons de comportament, com baixos nivells de conducta prosocial, comportaments agressius o disruptius, immaduresa o impulsivitat i nivells elevats d'ansietat social.
Referències
Categoria:Psicologia social