miniatura|Una passarel·la elevada al parc El Parc Nacional dels Everglades (Everglades National Park) és un parc nacional situat a Florida, al sud-est dels Estats Units, que protegeix un 25 % dels Everglades originaris. És la més gran àrea salvatge subtropical dels Estats Units. Gairebé un milió de persones visiten el parc cada any. Amb una superfície de 6.104,8 quilòmetres quadrats, és el tercer parc nacional més gran dels 48 estats contigus després del Parc Nacional de la Vall de la Mort i el Parc Nacional de Yellowstone. Ha estat declarat Reserva de la Biosfera, Patrimoni de la Humanitat, i una Zona Humida d'Importància Internacional, i és només un dels tres llocs del món que apareix en aquestes tres llistes.Maltby, E., P.J. Dugan, "Wetland Ecosystem Management, and Restoration: An International Perspective" in Everglades: The Ecosystem and its Restoration, Steven Davis and John Ogden, eds. (1994), St. Lucie Press. Everglades vol dir 'aiguamolls eterns' en anglès i va ser conegut pels espanyols com Cañaveral de la Florida.
A diferència de la majoria dels parcs nacionals dels Estats Units, el Parc Nacional dels Everglades va ser creat per protegir un ecosistema fràgil en lloc de protegir un element geogràfic prominent o paisatgístic. Els Everglades són zones humides creades per un riu lent que s'origina al llac Okeechobee alimentat pel riu Kissimmee, que flueix al sud-oest a uns 0,40 quilòmetres al dia fins a la badia de Florida. El parc protegeix un ecosistema interrelacionat de pantans i boscos que es manté per les forces naturals.Whitney, p. 167. Trenta-sis espècies amenaçades o protegides viuen al parc, incloent-hi la pantera de Florida, el cocodril americà i el manatí del Carib. El parc protegeix la major àrea salvatge a l'est del riu Mississippi. És l'hàbitat més important dels ocells limícoles tropicals d'Amèrica del Nord, i conté l'ecosistema de manglars més gran de l'hemisferi occidental. Més de 350 espècies d'aus, 300 espècies de peixos d'aigua dolça i salada, 40 espècies de mamífers i 50 espècies de rèptils viuen al Parc Nacional dels Everglades.Robertson, p. 27, 21, 38. Tota l'aigua dolça del sud de Florida, que s'emmagatzema a l'aqüífer Biscaí, es recarrega al parc.
Geografia esquerra|miniatura|Mapa del parc
El parc nacional dels Everglades cobreix 6.100 km², als comtats de Dade, Monroe i Collier de Florida, a l'extrem sud de la plana costanera atlàntica. L'elevació normalment oscil·la entre 0 i 2,4 m sobre el nivell del mar, però un monticle de petxines construït per Calusa a la costa del golf s'eleva 6,1 m sobre el nivell del mar.
Geologia El terreny del sud de la Florida és relativament i constantment pla. La pedra calcària que subjau als Everglades és integral als diversos ecosistemes del parc. Florida va ser una vegada part de la part africana del continent Gondwana. Després que es va separar, les condicions van permetre que un entorn marí poc profund diposités carbonat de calci a la sorra, les petxines i el corall per fer-se pedra calcària.Lodge, p. 3 Petits trossos de closca, sorra i briozous comprimits sobre múltiples capes formant estructures a la pedra calcària anomenades ooides, que van crear condicions permeables que contenen l'aigua.
La península de Florida va aparèixer sobre el nivell del mar fa entre 100.000 i 150.000 anys. A mesura que el nivell del mar va augmentar al final de l'edat de gel de Wisconsin, el nivell freàtic va aparèixer més a prop de la terra. El llac Okeechobee va començar a inundar-se i es van crear tempestes de convecció.McCally, pàgines 9–10. Els grans dipòsits de torba al sud del llac Okeechobee indiquen que s'havien produït inundacions regulars fa uns 5.000 anys. Les plantes van començar a migrar, les subtropicals de la part nord de Florida i les tropicals portades com a llavors pels ocells de les illes del Carib.Whitney, p. 108. La plataforma de pedra calcària sembla plana, però hi ha lleugeres pujades —anomenades pinacles— i depressions provocades per l'erosió de la pedra calcària per les propietats àcides de l'aigua. La quantitat de temps durant l'any que l'aigua està present en un lloc dels Everglades determina el tipus de sòl, dels quals només n'hi ha dos als Everglades: la torba, creada per molts anys de matèria vegetal en descomposició, i la marga, resultat de l'assecat. periphyton, o trossos d'algues i microorganismes que creen un fang grisenc. Les parts dels Everglades que romanen inundades durant més de nou mesos a l'any solen estar cobertes per torba. Les zones inundades durant sis mesos o menys estan cobertes de marga. Les comunitats vegetals estan determinades pel tipus de sòl i la quantitat d'aigua present.McCally, pàgines 12–19.Lodge, pàgines 37–38.
Clima Segons el sistema de classificació climàtica de Köppen, Royal Palm at Everglades National Park té un clima tropical monsònic (Am). Els estius són llargs, calorosos i molt humits i els hiverns són càlids i secs.
Hidrografia Tot i que són comuns a la part nord de Florida, no hi ha fonts subterrànies que alimentin d'aigua el sistema dels Everglades. Un embassament subterrani anomenat aqüífer de Florida es troba a uns 300 m sota la superfície del sud de Florida.Whitney, p. 166. Els Everglades tenen una immensa capacitat d'emmagatzematge d'aigua, a causa de la pedra calcària permeable sota la terra exposada. La major part de l'aigua arriba en forma de pluja, i una quantitat important s'emmagatzema a la pedra calcària. L'aigua que s'evapora dels Everglades es converteix en pluja sobre les àrees metropolitanes, proporcionant el subministrament d'aigua dolça a la regió. L'aigua també flueix al parc després de caure com a pluja cap al nord a les conques hidrogràfiques del riu Kissimmee i altres fonts del llac Okeechobee, per aparèixer als Everglades dies més tard. L'aigua desborda el llac Okeechobee en un riu de 64 a 113 km d'ample, que es mou quasi imperceptiblement.Whitney, pàgines 167, 169.
Ecosistemes A principis del , els conceptes comuns del que s'hauria de protegir els parcs nacionals invariablement incloïen característiques geològiques formidables com muntanyes, guèisers o canons. A mesura que la població de Florida va començar a créixer significativament i es van desenvolupar àrees urbanes properes als Everglades, els defensors de l'establiment del parc van tenir dificultats per persuadir el govern federal i la gent de Florida que els ecosistemes subtils i en constant canvi dels Everglades també eren igual de dignes de protecció.Davis, pàgines 366–369. Quan el parc es va establir l'any 1947, es va convertir en la primera àrea dels Estats Units a protegir la flora i la fauna natives d'una regió en lloc del paisatge geològic.Everglades National Park / Dry Tortugas National Park Superintendent's Report, 2008 Fiscal Year. El Servei de Parcs Nacionals reconeix nou ecosistemes interdependents diferents dins del parc que canvien constantment de mida a causa de la quantitat d'aigua present i altres factors ambientals.
Marges d'aigua dolça i prades de margues miniatura|Els caimans prosperen a les margues d'aigua dolça Els aiguamolls d'aigua dolça són potser l'ecosistema més comú associat al Parc Nacional dels Everglades. Aquests canals de drenatge es caracteritzen per zones baixes cobertes d'aigua dolça, que flueixen a uns 30 m per dia, gairebé imperceptibles.Robertson, p. 9. Shark River Slough i Taylor Slough són característiques importants del parc. El cladium creix fins a una alçada de 1,8 m o més, i les plantes de pantans de fulla ampla, són tan destacades en aquesta regió que van donar als Everglades el malnom de Riu d'herba, cimentat en l'imaginari públic en el títol del llibre de Marjory Stoneman Douglas (1947), que va culminar anys de la seva defensa per considerar l'ecosistema dels Everglades com més que un pantà. Excel·lents llocs d'alimentació per als ocells, els panxos dels Everglades atreuen una gran varietat de limícols com ara garses, garcetes, becplaners rosats (Platalea ajaja), ibis i pelicans marrons (Pelecanus occidentalis), així com carraus (Aramus guarauna) i caragolers comuns que menja cargols poma, que al seu torn s'alimenten de l'herba serra. La disponibilitat de peixos, amfibis i ocells joves a les marjades atrau una gran varietat de tortugues d'aigua dolça, caimans (Alligator mississippiensis), mocassins d'aigua (Agkistrodon piscivorus conanti) i Cròtal adamantí (Crotalus adamanteus).Lodge, pàgines 25–31.
esquerra|miniatura|Un bernat americà al llarg del camí d'Anhinga Les praderies de margues d'aigua dolça són semblants a les margues, però no tenen el moviment lent de les aigües superficials; en canvi, l'aigua es filtra a través d'un fang calcitic anomenat marga. Les algues i altres organismes microscòpics formen el perífiton, que s'uneix a la pedra calcària. Quan s'asseca es converteix en un fang gris.Whitney, p. 164 El cladium i altres plantes aquàtiques creixen més curtes a la marga d'aigua dolça que no pas a la torba, l'altre tipus de sòl dels Everglades que es troba on l'aigua roman present durant més temps durant tot l'any. Les praderies de marga solen estar sota l'aigua de tres a set mesos a l'any, mentre que les margues poden romandre submergides durant més de nou mesos i de vegades romanen sota l'aigua d'un any a l'altre. Altres herbes, com ara l'herba muhly (Muhlenbergia sericea) i les plantes aquàtiques de fulla ampla es poden trobar a les prades de marga.Lodge, pàgines 29–32. Els animals que viuen a les margues d'aigua dolça també habiten les prades de marga. Les prades de marga poden assecar-se en algunes parts de l'any; els caimans tenen un paper vital en el manteniment de la vida a les parts remotes dels Everglades en excavar al fang durant l'estació seca, creant basses d'aigua on els peixos i els amfibis sobreviuen d'un any a l'altre. Els forats dels caimans també atrauen altres animals que es congreguen per alimentar-se de preses més petites. Quan la regió torna a inundar-se durant l'estació humida, els peixos i els amfibis que es mantenien als forats dels caimans repoblen les prades de margues d'aigua dolça.Lodge, p. 35.
Hammocks de fusta dura tropical Els hammocks solen ser l'única terra seca del parc. S'eleven uns quants centímetres per sobre del riu cobert d'herba i estan dominats per una vida vegetal diversa que consisteix en arbres subtropicals i tropicals, com els grans roures vius del sud (Quercus virginiana). Els arbres sovint formen copes sota les quals els animals prosperen entre arbustos de cafè salvatge (Psychotria), anyil blanc (Randia aculeata), fusta verinosa (Metopium toxiferum) i palma serra (Serenoa repens). El parc compta amb milers d'aquestes illes d'arbres, que sovint formen una llàgrima quan es veuen des de dalt (vegeu el mapa del parc) a causa de l'aigua que s'hi mou lentament al seu voltant, però també es poden trobar a pinedes i manglars. Els arbres dels Everglades, inclòs el tamarind salvatge (Lysiloma latisiliquum) i el gumbo-limbo (Bursera simaruba), rarament creixen més de 15 m a causa del vent, el foc i el clima.
miniatura|Uns 160 pumes de Florida habiten en hammocks i pinars dels Everglades.