La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), també coneguda com a Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals (en anglès: International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, IUCN), és un organisme internacional dedicat a la conservació dels recursos naturals.
Fundada l'any 1948, té la seu central a Gland, Suïssa. La UICN reuneix 160 estats, 1400 ONG i agències governamentals, i 15,000 d'experts i científics.
La missió de la UICN és la promoció i assistència a les societats de tot el món perquè conservin la integritat i biodiversitat de la naturalesa i assegurin que l'ús dels recursos naturals és equitatiu i ecològicament sostenible. És responsable també del manteniment de la Llista Vermella de la UICN. En les últimes dècades, la UICN ha ampliat el seu enfocament més enllà de l'ecologia de la conservació i haa incorporat qüestions relacionades amb el desenvolupament sostenible als seus projectes. La UICN no pretén mobilitzar el públic en suport de la conservació de la natura. Intenta influir en les accions dels governs, les empreses i altres parts interessades proporcionant informació i assessorament i mitjançant la creació d'associacions.
El 1988 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia, juntament amb el Fons Mundial per la Natura.
Fundació La UICN es va establir el 5 d'octubre de 1948 a Fontainebleau, França, quan representants de governs i organitzacions conservacionistes, impulsats per la UNESCO, van signar una acta formal que constituïa la Unió Internacional per a la Protecció de la Natura (UIPN). La iniciativa de crear la nova organització va sortir del biòleg britànic Julian Huxley, primer director d'UNESCO. En el moment de la seva fundació, la UICN era l'única organització internacional centrada en tot l'espectre de la conservació de la natura (el 1922 s'havia establert una organització internacional per a la protecció dels ocells, ara BirdLife International).
La UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) va començar amb 65 membres a Brussel·les i estava estretament associada amb la UNESCO. Van organitzar conjuntament la Conferència sobre la Protecció de la Natura de 1949 a Lake Success, Nova York, i van elaborar la primera llista d'espècies greument amenaçades. En els primers anys de la seva existència, la UICN depenia gairebé completament del finançament de la UNESCO, i es va veure obligada a reduir temporalment les activitats quan el 1954 va retirar-li el suport econòmic. La UICN va aconseguir involucrar científics destacats i identificar qüestions importants com els efectes nocius dels pesticides sobre la vida silvestre, però no va arribar a desenvolupar molts dels projectes dissenyats. Això va ser causat per la manca de voluntat dels governs per actuar, la incertesa sobre el mandat de la UICN i la manca de recursos. El 1956, la UICN va canviar el seu nom a Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals.
Àrees de protecció La UICN estableix categories d'àrees protegides:
Ia – Reserva Natural Estricta Àrea protegida de tota activitat humana, excepte les molt lleugeres. És una àrea de terra o mar que posseïx un ecosistema excepcional o representatiu, característiques geològiques o fisiològiques o espècies d'interès primari, que estan disponibles principalment per al seu estudi científic o seguiment ambiental.
Ib – Àrea Natural Silvestre Àrees generalment mes extenses i protegides de manera menys estricta que les Reserves Naturals. Son grans espais de terra o mar sense modificacions o amb petites modificacions, que mantenen el seu caràcter natural i influència, sense presència o amb poca presència humana, que són protegits i manejats de manera de preservar la seva condició natural.
Les visites humanes estan limitades a un mínim, i normalment sols es permeten aquells visitants que utilitzen medis de transport no motoritzats (a peu, esquí, canoa, etc.). Les àrees no tenen infraestructures, no obstant permeten les activitats de grups indígenes dintre del seu estil de vida tradicional basat en la natura.
II – Parc Nacional Presenta unes característiques similars a l'Àrea Natural Silvestre pel que fa a l'extensió i objectius, però es menys estricte respecte a les infraestructures i visites humanes. Està destinada a Protegir la integritat ecològica d'un o més ecosistemes per a les generacions presents i futures; Excloure l'explotació o ocupació no lligades a la protecció de l'àrea; Proveir les bases perquè els visitants puguin fer ús espiritual, científic, educatiu o recreatiu, de forma compatible amb la preservació i la cultura.
III – Monument Natural Una àrea que conté un o més llocs específics de valor i importància natural o cultural excepcional a causa de la seva raresa, qualitats estètiques inherents o significat cultural.
IV – Àrea de Gestió d'Hàbitats o Espècies Una àrea de terra o mar subjecta a la intervenció activa amb propòsits de gestió per a preservar el manteniment d'hàbitats o per a omplir les necessitats d'espècies específiques.
V – Paisatge Terrestre o Marí Protegit Una àrea de terra, costa o mar on la interacció de les persones amb la naturalesa a través del temps ha produït una àrea de caràcter distintiu amb gran valor estètic, ecològic o cultural, i freqüentment amb diversitat biològica. El resguard de la integritat d'aquest interacció tradicional és vital per a la protecció, manteniment i evolució d'aquesta àrea.
Les àrees incloses en aquesta categoria haurien de propiciar un equilibri entre les persones i la natura i poden incloure activitats tals com agricultura tradicional i activitats forestals realitzades en condicions que assegurin la protecció o restauració ecològica de la zona.
La categoria V en una de les categories mes flexibles de les àrees protegides. Com a resultat, pot integrar activitats simultànies, com ara ecoturisme, al propi temps que es mantenen les pràctiques tradicionals que poden facilitar la sostenibilitat de la biodiversitat agrícola i/o aquàtica.
VI – Àrea Protegida amb Ús Sostenible dels Recursos Naturals Es una classificació mes incloent que està enfocada en la correlació mútuament benèfica entre la conservació de la natura i la gestió sostenible dels recursos naturals, de manera a assegurar els mitjans de vida d'aquells persones que depenen d'aquests aprofitaments. Es persegueix la implementació de tàctiques que ajudin al desenvolupament sostenible de la zona i evitar les dificultats que l'impedeixen, prenen en consideració un ampli ventall de factors socioeconòmics.
La categoria VI pot ser particularment adequada en àrees grans que tenen un baix grau d'ocupació humana o be en aquelles en què les activitats de les comunitats locals han tingut un baix efecte transformador en els ecosistemes circumdants. A la categoria V, en canvi, es l'activitat humana que ha creat un efecte transformador en l'ecosistema de la regió.
Estructura organitzativa La Unió té tres components: les seves organitzacions membres, les seves 6 comissions científiques i la seva secretaria professional.
Membres La Unió està formada tant per Estats com per organitzacions no governamentals. Els membres estableixen les polítiques de la Unió, defineixen el seu programa mundial de treball i trien el seu Consell (comparable al consell d'administració d'una empresa) al Congrés Mundial de la Natura («IUCN World Conservation Congress»). Les organitzacions membres s'organitzen en comitès nacionals i regionals.The IUCN Website Accessed 1 May 2008
Comissions Hi ha sis comissions que avaluen l'estat dels recursos naturals del món i proporcionen a la Unió el coneixement i l'assessorament en matèria de polítiques sobre qüestions de conservació:
Comissió de Gestió d'Ecosistemes (CGE; en anglès, «Commission on Ecosystem Management», CEM)Disponible en: IUCN Commission on Ecosystem Management La CGE proveeix orientació experta sobre enfocaments integrats per a la gestió d'ecosistemes naturals i modificats. Membres: 400.
Comissió d'Educació i Comunicació (CEC; en anglès, «Commission on Education and Communication»)Disponible en: IUCN Commission on Education and Communication La CEC advoca per un ús estratègic de la comunicació i l'educació per habilitar i formar els grups interessats en l'ús sostenible dels recursos naturals. Membres: 770.
Comissió de Medi Ambient, Política Econòmica i Social (CEESP; en anglès, «Commission on Environmental, Economic and Social Policy»)Disponible en: IUCN Commission on Environmental, Economic and Social Policy . La CEESP proporciona l'experiència i l'assessorament en matèria de polítiques sobre els factors econòmics i socials de la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica.
Comissió de Dret Ambiental (CDA; en anglès, «Commission on Environmental Law», CEL)Disponible en: IUCN Commission on Environmental Law . La CDA contribueix al dret ambiental mitjançant el desenvolupament de nous conceptes i instruments jurídics, així com la creació de capacitats en les societats perquè emprin les normes ambientals per a la conservació i el desenvolupament sostenible. Membres: 800.
Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE; en anglès, «Species Survival Commission», SSC)Disponible en: IUCN Commission on Species Survival . La CSE assessora la UICN sobre els aspectes tècnics de la conservació de les espècies i promou accions per a aquelles espècies que estan amenaçades d'extinció. Elabora la Llista Vermella de la UICN d'espècies amenaçades.
Comissió Mundial d'Àrees Protegides (CMAP; en anglès, «World Commission on Protected Areas», WCPA)Disponible en: IUCN World Commission on Protected Areas . La Comissió Mundial d'Àrees Protegides (CMAP) és la xarxa més important del món d'especialistes en àrees protegides. És administrada pel Programa d'Àrees Protegides de la UICN i compta amb més de 1.400 membres en 140 països.
Secretaria Els membres i les comissions treballen juntament amb una secretaria professional composta per més d'1.100 persones de 62 països diferents.
Governança i finançament Governança El Congrés Mundial de la Natura (Assemblea de Membres) és l'òrgan màxim de decisió de la UICN. El congrés es reuneix cada quatre anys; tria el consell, inclòs el president, i aprova el programa de treball de la UICN per als propers quatre anys i el pressupost.
El consell de la UICN és el principal òrgan de govern de l'organització. El consell estableix la direcció estratègica de les activitats de la Unió, debat qüestions polítiques específiques i ofereix orientació sobre les finances i el desenvolupament de la membresia. El consell està compost pel president, quatre vicepresidents (elegits pel consell d'entre els seus membres), el tresorer, els presidents de les sis comissions de la UICN, tres consellers regionals de cadascuna de les vuit regions estatutàries de la UICN i un conseller de l'estat on la UICN té la seva seu (Suïssa). L'actual presidenta de la UICN és Razan Al Mubarak.
El consell nomena un director general, que és el responsable de la gestió global de la UICN i del funcionament de la secretaria. L'actual directora general de la UICN és Grethel Aguilar. Va succeir Bruno Oberle.
Presidents de la IUCN des de 1948Hesselink, Frits; Čeřovský, Jan: Learning to Change the Future , IUCN 2008, p. 22. URL retrieved 2011-01-24. 1948–1954 Charles Jean Bernard 1954–1958 Roger Heim 1958–1963 Jean Georges Baer 1963–1966 François Bourlière 1966–1972 Harold J. Coolidge 1972–1978 Donald Kuenen 1978–1984 Mohamed Kassas 1984–1990 M. S. Swaminathan 1990–1994 Shridath Ramphal 1994–1996 Jay Hair 1996–2004 Yolanda Kakabadse 2004–2008 Valli Moosa 2008–2012 Ashok Khosla 2012–2021 Zhang Xinsheng 2021–actualitat Razan Al Mubarak
Directors generals de la UICN des de 1948 1948–1955 Jean Paul Harroy 1955–1958 Tracy Philipps 1959–1960 M.C. Bloemers 1961–1962 Gerald Watterson 1963–1966 Hugh Elliott 1966–1970 Joe Berwick