Ely (pronunciat /ˈiːli/Escolteu l'arxiu sonor: Ely) és una petita ciutat del Regne Unit, situada al comtat de Cambridgeshire, a l'est d'Anglaterra, a 103 quilòmetres al nord-est de Charing Cross, (Londres). Destaca per la seva catedral, considerada una de les grans meravelles de l'art gòtic a Anglaterra.

Ely era tinguda, informalment, com a ciutat pel fet de ser la seu d'una diòcesi, però de fet no va adquirir aquest estatus fins que la reina Elisabet II el va concedir mitjançant carta patent (litterae clausae) l'any 1974. Administrativament pertany al districte d'Est Cambridgeshire. Amb una població de 15.102 habitants el 2001, Ely és la tercera ciutat més petita d'Anglaterra (després de Wells (Somerset) i de la City de Londres), i la sisena més petita del Regne Unit (conjuntament amb St David's, Bangor i Armagh). Situada a la vora del riu Gran Ouse i en una zona tradicionalment d'aiguamolls, ara assecats, la seva economia ha estat lligada a l'agricultura i a la pesca de l'anguila, d'on probablement deriva el seu nom.

Diòcesi d'Ely Ely és la seu catedralícia més propera a Cambridge. Cambridge no té bisbat i pertany a la diòcesi d'Ely. Aquesta diòcesi cobreix 3.900 quilòmetres quadrats i el 1995 abastava 610.000 persones i 341 esglésies, això inclou el comtat de Cambridgeshire (excepte tres parròquies al sud que pertanyen a la diòcesi de Chelmsford) la part occidental de Norfolk, unes poques parròquies en Peterborough i Essex i una a Bedfordshire.

El nom miniatura|Monument a l'anguila. L'origen i significat del nom ha estat força investigat sense arribar a una explicació totalment acceptada. La primera vegada que apareix escrit és en el llibre de Beda Historia ecclesiastica gentis Anglorum, però amb la forma Elge. Aparentment no sembla d'origen llatí i en altres textos posteriors es va emprar diferents versions: Elia, Eli, o Heli. En els furs reials i en la Crònica anglosaxona està escrit Elig.

Skeat creu que aquest nom deriva d'un molt emprat a l'antiga Northúmbria, ēlġē, amb el significat de «districte de les angules». Aquest mot procedeix d'una suposada paraula *ġē, e no s'ha trobat mai aïlladament però sí formant part d'altres i de la qual deriva l'actual terme alemany Gau («districte»). Segons aquesta teoria el mot va evolucionar afegint una vocal i va adquirir el significat d'illa d'Ely. Aquesta explicació també és acceptada per altres autors: Reaney, Ekwall, Mills i Watts.

Altres, com Bailey, han plantejat dubtes: el fet que el prefix ġē vingui d'una àrea remota i que no hi hagin precedents de noms de llocs basats en noms de peixos. Encara més, la forma més habitual Elig, fins i tot en el cas datiu, emprat després de preposició, on seria d'esperar trobar la forma Elige si el segon element es considera īġ («illa»), cosa que entra en conflicte amb els altres noms d'illes de la rodalia d'Ely.

Història Primers habitants Hi ha alguns indicis que aquest lloc va estar poblat ja en l'època de finals del mesolític fins a l'edat del bronze:Historic England, «Heritage Gatway:Multiperiod remains, Chief's Street, Ely»Historic England, «Neolithic/Bronze Age activity, Trinity and Runciman lands, West Fen Road, Ely.» pedres polides,una destral de bronzeHistoric England, «Bronze Age battle axe, Springhead Lane, Ely» i un cap de llança.Historic England, «Bronze spearhead, Ely area.» Hi ha també les restes d'una granja, probablement pertanyent a l'edat del ferro o potser d'època romana, situada a la vora de West Fen Road.Historic England, «Late Iron Age/Conquest period settlement, West Fen Road» A prop de la catedral, a la banda est s'hi van trobar fragments de ceràmica romana.Historic England, «Roman pottery, The Paddock, Ely» A Little Thetford, un indret a 5 km al sud es va descobrir un forn romà per a coure rajoles.Historic England, «Romano-British settlement, Little Thetford»

Època medieval La ciutat d'Ely es va originar al voltant d'un monestir fundat el 673, a 1,6 km al nord de la població de Cratendune, a l'illa d'Ely, sota el patrocini de santa Eteldreda, filla del rei Anna de l'Ànglia Oriental. La primera abadia va ser destruïda el 870 pels invasors danesos i va ser dedicada a Eteldreda quan es va refer l'any 970 pel bisbe de Winchester, Ethelwold. Els abats d'Ely van acumular tants béns que en el Domesday Book(1086) es diu que era el segon monestir més ric d'Anglaterra. El primer bisbe normand, Simeó, va manar l'inici de les obres per fer una catedral l'any 1083. La nau es va ensorrar el 22 de febrer del 1322 i l'octàgon del creuer va ser reconstruït per ordre del sagristà Alan de Walsingham entre el 1322 i el 1328, que és considerat una de les meravelles medievals d'Europa.

Cherry Hill és el turó en està situat el castell d'Ely, d'arquitectura normanda. Es creu que es va construir per ordre de Guillem el Conqueridor després de sotmetre el comte Morcar i el rebel Hereward l'Espavilat, vers l'any 1070. miniatura|Portalda Walpole Després de l'ascens al tron de Maria I d'Anglaterra l'any 1553, el papat va provar d'imposar reformes catòliques a Anglaterra. Durant aquesta època dos homes de Wisbech, l'agutzil William Wolsey i el pintor Robert Pygot, van ser acusats de no compartir les creences catòliques i el 16 d'octubre del 1555 van ser cremats públicament a Ely. L'any 2011 l'associació de voluntaris Perspective va col·locar una placa commemorativa a prop de la catedral. Oliver Cromwell va viure a Ely entre el 1636 i 1646 on va heretar una propietat i va ser recaptador d'impostos al servei del germà de sa mare, sir Thomas Steward. Cromwell va ser un dels administradors de la casa de caritat Thomas Parsons' Charity, que data del 1445 fundada per Carles I.

Declivi postmedieval L'any 1725 es va construir una casa per a treballadors pobres, amb capacitat per a 35 persones. Posteriorment se'n van fer quatre més. Alguns escriptors —William Camden, Celia Fiennes, Daniel Defoe, John Byng i William Cobbett— van deixar testimoni del declivi de la ciutat després de l'epidèmica del i de la dissolució dels monestirs decretada al . Els carrers estaven en estat d'abandonament, ocupats per gent sense feina, davant la indiferència dels bisbes.Celia Fiennes,Through England on a Side Saddle in the Time of William and Mary, Londres, ed. Field and Tuer, The Leadenhall Press, 1888 A la greu situació d'atur es va afegir la pujada del preu dels cereals, cosa que va acabar en les revoltes d'Ely i Littleport. Del 22 al 24 de maig del 1816 es van produir aldarulls: un grup de gent sense feina es van emborratxar i van calar foc a alguns edificis, llavors van amenaçar amb foc la gent benestant si no els donaven diners. Una comissió especial dels tribunals de justícia va condemnar a mort vint-i-quatre participants en les revoltes, dinou dels quals van poder commutar la sentència per penes que anaven de dotze mesos de presó a l'empresonament de per vida.

Època victoriana i regeneració del segle XX miniatura|Plaça del mercat. La catedral d'Ely es va començar a restaurar el 1845 i va estar enllestida uns trenta anys després, la major part de la feina va estar sota el control de l'arquitecte George Gilbert Scott. Com a seu de diòcesi Ely era considerada popularment una ciutat, però en realitat no va rebre aquest estatus (city) fins que l'1 d'abril del 1974 la reina Elisabet II el va atorgar. Comparada amb altres ciutats d'Anglaterra no era gaire gran; va ser a partir del segle XX que es va notar un augment notable en la població.

Enric III va concedir el 1224 permís al bisbe d'Ely per a muntar un mercat a la ciutat tot i que a Ely ja es mercadejava anteriorment. Encara es fa cada dimarts i dissabte i els ponts des de Pasqua fins al Novembre. El riu Gran Ouse va ser la principal via de transport fins que l'àrea dels Fens es va assecar i Ely va deixar de ser una illa al . El riu té avui dia una funció esportiva o d'esbarjo.

Ciutat lliure d'Ely L'abadia d'Ely va ser un dels molts monestirs que es van sotmetre a la reforma benedictina decretada pel rei Edgard el Pacífic (943–975). Els bisbes d'Ely van ser conferits e l'autoritat i el poder propis d'un governant,aquestes prerrogatives van ser tornades a confirmar en la carta de privilegis atorgada per Eduard el Confessor, que posteriorment, Guillem el Conqueridor, des de Kennford, va nomenar ciutat lliure. L'illa d'Ely va ser esmentada en alguns estatuts com a comtat palatí; juntament amb una explicació dels privilegis que el bisbe tenia i les obligacions com a autoritat judicial, que en altres ciutats eren normalment atribucions reials. Aquestes prerrogatives no van abolides fins al 1837.General Act, 7 William IV & 1 Victoria I, c. 53. The Statutes of the United Kingdom of Great Britain and Ireland. volum 31–32. Londres: HMSO, 1838, p. 585

Segles XIX i XX Entre el 1894 i el 1974 el govern de la ciutat va estar governat pel consell del districte urbà d'Ely. El 1889 es va crear el Consell del Comtat de l'illa d'Ely administrava tot el comtat de l'illa d'Ely, dins el qual estava la ciutat. El 1965 va haver una llei que va reformar els governs locals i que va fusionar aquest comtat amb el de Cambridgeshire, el nou organisme es va dir Consell del Comtat de Cambridgeshire i Illa d'Ely. El 1974 va haver una altra reforma administrativa que va unir aquest comtat amb els territoris de Huntingdon i Peterborough i així va sorgir el nou comtat de Cambridgeshire. El districte urbà d'Ely es va reanomenar i ara es diu Ciutat d'Ely, considerat també una parròquia civil l'ajuntament del qual cobreix la mateixa àrea que abans però amb menys poders, els quals han estat transferits al districte d'Est Cambridgeshire.

Geografia miniatura|Camps de conreu Els aiguamolls que anteriorment al envoltaven la ciutat estaven formats en part d'aigua salada i en part d'aigua dolça. Els principals rius de la zona: Witham, Welland, Nene i Gran Ouse, regaven el territori proper ocupant 16.000 km², un espai cinc vegades més gran que la veritable conca dels Fens. El riu Gran Ouse passa pel sud-est de la ciutat. Defoe, en la visita que va fer l'any 1774, va descriure el paisatge com l'aigüera on desguassaven tretze comtats. El 23 de novembre d'aquell mateix any, el teòleg John Wesley, hi va anar i va quedar impressionat per la quantitat d'aigua que cobria la carretera i dominava el paisatge una milla i mitja abans d'arribar. El sr. Dancer el va anar a recollir amb un carruatge, cosa que va agrair molt i va exclamar: «—Però com s'ho fa la gent que va a peu per arribar a la ciutat? —Que com s'ho fan? Travessen ficant el peu als llocs menys fondos!» La torba és el material predominant, formada pels dipòsits dels corrents d'aigua ue circulaven a poca velocitat. Francis Russell, comte de Bedford, amb el suport del parlament, va finançar el drenatge d'aquests aiguamolls, feina que va confiar a l'enginyer holandès Cornelius Vermuyden i es van assecar.

Roswell Pits és un important jaciment paleontològic situat a 1,6 km al nord-est de la ciutat. L'argila de Kimmeridge s'ha extret durant el i XX per a la producció de ceràmica i per al manteniment dels embarcadors a la vora del riu. S'hi han trobat molts fòssils d'ammonits, belemnits i bivalves, juntament a un espècimen gairebé sencer de pliosauroïdeu.

L'antiga pedrera de Roswell Pits és actualment una zona declarada d'especial interès científic (SSSI).<ref>«Roswell Pits », Wildlife Trust</ref> L'arbreda del turó Mount Hill a Abbey Park la va plantar el 1779 James Bentham, un canonge d'Ely. En aquest turó, on antigament hi va haver el castell, se l'anomena des de llavors Cherry Hill, pels arbres que estan plantats. El Chettisham Meadow (SSSI) és una praderia que està a 1 km al nord del centre de la ciutat, on encara es noten les marques dels solcs fets en època medieval, el resultat de llaurar any rere any amb arades no reversibles en la mateixa franja de terra. En aquest lloc es poden trobar espècies protegides com l'abellera de muntanya grossa.

Clima