Esara (, «Áisara») fou una filòsofa del grup dels pitagòrics, autora d'un tractat sobre la naturalesa humana del , per bé que es tracta d'una datació obtinguda per l'anàlisi filològica del manuscrit i podria ser una obra posterior escrita deliberadament en un estil arcaitzantWaithe, Mary Ellen (1987), A History of Women Philosophers: Volume I: Ancient Women Philosophers, 600 BC - 500 AD, Springer,). Va néixer a Lucània, però no es tenen gaires dades sobre la seva vida.
La seva obra es conserva només de manera fragmentària en un recull d'Estobeu. Recull la idea grega del paral·lelisme entre l'ésser humà i el cosmos, ja que argumenta que estudiant la natura humana, i més concretament la seva ànima, es pot comprendre l'univers. L'ànima és tripartita com la de Plató. Aquesta ànima ha de ser educada per poder assolir la justícia, tant en la família com en la societat.
Va ser citada per Catul i Aristòtil, entre d'altres.
Referències
Categoria:Pitagòrics Categoria:Morts a Calàbria Categoria:Persones de la província de Potenza Categoria:Matemàtics italians Categoria:Filòsofs de la Magna Grècia Categoria:Escriptors italians Categoria:Biografies del segle IV aC Categoria:Artistes de la Basilicata Categoria:Grecs del segle III aC