«Ser o no ser» és la primera línia d'un soliloqui de l'obra de William Shakespeare Hamlet (escrita entre 1599 i 1602), en la primera escena, del tercer acte. És una de les cites més famoses de la literatura universal i la més coneguda d'aquesta obra en particular.
Sentit del soliloqui La lectura més convencional d'aquest soliloqui és la que diu que Hamlet està considerant la possibilitat de cometre suïcidi. «Ser o no ser» equivaldria aleshores a «continuar o no existint». D'altres crítics però defensen que Hamlet senzillament filosofa i no s'han de prendre les seves paraules de manera individual. Sia com sia, el soliloqui s'emmarca dintre de l'obra en la qual Hamlet vacil·la en l'empresa de venjar el seu pare, que ha estat assassinat pel seu germà. El crític Stephen Greenblatt lliga l'obra amb uns versos que apareixen a Juli Cèsar en boca de Brutus la nit abans del magnicidi:Així doncs, l'obra Hamlet seria la representació d'aquest interval, i el soliloqui la verbalització per part del protagonista del seu estat d'indecisió.
Text Soliloqui original anglèsTraducció catalanaTo be or not to be, that is the question: Whether 'tis Nobler in the mind to suffer
The Slings and Arrows of outrageous Fortune,
Or to take Arms against a Sea of troubles,
And by opposing end them: to die, to sleep
No more; and by a sleep, to say we end
The Heart-ache, and the thousand Natural shocks
That Flesh is heir to? 'Tis a consummation
Devoutly to be wished. To die, to sleep,
To sleep, perchance to Dream; aye, there's the rub,
For in that sleep of death, what dreams may come,
When we have shuffled off this mortal coil,
Must give us pause. There's the respect
That makes Calamity of so long life:
For who would bear the Whips and Scorns of time,
The Oppressor's wrong, the proud man's Contumely,
The pangs of despised Love, the Law’s delay,
The insolence of Office, and the Spurns
That patient merit of the unworthy takes,
When he himself might his Quietus make
With a bare Bodkin? Who would Fardels bear,
To grunt and sweat under a weary life,
But that the dread of something after death,
The undiscovered Country, from whose bourn
No Traveller returns, Puzzles the will,
And makes us rather bear those ills we have,
Than fly to others that we know not of.
Thus Conscience does make Cowards of us all,
And thus the Native hue of Resolution
Is sicklied o'er, with the pale cast of Thought,
And enterprises of great pitch and moment,
With this regard their Currents turn awry,
And lose the name of Action. Soft you now,
The fair Ophelia? Nymph, in thy Orisons
Be all my sins remembered.Ser o no ser, aquest és el dilema:
¿és més noble sofrir calladament
les fletxes i els embats d'una Fortuna indigna,
o alçar-se en armes contra un mar d'adversitats
i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més...
I si dormint s'esborren tots els mals del cor
i els mil estigmes naturals heretats per la carn,
¿quin desenllaç pot ser més desitjat?
Morir, dormir... dormir... i potser somiar...
Sí, aquest és l'obstacle: no saber
quins somnis acompanyaran el son etern,
un cop alliberats d'aquesta pell mortal,
És el que ens frena i fa que concedim
tan llarga vida a les calamitats.
¿Per què aguantem, si no, l'escarni d'aquests temps,
El jou dels opressors, el greuge dels superbs,
l’amor burlat, la lentitud de la justícia,
l’orgull de qui té un càrrec o el desdeny
dels ineptes pel mèrit pacient,
quan un mateix pot liquidar els seus comptes
amb una simple daga? ¿Qui arrossegaria
El pes d'aquest bagatge tan feixuc
tota una vida de suors i planys,
Si no fos que el temor d'alguna cosa
més enllà de la mort, aquell país inexplorat del qual
no torna mai cap viatger, confon la voluntat
i fa que preferim patir mals coneguts
a fugir cap a uns altres que desconeixem?
I així la consciència ens fa covards a tots,
els colors naturals del nostre impuls
empal·lideixen sota l'ombra de la reflexió,
i empreses de gran pes i gran volada
per aquesta raó desvien el seu curs, i perden
El nom d'accions... Però silenci...
La bella Ofèlia!... Nimfa, en les teves oracions
recorda tots els meus pecats.
Referències
Vegeu també Ser o no ser, pel·lícula del 1942
Categoria:Tragèdies de William Shakespeare Categoria:Obres poètiques en anglès Categoria:Obres literàries del segle XVI Categoria:Monòlegs