El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 204 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1363 - València resisteix el setge que Pedro el Cruel de Castella havia iniciat el 21 de maig. 1916 - Creació de l'Aeroclub de Catalunya. 1936 - Mallorca: es publica la Resposta als catalans (que responia al Missatge als mallorquins del maig del mateix any), signat per uns 150 intel·lectuals i professionals mallorquins. 1975 - S'inaugura la Fundació Joan Miró a Barcelona.
Resta del món 1596 - Els exploradors neerlandesos Willem Barents i Jacob van Heemskerk descobreixen l'illa de Bjørnøya, entre Noruega i les Svalbard. 1794 - França: Es promulga la llei de 22 de Pradial, i comença el Gran Terror. 1865 - Múnic (Regne de Baviera): al Teatre de la Residència, s'estrena Tristan und Isolde de Richard Wagner. 1916 - Comença la Rebel·lió Àrab: Lawrence d'Aràbia i Faisal s'aixequen contra els otomans, iniciant la independització de les terres àrabs.
Naixements Països Catalans 1845 - Palma: Manuela de los Herreros Sorà, escriptora i administradora mallorquina (m. 1911). 1889 - Vic, Osona: Manuel Brunet i Solà, periodista i escriptor català (m. 1956). 1941 - Barcelona: Joan Soler i Amigó, pedagog i escriptor català, especialitzat en la recerca de la cultura popular (m. 2022). 1963 - València: Cristina Moreno Fernández, economista i política, diputada a Corts. 1973 - Barcelona: Natàlia Via-Dufresne Pereña, regatista catalana guanyadora de dues medalles olímpiques. 1991 - Granollers, Vallès Oriental: Pol Espargaró i Villà, pilot català de motociclisme. 1999 - Vilassar de Mar: Ona Batlle Pascual, futbolista catalana, defensa del FC Barcelona.
Resta del món 940 - Buzajan, Gran Khorasan: Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, matemàtic. 1719 - Alcanyís (Aragó): Francisco Mariano Nifo, periodista i fundador de periòdics (m. 1803). 1818 - Londresː Clara Novello, soprano que es prodigà tant en l'òpera com en l'oratori i l'escenari de concerts (m. 1908). 1819 - Ornans (França): Gustave Courbet, pintor francès (m. 1877). 1860 - Brăila, Romania: Hariclea Darclée, cèlebre soprano romanesa (m. 1939). 1863 - Saint-Quentin, França: Madeleine Zillhardt, pintora, escriptora i decoradora francesa (m. 1950). 1880 - Chatou, França: André Derain, pintor i il·lustrador francès. 1880 - Nagykároly, Romania: Margit Kaffka, escriptora i poeta hongaresa (m. 1918). 1899 - Leipzig: Anita Berberː ballarina, actriu i escriptora alemanya, pintada per Otto Dix. 1901 - Berlín (Alemanya): Frederick Loewe, compositor estatunidenc d'origen austríac (m. 1988). 1908 - Joplin, Missouri, Estats Units: Robert Cummings, actor, director i productor estatunidenc. 1915 - Lachine (Canadà): Saul Bellow, escriptor nord-americà, Premi Nobel de Literatura de l'any 1976 (m. 2005). 1919 - Baltimore, Maryland: Martha Goldstein, intèrpret de clavicèmbal i piano (m. 2014). 1922 - Grand Rapids (Minnesota): Judy Garland, actriu i cantant nord-americana (m. 1969). 1927 - Budapest, Hongria: Ladislau Kubala Stecz, futbolista i entrenador de futbol d'origen eslovacohongarès, considerat un dels millors jugadors de la història (m. 2002). 1928 - Hannover, (Alemanya): Carl Dahlhaus, musicòleg alemany (m. 1989). 1929 - Birmingham, Alabama (EUA): Edward Osborne Wilson, entomòleg i biòleg estatunidenc, Premi Internacional Catalunya 2007. 1929 - Newark (Nova Jersey), EUA: Grace Mirabella periodista de moda estatunidenca, editora en cap de la revista Vogue. (m. 2021) 1938 - Lieja Bèlgica: Violetta Villas, cantant, compositora, lletrista i actriu de teatre i de cinema polonesa (m. 2011). 1941 - Elorrio (País Basc): José Antonio Ardanza Garro, un polític basc, lehendakari d'Euskadi entre 1985 i 1999 (m. 2024). 1947 - La Rochefoucauld, França: Nicole Bricq, fou una política francesa militant del Partit Socialista. 1949 - Sofia, Bulgària: Tania Boteva-Malo, directora de cinema i escriptora búlgara en francès. 1951 - Almansa: Alicia Giménez Bartlett, filòloga i escriptora espanyola, resident a Barcelona. 1953 - París: Dominique de Courcelles, historiadora de les idees francesa, arxivera, paleògrafa, restauradora arquitectònica i teològa. 1971 - Valladolid: Soraya Sáenz de Santamaría, política i jurista que fou ministra i vicepresidenta del Govern d'Espanya.
Necrològiques Països Catalans 1902 - vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona: Jacint Verdaguer, prevere i el més gran poeta català de la Renaixença (n. 1845). 1926 - Barcelona: Antoni Gaudí, arquitecte català, tres dies després de ser atropellat per un tramvia (n. 1852). 1943 - La Vall d'Uixó (Plana Baixa)ː Carmen Tur Melchor (n. 1900), cantant d'òpera valenciana. 1982 - Portlligat, Alt Empordà: Gala Dalí, esposa i musa de Salvador Dalí (n. 1894). 1988 - Barcelona: Josep Tarradellas i Joan, 125è president de la Generalitat de Catalunya (n. 1899). 2005 - Barcelona: Pere Esteve i Abad, polític català, diputat al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu (n. 1942). 2008 - Tiana: Teodor Garriga i Osca, periodista català, president de Ràdio Associació de Catalunya (n. 1909).
Resta del món 323 aC, Babilònia: Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conqueridor de l'Imperi Persa. 1190, riu Göksu, a prop de Silifke (Turquia): Frederic Barbarroja, Emperador d'Alemanya, ofegat (n. 1122). 1580, Lisboa: Luís de Camões, poeta portuguès, considerat el més important de la literatura portuguesa (n. 1524). 1649, Yanping - Fuzhou (Xina): Giulio Aleni, jesuïta italià, matemàtic, geògraf, missioner a la Xina (n. 1582). 1787, Madridː Maria Antonia Vallejo Fernández, la Caramba, cançonetista, cantaora i bailaora de flamenc (n. 1750). 1836, Marsella, França: André-Marie Ampère, físic i matemàtic francès (n. 1775). 1894 - Madrid, Federico de Madrazo, pintor espanyol (n. 1815). 1906, Nova York: Mary Corinna Putnam, metgessa, escriptora, i sufragista nord-americana (n. 1842). 1918, Milà (Itàlia): Arrigo Boito, escriptor, crític i compositor italià (n. 1842). 1934 - Grez-sur-Loing, Seine-et-Marne, França: Frederick Delius, compositor anglès (n. 1862). 1940, Londres (Anglaterra): Marcus Garvey, Jr., heroi nacional de Jamaica, fou un editor, periodista, empresari, nacionalista negre, panafricanista (n. 1887). 1948, Brighton (Anglaterra): Philippa Fawcett, matemàtica i educadora anglesa (n. 1868). 1949, Lillehammer, Noruega: Sigrid Undset, escriptora noruega, Premi Nobel de Literatura el 1928 (n. 1882). 1967, Los Angeles (EUA): Spencer Tracy, actor estatunidenc (n. 1900). 1976, Françaː Margueritte Laugier, astrònoma francesa que va descobrir vint-i-un asteroides (n. 1896). 1987, Pittsburgh, Pennsilvània, Estats Unitsː Elizabeth Hartman, actriu de cinema, teatre i televisió estatunidenca (n. 1943). 1996, Londres: Marie-Louise von Motesiczky, pintora austríaca (n.1906). 2003, Bangkok (Tailàndia): Lopon Tsechu, gran mestre del budisme tibetà.
Festes i commemoracions El Dia Mundial del Modernisme. Festa Local a Olesa de Montserrat a la comarca del Baix Llobregat. Dia de la Memòria, a Catalunya: repic simultani de campanes a esglésies d'Osona, Ripollès, Catalunya Nord, etc., en commemoració de l'aniversari de la mort de Jacint Verdaguer, extensiu a altres autors catalans. Es va fer per primer cop en 2011.
Santoral Església Catòlica Sants al Martirologi romà (2011):Santi, beati e testimoni. Censuri d'Auxerre, bisbe (s. V); Oliva de Palerm (463); Landeric de París, bisbe (656); Itamar de Rochester, bisbe (656); Maurí de Colònia, abat (s. X); Bogumil de Gniezno, bisbe i eremita (1182); Deodat de Ebersheimmunster, monjo. Beats Diana degli Andalò, verge (1236); Enric de Bolzano, laic (1315); Giovanni Dominici, dominic (1419); Thomas Green i Walter Pierson màrtirs cartoixans (1537); Marco Antonio Durando, prevere i fundador (1880); Edouard Poppe, sacerdot (1924); Eustachius Kugler, religiós (1946) Sants Basílides, Tripos, Mandal i companys, màrtirs a Roma (s. I); Amanci, Getuli, Cereal i Primitiu de Gabii, màrtirs (120); Aresi, Rogat i companys, màrtirs a Âfrica; Críspul, màrtir a Hispània (?); Màxim d'Aveia, màrtir (359); Asteri de Petra, bisbe (362); Timoteu de Prusa, bisbe (362); Illadan de Rathlihen, bisbe (s. VI); Anià de Chartres, bisbe; Evremund de Fontenay, abat (720, a Senlis); Fortunat de Trèveris, bisbe; Críspul i Restitut de Peñaflor, màrtirs llegendaris (); Oliva de Palerm, màrtir (s. X); Faustina de Cízic, màrtir. Beats Landericua de Novalese, monjo màrtir (1050); Amada de Bolonya (1270); Guiu de Valperga, bisbe. Venerables Gerlach d'Obermarchtal, prior (1200); Bonaventura Baduario, cardenal i màrtir (1386); Maria Maddalena de Capri, monja (1546). Servent de Déu Antoni Gaudí i Cornet. Venerats a l'Orde de la Mercè: santa Elisabet Guillem, verge. A Portugal: l'Àngel de la Guarda de Portugal.
Església Copta 3 Paoni: partença de Marta d'Egipte, Cosme I d'Alexandria (730); Abraham de Faium, bisbe (1914); Hilarió, bisbe; consagració de les esglésies de Sant Jordi de Birma i Beer Maa.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 23 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen al 28 de maig del calendari julià litúrgic: Sants Nicetas de Calcedònia, bisbe; Ignasi de Rostov, bisbe i taumaturg; Germà de París, bisbe; Hel·ladi de l'Est, màrtir; Eutiqui de Melitene, bisbe; Helicònide de Tessalònica, màrtir; Sofroni de Bulgària, monjo venerable; Demetri màrtir; Zacaries de Prusa; Crescent, Pau i Diòscur de Roma, màrtirs.
Església Episcopal dels Estats Units Sants Efraïm d'Edessa, diaca.
Esglésies luteranes Friedrich August Tholuck, teòleg (Església Evangèlica d'Alemanya)
Referències
10