Mont-Saint-MichelEl guionet i la M majúscula permeten diferenciar el nom de la mateixa muntanya i el de la comuna: «mont Saint-Michel» per a l'illot rocós; «Le Mont-Saint-Michel» per a la comuna. Els elements propis de l'abadia, la seva història i la seva arquitectura es poden trobar a l'article Abadia del Mont-Saint-Michel. és una comuna francesa situat a la Manche, a Normandia. Pren el nom de l'illot rocós dedicat a Sant Miquel on avui hi ha l'abadia del Mont-Saint-Michel.
L'arquitectura del Mont-Saint-Michel i la seva badia el converteixen en el lloc turístic més popular de Normandia i un dels deu més concorreguts de FrançaLes persones que visiten la Meravella de l'Abadia del Mont només constitueixen una petita meitat dels visitants del Mont. (el primer lloc després dels d'Illa de França) amb prop de dos milions i mig de visitants cada any (3.250.000 el 2006, 2.376.000 el 2018) provocant, com en altres llocs, una reflexió sobre la regulació dels fluxos turístics.
Una estàtua de Sant Miquel situada a la part superior de l'església abacial s'eleva a 157,10 metres sobre la riba. Element cabdal, l'abadia i les seves dependències estan catalogades com a monuments històrics a la llista de 1862 (posteriorment es van protegir 60 construccions més; l'illot i la franja costanera de la badia formen part del patrimoni mundial des de 1979 de la UNESCO així com el molí de Moidrey des de l'any 2007. A més, el mont gaudeix d'un segon reconeixement mundial com a escala als Camins de Sant Jaume a França per als «pelegrins del nord d'Europa (que) van passar pel Mont quan es dirigien cap a Galícia».
Al la comuna tenia 25 habitants, anomenats els Montois. L'illot del Mont Saint-Michel s'ha convertit amb el temps en un element emblemàtic del patrimoni francès.
L'any 2023, el poble de Mont-Saint-Michel s'incorpora a la llista de pobles denominats Village patrimoine (pobles patrimoni), que treballen per posar en valor el seu patrimoni material i/o immaterial (històric, cultural, natural, arquitectònic, etc.).
Geografia
El Mont Saint-Michel, situat a 48° 38′ 10″de latitud nord i 1° 30′ 40″de longitud oest, al «pays» d'Avranchin, és un illot rocós a l'est de la desembocadura del Couesnon, que desemboca al Canal de la Mànega. Fet de granit d'aproximadament 960 metres de circumferència, aquest illot s'aixeca sobre una plana sorrenca a una altitud de 92 metres. La construcció de l'abadia modifica aquesta percepció; l'alçada de la roca a l'abadia és de 78,60 metres, la del terra de l'abadia a la part superior de la torre és de 34,70 m, la cuculla arriba a una alçada de 39,80 m. L'estàtua de Sant Miquel, de 4 m d'alçada, culmina així a 157,10 metres.
A nivell geològic, aquest punt és una intrusió leucogranítica (leucogranit amb biotita i moscovita) de petita mida col·locada a la base cadomiana (esquistosa brioveriana) durant l'orogènesi caledoniana (525 Ma) Aquesta intrusió alliberada de la seva ganga esquistosa i destacada per l'erosió (leucogranit que presenta una major resistència a l'erosió que l'esquist), ofereix una superfície d'aproximadament 7 ha, sobre la qual s'aixeca l'abadia. La part essencial de la roca està coberta per la petjada de l'abadia del Mont-Saint-Michel i el seu domini. La Roca només representa una petita part del municipi que també s'estén sobre el dic i diverses desenes d'hectàrees de pòlders.
El 1846, Édouard Le Héricher ho va descriure de la següent manera:
Característiques de la badia
El Mont Saint-Michel (l'illot o abadia) al seu torn va donar nom a la badia del Mont-Saint-Michel, la franja costanera de la qual està inclosa a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO.
La badia de Mont-Saint-Michel és l'escenari de les marees més altes de l'Europa continental, fins a 15 metres de marge de marea (diferència entre marea baixa i plenamar). El mar arriba llavors a les costes «a la velocitat d'un cavall al galop», com diu una dita.
Territori municipal i municipis veïns El municipi s'estén per uns 4 km2. A part de La Roca amb una superfície de 7 ha, el territori municipal inclou dues parts de terra separades que sumen 393 ha, limitant amb els municipis de Beauvoir (principalment) i Pontorson.
La part més gran (unes 387 ha), a l'oest de Couesnon, la formen els hameaux de Belmontet, Saincey i Camus, i els pòlders de Molinié i Tesnières. Aquesta part limita amb la ciutat de Beauvoir al sud.
La part més petita (unes 6 ha), a l'est de Couesnon, forma la part occidental del lloc anomenat la Caserne, entre la carretera del Mont-Saint-Michel i el riu litoral. Està enclavat entre els territoris dels municipis de Beauvoir (al sud i oest) i Pontorson (a l'est). Hi ha quatre hotels.
Clima El clima que caracteritza el municipi va ser qualificat, l'any 2010, de «clima oceànic francès», segons la tipologia de climes de França que aleshores comptava amb vuit grans tipus de climes a la França metropolitana.
El 2020, el municipi va ser qualificat de «clima oceànic» en la classificació establerta per Météo-France, que ara només inclou, a primera vista, cinc principals tipus de climes de la França continental. Aquest tipus de clima es tradueix en temperatures suaus i precipitacions relativament abundants (en relació amb les pertorbacions procedents de l'Atlàntic), distribuïdes al llarg de l'any amb un màxim lleuger d'octubre a febrer.
Els paràmetres climàtics que han permès establir la tipologia 2010 inclouen sis variables de temperatures i vuit de precipitació, els valors de les quals corresponen a la normal 1971-2000.Les normals s'utilitzen per representar el clima. Es calculen al llarg de 30 anys i s'actualitzen cada dècada. Després de les normals 1971-2000, es van definir les normals del període 1981-2010 i, des del 2021, les normals 1991-2020 són la referència a Europa i arreu del món.
En el quadre següent es presenten les set variables principals que caracteritzen el municipi: Paràmetres climàtics municipals durant el període 1971-2000
Temperatura mitjana anual: 11,7 °C Nombre de dies amb temperatura inferior a -5 °C: 0,7 dies Nombre de dies amb temperatura superior a 30°C: 0,4 dies Rang tèrmic anual:El rang tèrmic anual mesura la diferència entre la temperatura mitjana de juliol i la de gener. Aquesta variable es reconeix generalment com un criteri de discriminació entre els climes oceànics i continentals. 12,2 °C Precipitació total anual:La precipitació, en meteorologia, és una col·lecció organitzada de partícules d'aigua líquida o sòlida que cauen en caiguda lliure dins l'atmosfera. La quantitat de precipitació que arriba a una part determinada de la superfície terrestre en un interval de temps determinat s'estima mitjançant la profunditat de la precipitació, que es mesura amb pluviòmetres. 706 mm Nombre de dies de precipitació al gener: 12,5 dies Nombre de dies de precipitació al juliol: 7,2 dies
Amb el canvi climàtic, aquestes variables han anat evolucionant. Un estudi realitzat l'any 2014 per la Direcció General d'Energia i Clima complementat amb estudis regionals preveu que la temperatura mitjana augmenti i la pluviometria mitjana disminueixi, tot i que amb fortes variacions regionals. Aquests canvis es poden observar a l'estació meteorològica de Météo-France més propera, «Pontorson», al municipi de Pontorson, posada en marxa l'any 1997, i que es troba a 9 km a vol d'ocellLa distància es calcula a vol d'ocell entre la pròpia estació meteorològica i la capital del municipi. on la temperatura mitjana anual és d'11,8 °C i la precipitació total és de 838,6 mm per al període 1981-2010.
A l'estació meteorològica històrica més propera,Per estació meteorològica històrica entenem l'estació meteorològica que es va posar en servei abans de 1970 i que és la més propera al municipi. Així, les dades s'estenen en almenys tres períodes de trenta anys (1971-2000, 1981-2010 i 1991-2020). «Granville – pointe du Roc», al municipi de Granville, posada en funcionament el 1973 i a 23 km de distància, la temperatura mitjana anual varia 11,6 °C durant el període 1971 -2000 fins a 11,9 °C per a 1981-2010, i després a 12,4 °C per a 1991-2020.
Urbanisme Tipologia Mont-Saint-Michel és un municipi rural,Segons la zonificació de municipis rurals i urbans publicada el novembre de 2020, en aplicació de la nova definició de ruralitat validada el 14 de novembre de 2020 pel comitè rural interministerial. perquè és un dels municipis de densitat baixa o molt baixa, en el sentit de la quadrícula de densitat municipal de l'Institut Nacional d'Estadística i Estudis Econòmics (INSEE)..
El municipi també queda fora de l'atracció de les ciutats.
El municipi, que limita amb el Canal de la Mànega, és també un municipi costaner en el sentit de la llei de 3 de gener de 1986, coneguda com a Loi littoral (Llei litoral). Per tant, s'apliquen disposicions urbanístiques específiques per tal de preservar els espais naturals, els llocs, els paisatges i l'equilibri ecològic del litoral, com per exemple el principi de no construcció, fora de les zones urbanitzades, a la franja litoral de 100 metres, o més si el pla urbanístic local ho preveu.
L'ocupació del terreny L'ús del sòl del municipi, tal com revela la base de dades europea d'ús biofísic del sòl CORINE Land Cover (CLC), està marcat per la importància dels territoris agraris (95,1% el 2018), una proporció idèntica a la de 1990 (95,1%). La distribució detallada l'any 2018 és la següent: terres de conreu (95,1%), aiguamolls litorals (3,9%), espais verds artificials, no agrícoles (1,1%).
L'evolució de l'ús del sòl del municipi i les seves infraestructures es pot observar en les diferents representacions cartogràfiques del territori: el mapa de Cassini (), el mapa de l'estat major (1820-1866), i els mapes IGN o fotografies aèries per al període actual (des del 1950).
Història Per a la història detallada de l'abadia, vegeu l'article Abadia del Mont Saint-Michel.
Inicis Originàriament, era conegut com el Mont Tombe. Devia haver-hi dos oratoris, un dedicat a sant Simfòrià (Symphorien), l'altre a sant Esteve (Étienne), construïts per ermitans al segle -, segons informa la Revelatio ecclesiae sancti Michaelis archangeli in Monte Tumba. Després d'aquesta primera cristianització del Mont Tombe, es va erigir un oratori en honor de l'arcàngel Sant Miquel l'any 708 (709 segons la dedicatòria), tal com s'indica als Annales du Mont-Saint-Michel escrit a principis de . Aubert, bisbe d'Avranches, va instal·lar una comunitat de dotze canonges al lloc per servir el santuari i acollir els pelegrins. Va ser en aquest moment quan el mont, a l'est de la roca, va acollir els primers vilatans que fugien de les incursions dels víkings.
Aquest primer hàbitat devia acollir els diferents oficis necessaris per a la construcció del primer santuari: picapedrers, paletes, peons i fusters. Després va haver d'acollir els laics encarregats de proveir la comunitat religiosa. «Malgrat les nombroses reconstruccions que, a poc a poc, han anat configurant el poble que avui coneixem, el nucli primitiu del poble encara es manté perceptible: correspon de fet a una zona caracteritzada per una organització parcel·lar relativament complexa i un embull d'edificacions servides per carrers sinuosos». Aquesta és, a grans trets, la zona on es troba l'església parroquial de Saint-Pierre (Sant Pere) i el seu cementiri. La majoria de les cases s'havien de construir amb fusta i palla.